El concepte de “viure” és, per a mi, tota una declaració de principis. Viure implica, a banda d’un concepte purament fisiològic i biològic, la voluntat de sentir-se a gust amb nosaltres i amb el nostre entorn. En aquest sentit, la nostra qualitat de vida depèn de molts factors: personals, laborals, familiars, de salut, econòmics, de l’entorn, etc. però entre ells n’hi ha un que jo, per la meva professió d’arquitecte, vull destacar i que és la qualitat de vida que pot oferir un espai per habitar i el poble o la ciutat on estigui aquest espai. Es tracta d’un concepte que es configura a partir de diferents i variats aspectes i que fa que tinguem una qualitat de vida millor o pitjor.
Per poder tenir un espai que “convidi a viure” és vital tenir clar com volem que sigui en tots els seus aspectes tant a nivell d’habitabilitat, el més proper, com a nivell d’ubicació. I perquè això sigui possible cal tenir una visió global de ciutat, on els diferents aspectes que la configuren interrelacionen entre ells i es treballin de forma transversal.
Aquest doble vessant s’ha de treballar a diferents nivells i, en el meu cas, puc dir que soc molt afortunat perquè puc treballar-hi directament en els dos aspectes: com a arquitecte hi treballo en el disseny de l’habitatge i com a regidor d’urbanisme i de cultura en el disseny de la ciutat, una ciutat, Tortosa, que des del PSC sempre hem tingut molt clar com creiem que ha de ser: una ciutat per viure-hi.
El nostre objectiu sempre ha estat apostar per un projecte de ciutat reequilibrada, vertebradora i integradora, per un urbanisme inclusiu i participatiu basat en un creixement uniforme de la ciutat, revitalitzant el nucli històric i l’eixample de la ciutat, però sense oblidar els barris de Remolins, Temple i Ferreries.
Creiem que la ciutat de Tortosa ha iniciat un procés imparable i ara és el moment per apostar, és moment per definir amb precisió les transformacions necessàries per a conformar la Tortosa del futur. I això és el que estem fent des del moment que vam entrar al govern de la ciutat, al mes de gener, treballant per millorar la vida dels tortosins i tortosines i això passa per treballar en la ciutat.
Malauradament no està sent gens fàcil, primer ens vam trobar amb el temporal Glòria, que ens va fer treballar per millorar molts aspectes davant les inclemències meteorològiques. I ara ens hem trobat amb la pandèmia del coronavirus, que ens ha obligat a confinar-nos a casa i que ha obligat l’equip de govern a establir mesures i estratègies per combatre aquesta situació, al temps que ens ha obert els ulls cap a una nova visió, tant dels habitatges com de les ciutats on es troben i que ha de ser un dels nostres reptes de futur més importants.
El passat mes d’abril, ja en ple confinament, el company arquitecte Antoni López va escriure un magnífic article en el qual, sota el títol “en la immensa brevetat d’un balcó” reflexiona al voltant de com, en veure’ns obligats a restar a casa sense poder sortir, els balcons de les nostres cases han passat de ser un espai secundari o “residual” a les ciutats grans i mitjanes, a ser una veritable “vàlvula d’escapament” i, fins i tot, en un element públic molt important de connexió amb els veïns més propers.
I és que els més de dos mesos tancats a les nostres cases ens ha fet veure la necessitat de redissenyar els habitatges de manera que aquests assegurin la qualitat de vida dels que resideixen en qualsevol circumstància. Ens ha fet replantejar coses com els usos dels espais, convertint menjadors en gimnasos, dormitoris en oficines o aules o buscant imaginatives solucions que ens permetin incrementar l’espai i les seves possibilitats. D’altra banda, també han evidenciat la dificultat de poder aïllar-se de la resta de persones en convivència en cas d’estar contagiat. I, tal com he dit abans, la importància de tenir un espai com els balcons o les terrasses per permetre en certa mesura la comunicació i el “contacte” amb els nostres conciutadans.
Possiblement ara, a l’hora de dissenyar un habitatge o un bloc d’habitatges pensarem en el que ens ha passat i ens plantejarem noves distribucions, noves condicions d’habitabilitat i donarem molta més importància als balcons i espais de comunicació, de manera que, si abans la viabilitat econòmica d’un bloc d’habitatges era únicament del constructor i, per tant, es prioritzava la rendibilitat de l’edificació per damunt de l’habitabilitat, restringint-la als mínims imprescindibles, ara aquesta viabilitat haurà de ser compartida, i a l’hora d’adquirir un habitatge pensarem més en el fet que ens asseguri una determinada qualitat de vida davant el que pugui passar en un futur, que no pas en el seu cost perquè, a partir d’ara, a la memòria col·lectiva de diverses generacions restarà unida al confinament i habitabilitat i valorarem molt més aquests aspectes d’habitabilitat i funcionalitat
Ara veiem que no podem abaixar la guàrdia davant dels rebrots que totes les ciutats estem patint, algunes d’elles amb greus conseqüències. De fet, aquesta mateixa setmana hem presentat el projecte de remodelació de la plaça d’Espanya i el seu entorn.
Un projecte de ciutat que inclou clarament tres aspectes molt importants: la transformació de la ciutat, un cop executat el PINCAT, amb la creació d’àgores des del que suposarà la transformació dels terrenys de Renfe; una inversió pública per fer front a la crisi de la Covid-19 i contribuir a la reactivació econòmica de la ciutat; l’aplicació i incorporació de mesures post-Covid creant espais més amplis per garantir el distanciament i complir amb les mesures de seguretat, prioritzant els vianants implementant la prioritat invertida per reduir el trànsit de vehicles, apostant per l’urbanisme ecològic amb la plantació d’una trentena d’arbres en el que sense dubte és i ha de ser un dels espais més acollidors, propers, familiars i emblemàtics de la ciutat.
