HomeSense categoriaTrobades les restes que correspondrien al maqui Francisco Serrano als Reguers

Trobades les restes que correspondrien al maqui Francisco Serrano als Reguers

EDICIÓ PAPER // Es va tancant el cercle. Només falta la confirmació total i absoluta, a través de les mostres d’ADN. Els arqueòlegs contractats pel Memorial Democràtic de la Generalitat han necessitat molt pocs dies -després de 66 anys de silenci- per a trobar al racó nord-oest del cementeri dels Reguers, al punt assenyalat per l’informant principal del cas – el reguerenc Adrian Grau- i corroborat pel setmanari l’ebre, les restes òssies que amb gairebé tota probabilitat corresponen al guerriller antifranquista Francisco Serrano Iranzo,  àlies el Rubio.

Responsables de la Direcció General de Memòria, amb la directora Gemma Domènech al capdavant, van visitar este dijous la fossa i en presència de la filla gran de Serrano, Lídia, i de la seua neta, Ángeles, van explicar que els treballs han permès descobrir un individu enterrat de bocaterrosa -signe de la indignitat que el règim atribuïa als maquis-, abocat sense caixa, sense restes d’altres individus i amb un orifici de bala a la pelvis: el certificat de defunció parlava d’un tret a l’engonal, però la primera hipòtesi dels arqueòlegs és que la bala que el va dessagnar hauria entrat per la zona lumbar i sortit per l’engonal.

Només falta encreuar l’ADN de les restes -se n’extraurà una mostra de la dentadura de l’esquelet i serà analitzada a la Universitat Autònoma de Barcelona- amb les que es van agafar a Lídia, que es troben en custòdia del Banc d’ADN del Memorial, amb seu a la Vall d’Hebron. “Tot fa pensar que és el cos de la persona que estàvem buscant”, va certificar Domènech, que no va voler donar cap data per a la resolució del procés, però va avançar que pot trigar mesos: “Són treballs acurats i necessiten temps, i com que hi ha una família que fa més de 60 anys que té esta ferida oberta, no volem donar una data que no puguem complir”.  

Lídia Serrano es va tornar a emocionar, com en l’acte d’obertura de la fossa, però ara ja amb les restes del seu pare a vistes, amb els arqueòlegs treballant amb cura i minuciositat [a la imatge] per no fer malbé cap os abans d’executar-ne l’exhumació definitiva. Una altra de les conclusions d’un primer examen de l’esquelet permet concloure, segons van explicar, que tenia els ossos de les cames molt forts: els guerrillers feien vida a les muntanyes, d’aquí cap a allà. Serrano i la Pastora van marxar a Andorra -on van treballar en plantacions de tabac durant un curt període- i van tornar, a peu. 

El Rubio va morir tirotejat l’agost de 1954 en l’assalt amb La Pastora al xalet dels Nomen als Reguers -tots dos havien desertat del maquis l’any 50- i des de feia anys la seua família, especialment Lídia -veïna de Castellote-, aspirava a recuperar-ne les restes, tot i que ja gairebé havia desistit quan el Govern d’Aragó ho va demanar formalment el 2018. Aleshores, a través d’una recerca d’esta publicació, es va confirmar el lloc on estava enterrat. A finals de l’any passat el Memorial Democràtic va inscriure Lídia al seu cens de familiars de desapareguts i va desencallar el cas. 

“Em sento molt bé i molt malament a la vegada; després de 66 anys, estic molt agraïda a tots els que haveu contribuït a este aixecament”, va manifestar Lídia, que vol enterrar el seu pare al cementeri de Castellote amb la resta de la família. “Estic satisfeta, perquè quan veia que aixecaven altres fosses per televisió, pensava ‘ara esta família descansarà en pau’, i ara m’hi veig jo en la mateixa situació”.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 3 =

Últimes notícies