HomeEducacióUn treball sobre els flixancos als camps nazis guanya el 14è Premi...

Un treball sobre els flixancos als camps nazis guanya el 14è Premi de TDR sobre la Ribera d’Ebre del CERE

Emma Estela Ripoll, amb un projecte sobre ‘Els flixancos als camps de concentració nazis’, és la guanyadora del 14è Premi de Treballs de Recerca (TDR) sobre la Ribera d’Ebre, convocat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), amb el suport del Consell Comarcal. Aquest premi vol animar als alumnes de Batxillerat a dedicar la investigació que els donarà el 10% de la nota per entrar a la universitat a temes relacionats amb la comarca, contribuint i enriquint, així, el coneixement de la Ribera. Enguany hi optaven sis treballs: cinc tutoritzats pels instituts de la comarca (Flix i Julio Antonio de Móra d’Ebre), i un sisè de l’institut Martí i Franquès de Tarragona.

L’alumna guanyadora, que cursa 2n de Batxillerat de l’institut de Flix, n’era finalista juntament amb la seva companya Andrea Navarro López, que presentava un TDR sobre ‘L’inconscient decideix’, i les alumnes de l’institut de Móra Carola i Vinyet Papasseit Vida, que hi optaven amb ‘Evolució històrica de l’ofici de canterer a Miravet’. La presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, les va felicitar per triar un tema de comarca en els seus treballs, els va desitjar “molts èxits” en la seva nova etapa com a estudiants i els hi va recordar que “seran ambaixadores i portaran la veu de la Ribera d’Ebre arreu”, i a més “els joves riberencs també sou necessaris per tirar la Ribera d’Ebre i els nostres pobles endavant”, va afegir.

El veredicte es va conèixer després de la presentació en públic dels tres treballs a la seu del CERE, a Flix, en una “difícil decisió” unànime del jurat, format per Sandra Ordoño, Xavier Vega i Joana Vernet: “Ens ha costat molt, tant per la gran qualitat dels treballs i les exposicions, com pel valor humà i l’estima que es nota que tenen les seves autores pel territori i el patrimoni riberenc”. A més de la beca de 250 euros per a la guanyadora, i 50 per a les finalistes, totes elles s’enduen la subscripció com a sòcies del CERE durant dos anys, i rebran les publicacions del Centre d’Estudis, que aquest 2023 celebra 40 anys de “comarcalisme i Cultura, gràcies a l’aportació de tots: el Consell, els ajuntaments, els nostres pobles i els socis”, va dir el president, Josep S. Cid, que en el seu discurs va voler agrair “la feina immensa que fan els professors i tutors dels treballs de recerca”, aportant “el seu saber i acompanyament en el creixement dels alumnes”, posant en valor l’Educació com a “artesania de l’ànima”.

L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, va destacar com aquests treballs “cada vegada abasten camps més inèdits i sorprenents, i a vegades són l’embrió per obrir camps de coneixement i nous projectes”, més enllà de l’àmbit estudiantil, reconeixent també la tasca del CERE i del professorat en la recerca, la reflexió i el debat a la comarca. Per la seva banda, la delegada de Joventut, la flixanca Laia Gómez, va recordar la seva pròpia experiència, en el seu cas amb un treball sobre noms i renoms del poble, per explicar als avui alumnes riberencs que “amb els anys us adonareu de la importància d’aquest treball per a la memòria del poble i la comarca, i per l’esperit de superació i la dedicació personal que us ha inculcat”.

Els treballs de recerca d’aquesta 14 edició

El TDR premiat aprofundeix en la vida i el periple dels deu flixancos que van patir l’holocaust i l’exili republicà després de la Guerra Civil, donant continuïtat al projecte Stolpersteine a Flix i al treball de dos historiadors locals, Pere Muñoz i Josep Antoni Collazos.

A més de contextualitzar els fets i ampliar el seu coneixement de la època històrica, la jove autora arrodoneix la recerca amb entrevistes i el testimoni de familiars, documents de l’arxiu Arolsen; ha fet xerrades als alumnes de batxillerat de l’institut i als de 5è de l’escola de Flix, i ha publicat un web divulgatiu d’un tema que “encara té moltes incògnites i que en un futur m’agradaria poder ampliar per conèixer la nostra història”, diu Emma Estela. Dels deu flixancos deportats a camps de concentració, tan sols tres sobrevisqueren a les tortures, malalties i la fam de l’horror nazi.

També sobre la història riberenca, en aquest cas sobre els terrissaires de Miravet, és el tema d’estudi del treball de les germanes Papasseit, investigant un ofici que s’està extingint i que a la seva família es remunta sis generacions enrere. A la Ribera d’Ebre, l’artesania amb ceràmica ja apareix documentada a l’època dels ibers i té una gran influència dels àrabs; el seu treball de recerca recull l’existència de 37 terrissaires i 21 tallers a Miravet l’any 1950, amb una gran activitat; avui, però, “només s’hi dediquen 8 veïns, un a punt de jubilar-se, i hem volgut transmetre el seu neguit perquè aquest ofici no desaparegui”, diuen les joves. A darrera hora, quan ja havien presentat el TDR al premi del CERE, han trobat un document històric que acredita l’existència d’una cooperativa de terrissaires al poble i que van exposar durant la seva presentació oral.

El tercer treball finalista és un estudi de màrqueting aplicat a la psicologia o neuromàrqueting, tot un anàlisi sobre el funcionament del cervell i el paper del subconscient en la presa de decisions, qüestionant la llibertat de compra. L’exposició, analitzant logotips d’empreses de la Ribera d’Ebre, no va deixar indiferent als assistents, a qui Andrea Navarro va presentar una proposta pròpia per la marca de la Ribera d’Ebre: “amb al importància del riu Ebre en les nostres vides, i els colors blau, verd i marró, associats a la nostra terra, perquè la gent oblidarà el que va fer però no el que va sentir”, va dir.

A banda dels tres finalistes, els altres treballs de recerca presentats a la 14a convocatòria d’aquest premi han tractat altres temes i sectors estratègics de la Ribera d’Ebre: l’oli, i el seu impacte en la vida dels pobles; la cirera, estudiant aplicacions per a la millora del seu cultiu; i el paisatge i l’economia riberenca, amb els efectes del canvi climàtic a la comarca.

Un llegat per la comarca

El públic que omplia la sala d’actes del Casal també s’emporta un llegat d’aquests treballs, la lliçó amb la que les tres finalistes van acabar les seves exposicions: el “no puc ni vull oblidar” de l’Emma Estela; el “creieu que sou lliures per decidir?” de l’Andrea Navarro; i el desig “que els canterers no quedin en l’oblit perquè la seva història és la història de Miravet i de la Ribera”, de les germanes Papasseit. El Centre d’Estudis es reserva el dret de publicar i divulgar aquests treballs. Durant la deliberació del jurat, el conjunt Combo de l’Escola de Música de Flix va oferir un petit repertori als assistents.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

47 + = 50

Últimes notícies