Un estudi ha analitzat per primera vegada les dades de velocitat mitjana i les ratxes màximes de vent a la península Ibèrica amb tècniques d’anàlisi espectral. Els resultats, publicats a la revista ‘Geophysical Research Letters‘, permeten observar patrons que milloren la predicció estacional del vent, un fet que pot tenir implicacions socioeconòmiques i ambientals per a la producció d’energia eòlica, entre altres usos.
L’estudi l’ha fet el Centre de Canvi Climàtic C3 de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre d’Investigacions sobre Desertificació del CSIC i la Universitat de València i la Generalitat Valenciana.
La recerca ha observat que quan una gran àrea de baixa pressió i aire fred de les que envolta els pols de la Terra es troba debilitada, com passa amb una situació d’escalfament sobtat estratosfèric, els vents bufen més forts entre dos i tres mesos després. També s’ha pogut determinar que no hi ha correlació entre la velocitat mitjana del vent en superfície i les ratxes màximes en períodes superiors als nou anys, situació que s’aguditza a l’estiu i que disminueix a l’hivern.
