HomePolíticaUn debat més enllà de l’horitzó nacional

Un debat més enllà de l’horitzó nacional

Cada vegada sembla que es parla més de necessitats socials i menys de futur polític nacional, tot i que per a alguns la independència és el camí per a aconseguir les millores socials. Els vuit caps de llista per Tarragona dels vuit partits amb representació al Parlament van creuar opinions i retrets en un debat a vuit organitzat per Televisió de Catalunya en què es va parlar poc de territori i molt de serveis públics i accés a l’habitatge. En general, esta està sent la tònica de campanya: els autònoms, els pagesos, els aturats, l’educació i la salut, pesen més que projectes concrets, tot i que ha sigut un d’ells, el Hard Rock, i el rebuig dels comuns a este parc d’oci, el que ha propiciat l’avançament electoral.

ERC, com era previsible, és el blanc de les crítiques per ser l’únic partit que ara està al govern, però tant Raquel Sans, cap de llista per la circumscripció de Tarragona i l’Ebre, com Albert Salvadó, número u per l’Ebre, han defensat una obra de govern que consideren històrica. En el cas ebrenc, els partits coincidixen que l’impacte dels fons nuclears i l’ampliació de polígons com el Catalunya Sud són els dos grans reptes per a reimpulsar econòmicament les Terres de l’Ebre, però els principals partits no s’acaben de posar d’acord en la fórmula per a impulsar sense retorn estos fons nuclears, que han sigut objecte de batussa política des del 2020.

En el debat emés per TV3, Sans va reivindicar l’obra de govern d’ERC, inclòs aquell impuls industrial que té el sud del país “amb més gent ocupada que mai”, i va apostar per l’habitatge com a principal deure a afrontar pel següent govern. També va respondre que si no s’ha invertit més en els serveis públics, “és pels recursos que se’n van i no tornen”. El PP, amb el reusenc Pere Lluís Huguet, i Cs, amb Matías Alonso, van demanar una retallada de les estructures administratives de la comunitat autònoma per a poder destinar més recursos a inversió.

Si la millora i dignificació del transport públic, especialment del ferroviari, va ser la prioritat marcada pel PSC, amb Rosa Maria Ibarra, per Junts, amb Mònica Sales, i pels comuns, amb Yolanda López, per a VOX, representat per Sergio Macian, el més important és expulsar la immigració il·legal. Junts també va fer una aposta singular per la pagesia i va insistir en la creació d’un Institut Català de l’Oli. En habitatge, Comuns Sumar va denunciar que tres de cada quatre persones viuen en municipis amb els preus de lloguer fora de mercat.

La CUP, representada per Sergi Saladié, se va mostrar contrària no només al Hard Rock, sinó també a la fàbrica de bateries de Mont-roig, un dels projectes industrials estratègics de les comarques meridionals. Saladié va avisar que en realitat se tracta d’indústria química amb un gran consum d’aigua. La CUP prioritza la protecció dels espais agraris i una sanitat i una educació cent per cent públiques, va dir Saladié després de retreure a Junts que els seus antecessors haguessen privatitzat la salut.

Els frec a frec que hi va haver durant el debat no van ser sempre entre partits que pugnen pel mateix espai polític, ja que, per exemple, Junts se va enfrontar a VOX per a defensar la llengua catalana a l’escola o Saladié va titllar directament de racista al candidat del partit d’ultradreta i va tindre un enfrontament constant, sense exabruptes, amb la cap de cartell del PSC. La socialista apostava per millorar l’atenció a la gent gran i la CUP la deslegitimava per la implicació del PSC en casos de presumpta corrupció lligada als serveis socials com Innova i Innipro. Per als comuns, a tall de lema, cal un transport, habitatge i feina i sou dignes.

Si per a Cs el primer pas d’un govern amb garanties seria acabar amb el procés sobiranista i dixar de perdre oportunitats des del punt de vista econòmic, el PP va parlar poc de banderes i va recuperar la seua versió més lliberal, apostant per rebaixar impostos o directament eliminar alguns dels impostos propis de la Generalitat, treballant perquè tornen les empreses que van marxar de Catalunya.

La socialista Ibarra va insistir durant tot el debat que Catalunya “porta 10 anys perduts” en molts àmbits, i va recordar que encara hi ha més de 40.000 persones aturades a la demarcació. També va lamentar que projectes com la Vall de l’Hidrogen, l’hospital nou de Tortosa, els fons nuclears o el Hard Rock s’hagen demorat per la “ineficiència” del govern.

El “tots contra ERC” va retronar en alguns moments del debat, però a Junts també se li va recordar més d’una vegada que ells també havien governat durant la legislatura que s’esgota i que, per tant, també tenen responsabilitat en alguns dels dèficits que Sales assenyalava. En educació, Cs va denunciar “el fracàs escolar insuportable” i va demanar més FP dual. També el PP, Junts i VOX van recordar el mal lloc en què queda Catalunya en l’últim informe PISA.

Junts va apostar per una Agència Integrada d’Atenció Social i de Salut, mentre el PSC prometia 6.000 noves places de centre de dia i residència. ERC li recordava que ja hi eren als pressupostos que no van prosperar al Parlament.

país i sequera En l’àmbit nacional, Sans, d’ERC, va donar la benvinguda irònica a Junts al camí de la negociació amb l’Estat, mentre que Junts va ser l’únic partit a reivindicar l’1 d’Octubre. El debat sobre el futur nacional de Catalunya va deparar poques sorpreses. ERC continua apel·lant al referèndum pactat.

També es va parlar d’aigua i de sequera. ERC va subratllar la seua aposta per la dessalinització i la regeneració, però alguns partits li van retreure que no s’haja fet cap inversió en obra nova en este àmbit durant els últims anys. El PP posava l’accent en el 25 % d’aigua que es perd per les xarxes d’abastament municipals, un percentatge que probablement siga major del que assenyalava Huguet. Junts va reblar que la gestió de la sequera ha sigut “un fracàs” i va instar el Govern a executar obres “sense portar aigua d’un lloc a un altre”. Així Sales se desmarcava d’un hipotètic transvasament d’urgència de l’Ebre, però Saladié, de la CUP, va definir el seu partit com l’únic que fa el mateix discurs a l’Ebre que a Barcelona, naturalment en contra dels transvasaments.

El representant de VOX trobava indigne que només hi haja dos dessaladores en 600 quilòmetres de costa i va apostar clarament per la interconnexió de conques i per girar full de l’Agenda 2030 europea. Indirectament, també va defensar el transvasament el representant de Cs: “L’únic tabú és que no hi haja aigua potable per a les persones, els animals o les indústries”. Yolanda López, dels comuns, va reiterar l’aposta dels seus per una llei que blinde l’aigua de l’Ebre.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies