Fins a vint municipis petits i entitats descentralitzades del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès tindran un caixer automàtic a partir del 2024 amb el suport de la Diputació de Tarragona. Els beneficiaris seran ens locals de menys de 1.000 habitants que actualment no disposen de caixer ni de sucursal bancària i que s’acolliran al Pla d’inclusió financera als Municipis que la Diputació va presentar dimarts, amb l’objectiu de garantir l’accés de la ciutadania als serveis financers i contribuir, així, a frenar el despoblament rural.
El pla dissenyat per la Diputació tindrà una durada de 5 anys (fins al 2029) i preveu un procés de licitació per a contractar una entitat bancària que oferirà este servei als 20 municipis. L’alternativa era la redacció d’un contracte marc a través del qual cada ajuntament en fes la contractació directa, però esta opció ha estat descartada.
El preu anual del caixer serà d’un màxim de 18.000 euros, dels quals la Diputació assumirà el 67 % i l’ajuntament s’encarregarà del 33 % restant. D’esta manera, el cost per als municipis serà com a màxim de 500 euros mensuals. Els caixers que s’hi instal·laran seran multifuncions i permetran realitzar-hi diverses operacions, com ara obtenir i ingressar diners en efectiu, fer pagaments d’impostos i comprar entrades d’activitats o espectacles.
Per a conèixer l’abast de les necessitats d’este servei, la Diputació ha realitzat una diagnosi prèvia i s’ha posat en contacte amb els 103 municipis i entitats municipals descentralitzades de menys de 1.000 habitants dels dos territoris, 31 dels quals ja hi han mostrat interès, una desena d’ells de les Terres de l’Ebre. Un cop el Ple de la Diputació aprove el pla, els ajuntaments podran presentar-ne les sol·licituds. Els criteris de selecció seran el nombre d’habitants (prioritzant els més poblats), el fet d’haver tingut abans caixer automàtic o oficina bancària i una distribució equilibrada arreu de les deu comarques. Per a optar-hi, els ens locals hauran de disposar d’un espai per a instal·lar el caixer i hauran d’assumir les despeses corrents de manteniment de l’espai i els subministraments. Esta actuació suposarà una inversió d’1,8 milions d’euros en 5 anys per part de l’Administració. Per al 2023, la Diputació ja disposa de 360.000 euros inclosos en el pressupost inicial.
Durant la presentació del pla, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va explicar que “esta actuació forma part de les mesures que duem a terme a la Diputació per a frenar el despoblament rural, que, com ja sabeu, és un dels nostres cavalls de batalla en el present mandat. El nostre treball en este sentit pretén evitar les desigualtats i garantir els drets de la ciutadania amb independència d’on visque, siga un municipi petit o gran”. En el mateix sentit, la presidenta destaca que la iniciativa “permetrà donar resposta a les necessitats de la gent gran d’estos municipis”. A l’acte de presentació del Pla d’inclusió financera als municipis també va assistir el diputat delegat del Servei d’Assistència Municipal, Enric Adell.
Molts municipis de les Terres de l’Ebre han vist amb impotència com el tancament d’oficines i la pèrdua de serveis bancaris avançava sense aturador. Des del 2008 han tancat el 70 % de les sucursals bancàries de la província, que havien passat de 800 oficines a només 261 en el tercer trimestre del 2021. El conjunt de les dos regions, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, no estava per sota de les 300 entitats des del 1975, segons dades del Banc d’Espanya.
El cas ebrenc
La meitat dels 184 municipis no tenen ni oficina ni caixer i, tot i que este fenomen afecta sobretot els municipis de les comarques menys poblades del Camp, com ara la Conca i el Priorat, a les Terres de l’Ebre també hi ha, si més no, deu municipis que no tenen ni oficina ni caixer de les principals entitats bancàries: Tivenys, Alfara de Carles, Caseres, la Galera, Aldover, Freginals, Prat de Comte, la Pobla de Massaluca, Bot o la Palma d’Ebre. Caldria sumar-hi nuclis de població que tampoc en tenen, com ara els Reguers, Vinallop o els Muntells, segons les dades recollides per esta publicació el 2022. El perjudici de la retallada bancària és especialment sagnant des del punt de vista de la gent gran, i més en un territori com les Terres de l’Ebre, on els serveis de transport públic són deficients, sobretot en freqüències.
Alguns veïns d’estos municipis petits tenen serveis bancaris de proximitat només a través de les seccions de crèdit de les cooperatives agrícoles. Això passa a la Galera, i és especialment substancial a l’interior, on la Pobla de Massaluca, Bot o la Palma també funcionen d’esta manera. “Mai hem tingut oficina bancària, però l’oficina cooperativa obre la majoria de dies al matí i a la tarda, i la gran majoria de la població pot gestionar els seus diners des d’allà”, assegurava Antoni Ferré, alcalde de la Pobla de Massaluca, a este setmanari, en un reportatge publicat fa un any. Es tracta d’una disponibilitat i flexibilitat horària que no oferixen, ni de bon tros, la majoria dels serveis d’oficina parcial que, a través de gestors col·laboradors, encara oferixen algunes entitats en alguns pobles, com és el cas del BBVA a Aldover.
Prova pilot
Cinc pobles menuts ja tenen caixer gràcies a la prova pilot impulsada per la Diputació de Tarragona el 2018, a través de convenis amb els ajuntaments i amb Caixabank, Es tracta de Vinebre, la Torre de l’Espanyol i Garcia, tots tres a la Ribera d’Ebre; Paüls, al Baix Ebre; i Godall, al Montsià, juntament amb set municipis de les comarques del Camp de Tarragona. Ajuntaments, Diputació i La Caixa es repartixen a parts iguals el cost del manteniment del servei. Cadascun assumix 232,38 euros mensuals, i el conveni es va signar per a 12 anys, però la negativa de Caixabank a assumir cap cost en el cas que l’experiència tingués una segona fase i hi hagués de concursar, hauria fet que ara el cost siga assumit totalment per l’Administració.
Siga com siga, l’èxit d’aquella experiència ha fet que la Diputació, com avançava esta publicació fa un any, hi haja volgut donar continuïtat. “Estem molt contents, va ser un pas endavant”, valora el també alcalde de Paüls, Enric Adell. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Paüls, s’hi fan prop de 9.000 moviments cada any, una mitjana de 750 moviments mensuals: ingressos, transferències, pagaments, actualitzacions de la llibreta o retirada d’efectiu. No només suposa un estalvi de temps, sinó, també, de diners i d’emissions en desplaçaments, ja que la sucursal més pròxima és a 10 quilòmetres, a la població veïna de Xerta. “No havíem tingut mai un caixer, i vam posar en marxa un nou servei que ens ha anat molt bé”, subratllava Joan Juncà, alcalde de la Torre de l’Espanyol.
A les Terres de l’Ebre, la gran majoria d’oficines i caixers són, amb molta diferència, de Caixabank i el BBVA, tot i que també hi ha presència puntual del Banc de Sabadell, que manté oficines a Deltebre, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Amposta o la Ràpita, i del Banc de Santander, especialment al Montsià. La retirada general sobre el mapa territorial beneficia les entitats amb més presència, especialment Caixabank, ja que facilita que capte nous clients. En línies generals, però, la sensació de la ciutadania és de rebre cada vegada menys atenció i de menys qualitat. El Pla de la Diputació mitigarà este efecte.
