EDICIÓ PAPER // Sobre qui els va posar nom corren moltes teories. Però la més acceptada assenyala Frederica Montseny, exministra de Sanitat i líder sindical de la CNT a Catalunya. “Disset anys? Però si encara es prenen el biberó!”, asseguren que va exclamar, quan el 12 d’abril del 1938, des del Parlament de Catalunya, va conèixer el decret de mobilització delssoldats nascuts el 1920 per a lluitar a la Guerra Civil.
Aquell any, al voltant de 27.000 jóvens catalans d’entre disset i divuit van ser cridats a files a correcuita per l’Exèrcit Republicà-i una mica més tard, també pel bàndol franquista- per a nodrir principalment les unitats dels fronts del Segre i l’Ebre. Un gruix important d’aquells postadolescents mobilitzats, hi van anar forçats per les circumstàncies, sense tenir una idea clara que significava cadascun dels dos exèrcits, en una guerra que ni tan sols entenien.
“No se’ls hi hauria permès l’entrada a certs espectacles per no haver complert els divuit anys [a l’època la majoria d’edat s’adquiria als vint-i-un] i tanmateix se’ls considerà aptes per a assistir i ser actors en l’espectacle més atroç, el d’una guerra civil”, recordava en una entrevista el polític i historiador Josep Benet (1920-2008), que va formar part de la Lleva del Biberó. Molts d’estos soldats van morir al front, altres van prendre el camí de l’exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d’altres van ser empresonats i represaliats pel règim feixista. Avui, aquells veterans tenen (o estan a punt de complir) cent anys.
Este dissabte, 25 de juliol, els veterans de la Lleva del Biberó tornaran a ser homenatjats a la Cota 705 de la serra de Pàndols del Pinell de Brai. I és que fa una mica més de trenta anys que en este punt dominant de la serra i amb bones vistes sobre escenaris bèl·lics de la Batalla de l’Ebre s’hi celebra un acte dedicat als ‘biberons’ coincidint amb la commemoració del 25 de juliol, dia d’inici de la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil i en el qual van tenir un protagonisme rellevant. Però si en la primera edició promoguda per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 al final dels anys vuitanta s’hi van aplegar més 2.200 persones -entre les quals 1.000 excombatents catalans, tant del bàndol republicà com franquista-, este dissabte la xifra potser no sobrepassa el centenar tenint en compte l’edat avançada dels testimonis directes del conflicte. A això, és clar, hi cal afegir els problemes de la mobilitat per totes les derivades de la pandèmia del coronavirus.
Només dos Biberons
De fet, els darrers anys, l’organització de l’acte -que en les darreres edicions ja ha recaigut íntegrament en l’Ajuntament de Pinell de Brai, el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i la Generalitat de Catalunya- no ha pogut confirmar fins al darrer moment la presència de supervivents, “perquè quan t’apropes als cent anys, avui són aquí i demà poden no ser-hi”, com deia en l’acte de l’any passat l’historiador David Tormo, llavors en condició de director del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe).
Fa un any hi van acudir només tres biberons: l’Andreu Canet de Cardedeu, el Miquel Morera del barri de Sarrià de Barcelona i el Ramon Barons de Cardona. Tots ells nascuts el 1920 i per tant, de la Lleva del Biberó de 1941. Els va acompanyar l’Artur Tomàs, dos any més gran. “Si no hi ha cap canvi d’última hora, enguany només repetiran dos dels biberons del 41. El Miquel Morera tenia moltes ganes de ser-hi, però per tots els problemes derivats del coronavirus, finalment ha decidit quedar-se a casa”, comenta Teresa Ferré, que s’ha estrenat com a directora del Comebe tot just fa tres setmanes. També han confirmat l’assistència una desena de famílies, amb fills i nets conscients de la necessitat d’esdeveniments d’este tipus per a preservar la memòria de la Guerra.
L’acte, programat a les dotze del migdia al Monument a la Pau ubicat a la Cota 705, estarà presidit pels veterans de guerra i per Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, acompanyada de Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, i les autoritats locals.
Els valors de la pau
Els ‘biberons’ són testimonis d’una generació que s’apaga i de la qual, a Catalunya, en queden una setantena de testimonis, segons els càlculs més optimistes dels historiadors. “Inevitablement, els pròxims anys, quan ja no queden testimonis directes, este acte perdrà força. Però serà un bon lloc per a continuar defensant els valors més genèrics i universals com la Pau i esta és una via que podria tenir èxit, en la qual seria relativament fàcil implicar noves generacions, ja siga de familiars com de jóvens interessats per la història”, explica Andreu Caralt, periodista i autor del llibre 3.669 biberons, que repassa la història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, entitat que ha estat imprescindible per a preservar el llegat dels veterans de guerra.
Recentment, el periodista Víctor Amela ha publicat el llibre Ens van robar la joventut (Rosa dels Vents), un volum que combina entrevistes i relats sobre biberons amb noms coneguts -com els escriptors Joan Brossa i Joan Perucho- i sobre d’altres més anònims, però que han desenvolupat una tasca ingent per a la recuperació de la memòria, com Pere Godall, president l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 entre el 2009 i el 2014.
El llibre recull històries humanes que transcendixen els fets purament bèl·lics i contenen molta càrrega emocional. “El que vaig comprovar és que als que es deprimien i deien ‘ai, ai, ai que ens mataran, em mataran i no tornaré a veure la mare…’ sempre acaben per matar-los. Així que vaig procurar mantenir el cap ocupat. I com que sabia tocar el piano, doncs tocava el piano!”, explica Godall. “Un piano, sota les bombes?”, reacciona el periodista. “M’asseia a la trinxera bocaterrosa i feia repicar els dits sobre terra, com si aquell tros de sòl polsegós fos el teclat del meu piano”, aclarix l’entrevistat.
Per sort, d’entrevistes a veterans de la Lleva del Biberó se n’han publicat moltes i el seu relat és força conegut. “Ara bé, a mesura que vagen morint es perdrà el tarannà de l’Agrupació, dialogant, catalanista, pacifista i de reconciliació. Tots eren nascuts el 1920 i havien estat tocats per la guerra, i això els unia per sobre de preferències i de banderes, perquè n’hi havia de dretes i d’esquerres. El perill de la banalització, especialment per part del franquisme i l’extrema dreta hi és, però hi ha una generació de jóvens amb interès per la història, conscients que cal preservar la memòria, perquè del passat encara se’n poden extreure moltes lliçons”, tanca Andreu Caralt.
