HomeSense categoriaUna altra vegada a voltes amb el monument

Una altra vegada a voltes amb el monument

EDITORIAL // Si el 2016 s’entreveia l’any del monument franquista del riu, perquè es complien 50 anys de la seua inauguració per part del general dictador Francisco Franco i perquè estava programada una consulta a la ciutadania per a decidir el futur del monòlit, el 2021 està cridat a ser el punt culminant del debat que va accelerar fa cinc anys, quan la majoria de grups de l’Ajuntament de Tortosa -tots excepte la CUP i el PP per motius antagònics- van decidir preguntar a la ciutadania si calia retirar el monument o s’havia de mantenir i reinterpretar. Sobre què significa reinterpretar hi ha en este número una reflexió interessant del professor de filosofia tortosí Sisco Lahosa. 

Anem a pams. Aquell 2016 l’Ajuntament, amb les dos excepcions minoritàries esmentades, va decidir passar per damunt de la Llei de memòria històrica que des del 2007 ja avalava jurídicament la retirada de símbols franquistes de l’espai públic, en una deferència cap a un ampli sector de la ciutadania que és just admetre que consideraven -i consideren- el monument com a part del paisatge fluvial sense cap càrrega de reivindicació feixista, o com un monument a tots els caiguts de la Batalla de l’Ebre, si bé, independentment de les percepcions, el monument és allò que és i que el règim franquista volia que fos quan el va instal·lar i vestir. Després, es va mantenir 50 anys de forma vergonyant sense cap actuació contundent -més enllà de la retirada l’any 86 d’algun dels símbols franquistes més evidents- i a l’hora d’abordar una actuació històrica, estiguem o no d’acord en si s’havia de convocar o no una consulta, el cas és que tots els que la van impulsar van dimitir ràpidament del deure ètic de donar compliment al resultat.

Cinquanta anys per a una consulta estèril, per a un debat estèril, en què els arguments ideològics, patrimonials i artístics es van anar barrejant de forma caòtica durant les setmanes prèvies al referèndum, fins que es va tornar a fer el silenci. Una resolució judicial que constatava que el consistori no era el propietari del monument, cosa que ja se sabia, va servir en safata l’omissió als partits d’esquerra que havien donat suport a la consulta.

Ara, el 2021, la Generalitat, amb tota la càrrega política que es vulga, decidix retirar el que està considerat el principal vestigi franquista de Catalunya, que per alguna cosa continua exhibint una àliga i una placa d’homenatge als combatents que van guanyar la Batalla de l’Ebre, en detriment dels que la van perdre. I ara, després que durant cinc anys no s’haja exigit res a l’Ajuntament, es produïx una reacció de darrera hora per a intentar salvar-lo, amb una sèrie d’arguments legítims que també conviden a la reflexió i amb altres, com aquell que ve a clamar que no ens han de dir de fora què hem de fer a casa nostra, que ens semblen més qüestionables. 

Totes les posicions són respectables, excepte les que falsegen la història. Sembla que estem en el punt culminant, tot i que caldrà veure què diu la justícia sobre el recurs presentat contra la retirada. El monument forma part de la història, és clar, i es pot museïtzar i es pot reinterpretar l’espai que ocupava un cop retirat, i es pot fer tota la pedagogia que es vulga.

El que és indiscutible és que calia fer alguna cosa, perquè no és lògic que haja estat 55 anys dempeus engarlandat amb símbols inequívocament franquistes.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 22 = 32

Últimes notícies