HomeSense categoriaUna dotzena de guàrdies civils podrien ser jutjats pel delicte de lesions...

Una dotzena de guàrdies civils podrien ser jutjats pel delicte de lesions per les càrregues a la Ràpita

EDICIÓ PAPER // Una dotzena llarga de guàrdies civils podrien ser l’excepció que confirmaria la tendència que la gran majoria d’imputats o condemnats són els que van promoure el referèndum i les manifestacions i no pas els que van ordenar o materialitzar la repressió l’1 d’octubre. Estos agents estan investigats per la seua brutalitat en les càrregues policials a la Ràpita. Un equip d’advocats, amb Josep Canicio i Oona Tomàs entre altres, van aplegar i canalitzar en una única causa les diferents denúncies de persones agredides.

Van quedar una cinquantena d’expedients vius, segons recorda Tomàs, i recentment -després que la causa quedés aturada per la pandèmia del coronavirus- han estat interpel·lats per videoconferència els últims agents declarants. Majoritàriament els guàrdies civils han afirmat que es van “protegir” dels concentrats, quan és una realitat irrefutable que van carregar fort sense previ avís ni cap contemplació. Si finalment van a judici -l’acusació admet que ha estat difícil la identificació dels agents, però que s’ha aconseguit just “en els que van fer les agressions més importants”– la previsió és que es puga fer durant el 2021 i haurien de respondre pel delicte de lesions.

Un altre guàrdia civil ha denunciat per un delicte d’odi persones que el van assenyalar a les xarxes socials

No ha aconseguit arribar tan lluny l’advocat tortosí Xavier Faura en el cas de cinc denunciants de Roquetes que també van rebre cops dels antiavalots. Van reclamar infructuosament documentació per a saber qui va donar les ordres de les càrregues i el jutjat va acabar arxivant inicialment la causa -per un delicte lleu de lesions- per les dificultats d’identificació dels agents agressors, argumentant alhora, segons Faura, l’“ús proporcional” de la força que dona cobertura a les intervencions de les forces de seguretat. Hi ha interposat un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial, però de moment -des de l’octubre del 2019- no hi ha hagut resposta. Faura lamenta que no s’haja obert cap investigació en cap sentit i sosté que en el recurs s’esgrimix que també hi podria concórrer un suposat delicte d’abús d’autoritat, tipificat com a atemptat contra drets individuals, perquè “es va dissoldre una concentració a l’exterior del pavelló sense autorització”. “Havien d’impedir el referèndum, però per a això no cal pegar; de fet, no van fer cap acta de requeriment de les urnes”, assegura.

En canvi, sí que ha prosperat d’entrada una denúncia d’un responsable de la guàrdia civil que aleshores era veí de Roquetes i que, en ser identificat de paisà per part de veïns en les imatges de les càrregues a la Ràpita i a Roquetes, va ser objecte d’acusacions a les xarxes socials, per la qual cosa va presentar denúncia per un suposat delicte d’odi. Dos dels denunciats estan assistits també per Juristes per la Llibertat, que ha confirmat el cas. 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 5 =

Últimes notícies