Encara no sé perquè, sembla que cada generació ha estat batejada amb un nom en funció d’algun fet polític, tecnològic o social que va ocórrer en una època determinada. Així la generació “silenciosa” fa referència als nascuts entre el 1930 i el 1945. La generació del “baby boom” serien aquells que van néixer entre el 1946 i el 1964. La generació “X “(o també de l’EGB) al·ludeix als nascuts entre el 1965 i el 1977. Seguidament vindrien els “Mil·lenials”, nascuts entre el 1981 i el 1995. Els de la generació “Z” (o zoomers) són aquells nascuts entre el 1996 i el 2010. Pel que sembla als nascuts després d’aquesta data ja se’ls comença a conèixer amb el nom de generació “alpha”
Seguint aquesta classificació i donat que vaig néixer el 1971, teòricament pertanyo a la generació X. Però ves per on d’un temps ençà a tots els nascuts abans del segle XXI se’ns posa en el genèric denominador comú de “boomers”. Les companyes i companys de feina, amb una mitjana d’edat que no arriba als trenta, m’ho diuen afectuosament. Potser els hauria de dir, per no faltar a la veritat, que em posin al lloc que realment em correspon. Sigui com sigui, en més d’una ocasió han mostrat la seva sorpresa davant del fet que jo no conegués com funciona un programa informàtic o per a que serveix una determinada app del meu telèfon. De vegades amb un condescendent to burleta em fan comentaris que em recorden situacions similars que jo vaig pensar anteriorment respecte els meus pares o iaios.
El meu iaio trigava més de sis hores en cobrir el trajecte entre La Ràpita i Tortosa, amb carro i matxo. Els meus pares van veure com entraven a casa els primers i rudimentaris aparells de televisió poc temps després del meu naixement. I jo vaig disposar dels primers ordinadors personals quan pràcticament ja havia finalitzat els estudis a la facultat. El meu iaio trobava fascinant que havent-li parlat des de Roma a hora de dinar, ja estigués al seu costat a casa just a temps per sopar. Els meus pares se sorprenen dels continguts audiovisuals que poden escolir a través de les plataformes digitals. Jo no me’n sé avenir del munt de coses que es poden fer a través de les aplicacions d’un telèfon mòbil.
En els nostres dies, no poder disposar d’instagram per una caiguda d’internet és un drama. I quan vols tranquil·litzar els adolescents i fer-los veure que no és un fet tan greu, no t’escolten. I menys si tractes d’explicar-los que quan jo era menut, la llum marxava cada dos per tres i havies de tenir sempre les espelmes preparades; que sovint tallaven l’aigua corrent ; que en algunes cases havia vist una comuna per fer les necessitats i “cuina econòmica”; que no tots els carrers estaven asfaltats, que havíem de deixar de jugar a pilota quan passava un carro en matxo. Que hi havia patis amb aviram al mig del poble; que a l’estiu molts de veïns paraven la taula al carrer. Que la tele en colors va aparèixer pel mundial de futbol de 1982 amb només 2 canals que acabaven l’emissió pels volts de la mitja nit amb la “carta de ajuste” …
Vivim en uns temps que es caracteritzen per uns canvis molt ràpids en el desenvolupament tecnològic. Sembla com si tot s’accelerés cada vegada més. La relació entre la tecnologia i l’avenç d’una societat, de vegades, porta implícit deixar al marge aquells que no assoleixin les competències necessàries. L’evolució humana, des del paleolític fins als nostres dies, està plena d’exemples. Els qui han dominat la tecnologia més avançada sempre han tingut més possibilitats de sobreviure i d’imposar-se a la resta.
Cal deduir, per tant, que els “boomers” també som, en sentit ampli, els qui no hem sabut (o no hem volgut) posar-nos al dia en algun d’aquests avenços tecnològics o comunicatius associats a les “noves tecnologies”. I si caus en aquest pou t’adverteixen que estàs en risc de patir la bretxa digital i que pots quedar al marge de moltes de les inter-relacions del dia a dia, com fer tràmits amb el banc, controlar el teu historial mèdic o relacionar-te amb l’administració. I certament això ja comença a ser un problema per a molta gent. Personalment no m’agrada el camí que hem emprés, tot i que veig clarament que no té tornada. I potser per auto justificar-me deixeu-me refugiar en aquella expressió que diu, “ens fem vells”. I potser sí que al final resultarà que soc un “boomer”.
