HomeEconomiaUn informe jurídic conclou que les concessions de les preses de l'Ebre...

Un informe jurídic conclou que les concessions de les preses de l’Ebre es podrien revertir per retenir sediments

L’Estat podria revertir les concessions dels embassaments del tram final de l’Ebre –Mequinensa, Riba-roja d’Ebre i Flix-, en mans d’Endesa, en el cas de confirmar-se que l’explotació no ha complert les mesures de seguretat en matèria de desguassos de fons.

La consegüent retenció de sediments suposaria un risc per a la població que viu aigües avall a més de greus perjudicis ambientals al Delta. Així ho constata l’informe jurídic, al qual ha tingut accés l’ACN, encarregat per l’Associació Sediments al professor de Dret Administratiu de la Universitat d’Extremadura, Pedro Brufao, que s’incorporarà a la denúncia presentada a Fiscalia contra la gestió de les hidroelèctriques. El dictamen tampoc descarta que existeixin responsabilitats penals.

Brufao, reconegut com un dels experts acadèmics més importants en matèria de dret d’Aigües i de l’Energia a l’estat espanyol, ha rescatat els decrets originals de concessió i tota la normativa que afecta i condiciona la gestió de les grans preses del tram final de l’Ebre a partir de la seua posada en marxa i fins a l’actualitat. La sospita del fet que l’acumulació de sediments està obstruint uns desguassos de fons inoperatius així com la impossibilitat que els peixos superessen les preses i la manca d’un règim fluvial ambiental, segons la legislació de pesca, ja podrien servir per a declarar caducades les concessions, remarca.

En la seua denúncia presentada a principis d’any a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona, i ara traslladada a Tortosa, l’Associació Sediments apuntava, precisament, cap a les mancances en la gestió d’aquests elements de seguretat com a arguments de càrrec principals. D’una banda, perquè, en el cas d’una avinguda important de l’Ebre, podrien impedir les maniobres requerides per gestionar l’elevat cabal amb seguretat riu avall, provocant el salt de l’aigua i possible trencament de la presa amb conseqüències potencialment catastròfiques. En el rerefons, però, la seua suposada inoperància té greus efectes ambientals, impedint la necessària arribada de sediments a un delta de l’Ebre que s’enfonsa i retrocedeix de forma alarmant durant les últimes dècades.

El dictamen encarregat al professor de la Universitat d’Extremadura recull de forma metòdica la base legal que sustenta aquests fonaments. Recorda que, a partir dels anys 60 del segle XX, les successives normatives de seguretat per a l’explotació de les preses amb centrals hidroelèctriques–amb concessions per 75 anys -Flix, en marxa des de 1948; Mequinensa, 1964; i Riba-roja, 1967- exigien la instal·lació de desguassos de fons amb capacitat suficient per a controlar la maniobra d’emplenament i buidar ràpidament els pantans quan fos necessari. El funcionament d’este mecanisme de seguretat requereix una revisió “com a mínim cada sis mesos”.

El 2021 passat el govern espanyol va aprovar un nou decret regulant les normes tècniques d’explotació que donava als concessionaris un període d’adaptació per complir les renovades exigències de seguretat durant els pròxims anys. Brufao apunta, en este sentit, que no disposa de la informació administrativa de la CHE que acredite si les preses ja compleixen esta norma, però recorda que l’organisme de conca mai ha actuat d’ofici per exigir el “cessament immediat de la retenció de sediments”.

Possibles responsabilitats penals

Si s’acaba demostrant este escenari, apunta, podrien existir, fins i tot, responsabilitats penals per a la concessionària de les preses. L’informe recorda que el Codi Penal castiga qui, de forma directa o indirecta, acumule sediments i cree dipòsits dins del domini públic hidràulic, causant danys al sòl, les mateixes aigües o animals o plantes. També, paral·lelament, se li podrien exigir responsabilitats ambientals a l’operador de les preses per estos danys i fiscalia podria intervenir activament per evitar la retenció. En el cas del pantà de Riba-roja, entén que l’Ajuntament de Mequinensa podria reclamar responsabilitats patrimonials pels efectes que l’acumulació de sediments procedents del Segre genera en diverses instal·lacions municipals.

Segons recorda el dictamen, este fenomen entra en contradicció amb la normativa de previsió hidrològica i els efectes de l’explotació de les preses en hàbitats protegits, com és el cas concret del delta de l’Ebre, considerat com a Zona Especial de Conservació. Una zona que, d’acord amb la normativa, els sediments han de “mantenir com a mínim l’àrea de distribució actual coneguda”, qüestió que s’incompleix de forma flagrant, precisa. L’estudi i planificació de la mobilització dels sediments va ser incorporada als debats per aprovar el nou Pla Hidrològic de la conca, que s’ha d’aprovar en breu.

Brufao assenyala també, d’acord amb la Llei de Responsabilitat Ambiental estatal, que la inoperativitat de les comportes de fons, amb la consegüent retenció de sediments que suposa, implicaria una responsabilitat ambiental de les empreses gestores de les preses i l’obligaria a donar resposta als danys sobre hàbitats, espècies i aigües, incloses la ribera fluvial i la costa marina, així com introduir mesures de prevenció.

Són arguments, conclou, que haurien de servir perquè la Generalitat –amb competències al tram català- i el govern espanyol establissen mecanismes de col·laboració per evitar els efectes de l’acumulació de sediments i exigir mesures immediates a Endesa Generación per evitar-la, arribant a l’execució forçosa, si es donés el cas.

“Deixadesa de funcions”

“Ningú ho havia posat sobre la taula perquè només hi ha les coses que interessen alguns sectors i denunciem una deixadesa de funcions. Esperem que el poder judicial, la Fiscalia de Tortosa, que ara té la nostra denúncia, i les institucions polítiques facen alguna cosa al respecte. Comença a ser flagrant”, ha raonat el portaveu de l’Associació Sediments, Josep Juan.

Segons ha recordat, el dictamen encarregat a Brufao treu a la llum “aspectes de les concessions” que fins ara eren “desconeguts” tant per les administracions del territori com per les entitats ambientalistes. Especialment, en l’àmbit del manteniment i la seguretat en l’explotació de les preses. “No es tracta només de fer negoci amb l’energia hidroelèctrica, sinó de fer el manteniment adequat, que tot sembla apuntar que no s’ha fet”, subscriu. En esta línia, subratlla les vies jurídiques i administratives que proposa per demanar responsabilitats i forçar Endesa a complir les seues obligacions. “Fins i tot la CHE pot rescindir la seua concessió”, emfasitza Juan.

En un context de canvi climàtic accelerat i de fenòmens extrems, a més dels impactes ambientals que té la retenció de sediments per al Delta, recorda que la possibilitat d’una gran avinguda, com històricament s’ha produït, és possible. “Pot tornar a haver-hi una riuada de 10.000 metres cúbics per segon i la presa de Riba-roja no podria evacuar esta aigua perquè els desguassos de fons no estan operatius. Això posa en perill tots els pobles riu avall”, tanca.

Proves anuals sense fer circular-hi aigua

Per la seua banda, Endesa Generación ha declinat comentar les conclusions de l’informe amb l’argument que en desconeix la seua existència i el seu contingut literal. La companyia ha assegurat en anteriors ocasions a l’ACN que cada any es fan proves de funcionament dels mecanismes d’obertura d’estos sistemes de seguretat -la comporta i les dues càmeres interiors- que caldria obrir per a accelerar el desembassament d’aigua.

Endesa assegura que es presenten “plans de manteniment i emergència” i que estan “tècnicament preparats” per a respondre als requeriments del regulador, la CHE. Amb tot, precisen que no estan obligats a comprovar que pels desguassos hi passa l’aigua perquè “el regulador no ho demana” i l’operació suposaria activar el pla d’emergència. La companyia reitera que a la paret de la presa no s’acumulen els sediments i que, per tant, no bloquejarien l’entrada d’aigua als desguassos.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 22 = 27

Últimes notícies

-->