HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catUn boomer a un xat d’intel·ligència artificial

Un boomer a un xat d’intel·ligència artificial

Amb l’augment dels avanços tecnològics, la presència de la intel·ligència artificial ha anat guanyant terreny en molts àmbits de la societat, incloent-hi el periodisme. En els últims anys, hi ha hagut una creixent tendència a utilitzar xats d’intel·ligència artificial per a la producció de contingut, la generació d’informes i fins i tot per a la recopilació d’informació.

No obstant això, malgrat els seus aparents avantatges, així com l’augment de la seva eficiència, em preocupen els possibles efectes secundaris d’aquesta tecnologia. Com a periodista escèptic, em preocupa la pèrdua de la qualitat i de la precisió de la informació, així com la falta de capacitat per a la interpretació de les notícies que ofereixen els xats d’intel·ligència artificial.

Encara que aquestes tecnologies poden ser útils en la recopilació i anàlisi de dades, no estic segur que siguin capaces de proporcionar la profunditat i l’enginy necessaris per produir continguts de qualitat. La interpretació de les notícies i la presentació dels fets són tasques que requereixen d’una perspectiva humana, i temo que el seu ús excessiu en la producció de continguts periodístics pugui portar a la uniformitat i la pèrdua de diversitat en les veus periodístiques.

D’altra banda, reconec que els xats d’intel·ligència artificial poden ser una eina valuosa per a la gestió de la informació i la recopilació de dades en temps real. No obstant això, crec que és important no sobrevalorar la seva capacitat per reemplaçar el treball humà. En lloc de dependre completament de la tecnologia, els periodistes haurien de fer servir els xats d’intel·ligència artificial com una eina per ajudar en la seva tasca.

En conclusió, crec que els xats d’intel·ligència artificial poden ser útils en molts àmbits del periodisme, però també que és important ser conscients dels seus límits i dels possibles efectes secundaris que puguin tenir en la qualitat i la diversitat de la informació. És important no perdre de vista la importància del treball humà en la interpretació de les notícies i en la creació de contingut de qualitat.

Arribats a aquest punt, els he de fer una confessió. Jo no he redactat res del que porten llegit en aquest article fins ara. Fa unes setmanes em van proposar de fer una prova en un dels xats gratuïts d’intel·ligència artificial que de manera lliure es poden trobar a la xarxa. La primera impressió, després de demanar-li informació sobre aspectes molt diversos, com ara literatura, història, filosofia, matemàtiques o música, va ser d’admiració. Em va envair una sensació de perplexitat i admiració, però -per què no dir-ho- també de recels i por. Després de donar-li uns paràmetres concrets, li vaig demanar que m’escrigués un fragment d’una hipotètica novel·la. I ja posats a usar els seus serveis, li proposava que redactés un petit article, des del punt de vista d’un periodista, on es fessin palesos els pros i els contres d’usar la intel·ligència artificial en el periodisme. El resultat, com he dit, fou el que han llegit anteriorment.

Per cert, en aquesta juguesca en què li demanava informació sense parar, va cometre bastantes errades. En dir-li-ho, ho va reconèixer i fins i tot va disculpar-se. S’alimentava, em comentava, de la informació que és capaç de trobar a internet. De moment, aquesta eina pot fer correccions gramaticals, resoldre problemes matemàtics, adaptar textos difícils a conceptes més senzills, detecció avançada de sentiments per a un fragment de text, crear fulls de càlcul, traduir textos a altres idiomes, crear receptes de cuina, proposar-te exercicis de fitness…

Potser el que fa molts d’anys vèiem en pel·lícules de ciència ficció està ja a punt de fer-se realitat. Quan de petit veia Star Trek, em sorprenia que a través d’una mena de polsera poguessin comunicar-se. M’eren simpàtics, els androides R2D2 o C-3PO d’Star Wars, i ja de més grandet m’inquietaren els Replicants de Blade Runner. No tinc ni idea de quins seran els propers avenços que es faran ni les conseqüències que pot tenir l’aplicació de la intel·ligència artificial. Segurament l’espècie humana necessita seguir evolucionant tecnològicament i, com proposa Eudald Carbonell, socialitzar-la. Però què volen que els digui: a mi em fot una mica de yu-yu.

Josep Pitarch
Josep Pitarch
Historiador i periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 9 =

Últimes notícies