El “tal faràs, tal trobaràs”, magnífica expressió, és com el sinònim o el germà petit de l’anomenat “karma”. Altres dirien que si ets un capullo, cobraràs. Jo, sincerament, sempre he pensat que això del “karma”, d’una manera o una altra, existeix: de la mateixa manera que si agafes una rosa amb la mà, et punxes, si et guanyes enemics, algun te la tornarà.
La vida és plena d’exemples. Segur que a tothom ens ve al cap algun cas de polític, dictador, banquer, cunyat o veí que ha acabat pagant totes les “bondats” que ha donat. En altres casos, però, el retorn s’ha hagut de forçar, requerint una lluita constant. I aquí, les dones sou un col·lectiu exemplar que fa dècades que lluita per la seua igualtat de condicions respecte als homes. D’alguna manera, els que us manteniu ferms en uns pensaments antiquats, retrògrades, ara vos ho esteu trobant.
Però no només vatros, tots: sabeu quantes vegades, de nit, he vist una xica sola pel carrer i he pensat “espero que no cregue que l’assetjaré”? MOLTES! M’horroritza pensar així, però pitjor és que homes d’arreu m’heu infundat aquest pensament. Sóc un exagerat? Vull que les dones em vegueu com un aliat, que ens hi veieu a TOTS.
Perquè això hem de ser, d’això va el moviment feminista, d’anar tots a una. I en aquest camí conjunt, també, tots hi tenim cabuda. No és un moviment de dones per a dones, sinó de tothom per a tothom, per tal de fer una societat més cohesionada, que mire més enllà de sexe, sexualitat, gènere, edat, raça, creença religiosa o política… Al cap i a la fi, una societat respectuosa i empàtica.
Avui va per les dones, pel pròxim 8-M, però ja arribarà el dia de la síndrome de Down, LGTBI+ o del migrant.
