Un treball de final de grau d’infermeria presentat per Alba Vives a la VI Jornada d’Innovació de Recerca del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona (Codita) posa en relleu que la violència de gènere en les dones majors d’edat té impactes en la salut psicològica i física a mitjà i llarg termini. A més de cops, ferides, hematomes de forma immediata, Vives cita que amb el temps es poden produir cefalees, problemes gastrointestinals -indigestió, diarrea, restrenyiment o síndrome de l’intestí irritable-, dolors crònics, problemes en la salut sexual i reproductiva o augment del risc de consumir drogues.
Segons el treball, les agressions sexuals també poden suposar embarassos no desitjats, avortaments de risc, contagi de malalties de transmissió sexual, maltractament durant l’embaràs o l’amenaça d’un part prematur.
Vives recorda que l’ansietat i la depressió estan directament relacionades a la violència psicològica: “no s’entén violència física o sexual sense la psicològica”. Així, en la violència emocional o econòmica, sense coincidir amb altres tipus de violència, s’observen símptomes com malestar, canvis d’humor, plor sense motiu, irritabilitat, insomni o fatiga permanent.
Tot plegat, segons el treball, reforça la tesi que la violència sexual, té conseqüències a llarg termini en la vida de les dones, on la majoria d’elles, comuniquen alts nivells de malestar psicològic. No obstant això, no només la violència sexual té conseqüències, segons recorda. La violència emocional i econòmica, menys visible i més difícil de detectar pels professionals sanitaris, també afecta fortament a la salut mental, fins i tot després que la violència haja finalitzat.
Més enllà de la mateixa víctima, apunta Vives, la violència de gènera també té una important afectació sobre el seu entorn, principalment els fills i filles que també en són víctimes i que poden patir: debilitament gradual de les defenses físiques i psicològiques, disminució del rendiment intel·lectual -àrea laboral i educativa-, trastorns de la conducta i d’aprenentatge, risc de reproduir els models de relació violents i risc de lesions lleus o mortals entre els membres de la família.
Els resultats del treball s’han basat en la revisió bibliogràfica d’articles publicats els darrers cinc anys sobre aquesta temàtica.
L’autora conclou que cal conscienciar al col·lectiu d’infermeria per detectar possibles casos de violència de gènere, “de fet, sovint les infermeres som les primeres que tenim contacte amb la dona maltractada, encara que no acudisca per este motiu, i per esta raó una correcta formació sobre el tema i una bona actuació poden ser de vital importància per a canviar i ajudar a la dona”, tanca.
Segons recorda el Codita, durant 2021 es van denunciar 804 agressions sexuals i un 8,7% d’estes han estat violacions grupals, segons dades del Departament d’Interior. En el 80% dels casos, segons les expertes, els agressors són persones conegudes de la víctima.
