Vaig rebre la proposta de crear la sobrecoberta del Setmanari l’EBRE, amb motiu del número 1000 i del 20è aniversari, com un repte que volia viure amb il·lusió.
Per a crear la imatge vaig haver de reviure molts moments de la meva infantesa i joventut, i també molts d’altres d’actuals que visc quan vinc a aquestes terres que tant estimo.
Vaig néixer i créixer a Roquetes, però vaig estudiar molts anys a Tortosa, i em vaig passejar per molts pobles i ciutats de les quatre comarques de l’Ebre, fent acampades, excursions, turisme amb amics i festes d’estiu.
Crec que tinc la sort de poder viure experiències diverses gràcies al dibuix. La participació al projecte East Side Gallery al Mur de Berlín, per exemple, m’ha regalat la possibilitat de viure moments molt màgics i d’aprendre sempre. També ho ha fet la relació que he mantingut amb Alemanya participant en exposicions a Berlín i a Saarbrücken, i les restauracions del Mur durant tants anys. Els viatges a Croàcia, Colòmbia, Països Bàltics, Itàlia i França, i els projectes als EUA, entre d’altres, també m’han ajudat a llaurar un itinerari gratificant i molt variat. Estic agraït per totes aquestes experiències i, sobretot, per la coneixença i treball conjunt amb professionals de projecció internacional, com els músics Olivia Newton-John i Nenad Bach, o l’actriu Myriam Mézières.
Malgrat aquesta manera d’entendre el treball, no he deixat mai de banda la meva implicació directa amb el lloc on he nascut i crescut, les Terres de l’Ebre. Hi vinc sovint i participo amb il·lusió, dintre de les possibilitats, en els projectes que em semblen enriquidors per a mi i, sobretot, per al públic al qual van dirigits.
Per això, per a aquesta coberta tan especial, he pensat en una imatge que representés tota l’estima que sento per aquests espais. Una imatge que transmetés la força de la gent, la seva diversitat (gent jove, gent gran) que estima la seva terra, que valora la cultura, els seus productes autòctons, el riu tan generós i el seu Delta. Una il·lustració en tons blaus i feta a mà per a connectar amb un concepte d’ofici més humanista i amb les feines tradicionals que es fan amb les mans.
Sempre busco un equilibri entre el meu univers personal i el tema que he de representar. Així apareix una sirena lectora, envoltada de llibres, que simbolitza el valor de la lectura i dels escriptors de la zona. L’acompanya un noi amb barca, que ve des del Delta carregat de flamencs i d’un peix que potser voldria volar.
I òbviament he volgut retre homenatge als periodistes i a la seva feina compromesa. Un noi amb una càmera de fotos i una noia amb un micròfon i un petit bloc de paper avancen positius per captar la notícia amb entusiasme i cara de bones expectatives.
La música i la festa són representades per un bonhomiós cantant amb guitarra; la Cucafera, com a part del bestiari de Tortosa; i una dona amb un vestit bonic que llegeix el setmanari que il·lustro avui.
Fruites diverses (cireres, raïm…) i el resultat de la feina ben feta en forma d’una ampolla de vi, servit en copes per tastar-lo, completen una breu síntesi i homenatge de quatre comarques que transmeten la joia de viure i que són un petit paradís ple de força i caràcter.
