Tres anys més tard, l’impost nuclear torna a ser un no-res. El Tribunal Constitucional va tombar el primer projecte, el 2016, i ha tombat el segon, tots dos ideats en bona mesura per l’exsecretari d’Hisenda rapitenc Lluís Salvadó per a recaptar fins a 60 milions d’euros anuals gravant el transport i la manipulació dels residus radiotòxics de les centrals nuclears. L’argument és el mateix que aleshores. L’alt tribunal creu que hi ha duplicitat en relació amb un altre impost que ja recapta l’Estat. El resultat: les Terres de l’Ebre es queden sense els 12 milions anuals que estava previst destinar a la diversificació econòmica de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs, en un moment clau perquè el govern del PSOE ha concretat un calendari de tancament de les plantes atòmiques que dixaria Catalunya sense reactors el 2031. D’aquí a quatre dies en termes de planificació estratègica i de futur d’un territori que sosté amenaces (la despoblació, la desindustrialització, la falta d’inversió en infraestructures) sense contrapartides.
Estos tres anys, el debat sobre l’impost no només ha estat judicialitzat sinó que ha caigut sovint en l’estira-i-arronsa política i partidista fàcil. Sobretot republicans i socialistes s’han intercanviat retrets per la inefectivitat de l’impost. Els primers reclamaven al Govern de la Generalitat més ambició a l’hora de compensar les Terres de l’Ebre, i els segons recordaven al PSC, sobretot en l’últim any, que el govern espanyol de Pedro Sánchez no ha estat capaç de retirar el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel govern anterior del PP.
És obvi que el govern espanyol del PSOE, que s’havia compromès a dixar de recórrer per sistema al Constitucional com a arma política contra lleis catalanes de progrés, hauria pogut fer alguna cosa més. Arribats a este punt, però, el que seria imperdonable és que els diferents partits i administracions no fossen capaços d’acordar una partida pressupostària, una fórmula de recaptació o el que siga per a finançar polítiques que minimitzen l’impacte econòmic de la desnuclearització dels territoris. Fa dècades que se’n parla, i a tocar del moment decisiu, uns per als altres, encara no hem fet els deures.
