HomeMedi AmbientTemporada rècord de nidificació de tortugues careta a Catalunya i al delta...

Temporada rècord de nidificació de tortugues careta a Catalunya i al delta de l’Ebre

La tortuga careta (Caretta caretta) -o babaua-, és una de les tres espècies, juntament amb la tortuga verda i la llaüt, que tenen presència al Mediterrani. Les tres espècies estan protegides, ja que es troben en perill d’extinció. Per tal de revertir esta situació s’han posat en marxa diversos programes de conservació, i un d’ells consistix a actuar durant el procés de nidificació de la Caretta caretta, perquè, segons explica l’oceanògrafa i tècnica de l’àrea de conservació i investigació de la Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), Sílvia Giralt, “la taxa més gran de mortalitat d’esta espècie la presenten just quan acaben de nàixer: només una de cada 1.000 tortugues sobreviu en tractar-se d’animals extremadament vulnerables, cosa que els fa l’aliment perfecte per a qualsevol depredador”.

Amb l’arribada del mes de juny, s’enceta el període de nidificació de les tortugues marines, que pot allargar-se fins a finals d’octubre. Enguany, de moment, ja s’ha registrat la xifra rècord de nius de tortuga babaua al litoral català, i també al delta de l’Ebre, i no es descarta poder trobar-ne més. En total se n’han localitzat set -quatre d’ells a la costa deltaica-, superant així l’anterior xifra més alta, que data del 2021, quan van trobar-se’n cinc -dos d’ells, al Delta. Tot i que fa uns anys no era habitual localitzar nius de tortuga al litoral català, darrerament s’ha anat incrementant la seua presència i les previsions apunten que cada cop n’hi haurà més.

Hi ha una part de la població de la Caretta caretta que habita sempre al Mediterrani. Esta població sempre nidificava al Mediterrani oriental, per la zona de Grècia, Xipre i Turquia; però s’hi acostava al Delta per a alimentar-se”, detalla Giralt, que afegix “el canvi climàtic està fent que les temperatures estiguen augmentant molt, la qual cosa fa perillar els nius a les sorres. Això està provocant que les tortugues busquen zones més fredes per garantir la supervivència dels ous, i, actualment, les nostres platges tenen les temperatures adequades perquè el període d’incubació es puga mantenir”.

I és que una temperatura òptima és imprescindible perquè els ous tiren endavant i també perquè hi haja un equilibri entre mascles i femelles. “Una de les característiques dels rèptils és que la determinació sexual es definix segons la temperatura d’incubació dels ous. En el cas de la tortuga babaua, la temperatura perfecta d’incubació és de 29,5ºC perquè nasquen un 50 % de mascles i un 50 % de femelles”, explica l’oceanògrafa del CRAM. A més temperatura, més femelles, i a menys graus d’incubació, més mascles. En este sentit, apunta que, “amb el canvi climàtic i l’increment de la temperatura, tot fa pensar que està havent-hi una feminització de l’espècie; però, al mateix temps, estem veient que les mateixes femelles estan buscant zones més fredes, com el nostre litoral, que poden afavorir que hi haja un equilibri poblacional dins l’espècie”. Amb tot, assenyala Giralt, “hem de tenir en compte que hi ha temperatures limitants, i tant si són massa altes o massa baixes, els ous es moren”.

El Delta, zona potencial de nidificació

Tot i que en els darrers anys la concentració de nius de tortuga estava acotada a la província de Tarragona, enguany s’ha localitzat, per primer cop, un niu a Begur, a la Costa Brava. Segons l’oceanògrafa del CRAM, “no esperàvem trobar-ne a aquella zona tan aviat, ja que la temperatura de l’aigua i de la platja és més freda, però tot fa pensar que hem d’obrir mires i veure que l’espècie s’està adaptant més de pressa del que pensàvem”.

Tanmateix, dels set nius localitzats este estiu, quatre s’han detectat a les platges del delta de l’Ebre. “El Delta és un cas especial i diferent del que passa a la resta de Catalunya, ja que l’extensió de les platges és molt gran”, determina la tècnica de l’àrea de protecció i recerca del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Nati Franch, que afegix “és un dels llocs més favorables perquè continue estabilitzant-se la nidificació de les tortugues careta a les costes catalanes”. Hi coincidix Giralt, que indica que “al Delta s’hi donen diverses casuístiques. D’una banda, que hi ha esta zona d’alimentació que permet a les femelles agafar energia abans de sortir a fer la posta, i, d’altra banda, que a les platges no hi ha tanta amenaça antròpica per a la nidificació: no estan molt humanitzades, ni tenen molta contaminació lumínica, i són més naturals”.

Ara bé, al litoral deltaic també hi ha una sèrie de problemes com les inundacions o el nivell freàtic de la zona. De fet, enguany, els nius s’han localitzat a la platja del Serrallo i a la de Migjorn (Sant Jaume d’Enveja), al Trabucador (la Ràpita) i a Eucaliptus (Amposta), i, alguns, s’han hagut de traslladar. Segons detalla la tècnica del Parc Natural del Delta, “tres dels nius s’han hagut de portar al Serrallo, ja que es trobaven en zones inundables. Tot i que a la llarga la filosofia serà no ser tan intervencionistes i dixar els nius als llocs per veure la seua viabilitat, ara ens trobem en un moment en què la prioritat és assegurar la seua supervivència”.

La incubació al Cram

Foto: CRAM

Quan es detecta un niu de Caretta caretta, s’activa un protocol que s’adapta segons la posta i les seues necessitats. De cadascun d’ells, el CRAM s’emporta una quantitat d’ous per incubar al centre per tal d’assegurar-ne la viabilitat en cas que els de la platja no tiren endavant, però també per a estudiar la seua evolució. “La taxa de supervivència a les incubadores està entre el 90 i el 97 % d’èxit”, indica Giralt. El percentatge restant correspon a “la petita mortalitat que es registra durant el procés d’eclosió -trencar l’ou-, que és extremadament delicat. De vegades, intentem no manipular-los perquè el procés siga el més natural possible, i hi ha tortugues que, per diferents causes, per falta d’oxigen o força no poden acabar de trencar l’ou”. A més, la incubació al centre també els permet estudiar tot el procés, analitzar si està canviant, per a poder gestionar en un futur l’arribada de més nius i garantir la seua viabilitat.

El període d’incubació se situa entre els 40 i 70 dies, depenent de la temperatura. El primer niu detectat esta temporada -el del Trabucador-, ja ha superat “el 45è dia de posta i estan a punt de nàixer les tortugues”, afirma Franch, a qui Giralt afegix que “durant tot este temps hi ha hagut un servei de vigilància 24 hores” i recorda que en cas que algú es trobe cries de tortuga a les platges, “ha d’anar amb molt de compte de no moure’s per la zona, perquè són molt petites, toves, de color negre i no es veuen gaire, i trepitjar-les els pot fer molt mal. Tampoc es poden manipular perquè són animals protegits i els pot comportar una multa” i recomana “que gaudisquen del procés, que és espectacular i molt bonic veure-les anar cap al mar”.

Projecte Head-Starting

Un cop naixen les tortugues, la Fundació CRAM es queda alguns exemplars, tant dels incubats al centre com dels que naixen a la platja, per a introduir-los al projecte Head-Starting, que consistix a tenir-les al centre durant el seu primer any per a alliberar-les, posteriorment, quan “tinguen una mida que ja no siga depredable, i els donem un plus de supervivència. D’aquelles una de cada 1.000 tortugues que sobreviuen, en reduïm la mortalitat”. La resta s’alliberen a la platja on va localitzar-se el niu.

Els humans, principal amenaça de les tortugues marines

Tot i que la depredació natural durant el primer any de vida d’estos animals concentra una taxa de mortalitat molt elevada, quan assolixen l’edat juvenil, “ja no hi ha cap altre depredador natural a la Mediterrània”, apunta Giralt, tot i que matisa que en altres zones hi ha alguna interacció amb el tauró tigre, tot i que les tortugues no formen part de la seua dieta habitual. “Les amenaces de les tortugues marines que estan fent disminuir la seua població és l’activitat antròpica -l’activitat humana-”, afirma l’oceanògrafa.

Aquí la pesca directa de tortugues està prohibida, però hi ha molts països en què estos exemplars es capturen per a l’alimentació de la ciutadania. “Aquí tenim molta pesca accidental, sobretot a la zona del Delta, amb la pesca d’arrossegament”. En este sentit, afegix Giralt, “gairebé tots els animals de recuperació que tenim venen de la Ràpita, on s’ajunta el fet de ser un dels ports on es practica més la pesca d’arrossegament i, al mateix temps, es tracta d’una zona on hi ha molta presència de tortugues”. Així, la pesca accidental, determina Giralt, és una de les amenaces més grans, ja que els pot arribar a provocar la mort i també diferents patologies.

Així mateix, no és l’única amenaça. Les col·lisions amb les embarcacions en el moment que estos rèptils surten a respirar també és una de les causes mortals; així com la contaminació del fons marí. “La ingesta de plàstics, o plàstics emmallats a diferents parts del seu cos pot provocar-los pèrdues d’aletes o morir ofegats en quedar-se lligats a qualsevol plàstic o xarxa; però també la concentració de metalls pesants i contaminants químics que hi ha a la Mediterrània en grans quantitats”, conta l’oceanògrafa. A més, actualment està disminuint el seu hàbitat: “la sobrealimentació i la sobrepesca està fent que tinguen menys aliment disponible, i s’estan destruint els seus hàbitats, reduint les zones per refugiar-se, alimentar-se i reproduir-se, perquè l’ecosistema marí està cada cop en més perill”.

Més sensibilització

Foto: CRAM

Des de la Fundació CRAM i el Parc Natural del Delta de l’Ebre assenyalen que l’acció ciutadana és “imprescindible” per a detectar nius i tortugues femelles, ja que hi ha molts quilòmetres de platja. “Al cap i a la fi, no podem estar a tot arreu”, sentència Giralt, que afegix “hem de començar a aprendre a conservar estos animals, no només aquells que treballem amb ells directament, sinó com a societat”. En este sentit apunta que, si en els pròxims anys va incrementant-se la presència dels nius a les platges es farà inviable vigilar-los tots les 24 hores, per la qual cosa “ha d’arribar el moment en què la ciutadania s’acostume i hi sàpiga conviure, tal com passa a la Mediterrània oriental, en què la gent utilitza les platges on hi ha nius marcats, sense interaccionar-hi, trepitjar-los ni buscar els ous”. Davant d’això, s’han posat en marxa diverses xerrades amb els voluntaris, agents cívics i ajuntaments per a promoure l’educació ambiental i els usos responsables de les platges.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies