EDITORIAL // La transició energètica, ineludible per a combatre el canvi climàtic a escala mundial i per a donar continuïtat i evolució al territori energètic de referència que som; les possibilitats que oferix
l’hidrogen generat amb energia verda i les noves formes d’articulació i governança de les xarxes energètiques perfilen un escenari futur amb un gran potencial de transformació de les societats.
És el moment que les Terres de l’Ebre, si volen contribuir a blindar un Delta singularment amenaçat per l’escalfament del planeta i volen a la vegada trobar per fi el seu lloc en el desenvolupament energètic del qual han anat formant part essencial una mica a contracor, per imposicions o interessos aliens, facen un pas endavant amb totes les lletres i s’impliquen al màxim en este procés. Per ètica, per responsabilitat planetària, per al·lusions -perquè el delta de l’Ebre necessita canvis de rumb bruscos- i com a aposta socioeconòmica.
Sempre serà millor triar el propi destí com a territori amb vista a un cicle de noves perspectives econòmiques i socials. La integració al projecte de la Plataforma Hidrogen Verd de la Catalunya Sud pot ser una bona fórmula, però que requerix igualment marcar perfil perquè no és el mateix el Camp de Tarragona que les Terres de l’Ebre. Es tracta de territoris amb realitats diferents que poden arribar a ser complementàries, però esta complementarietat, en el cas que ens ocupa, no ha d’afavorir l’un en detriment de l’altre, com ha passat amb l’aigua.
Els usos industrials del Camp, on hi ha consolidat un dels pols químics més importants d’Europa, asseguren la incidència de la revolució energètica que pot venir a través de l’hidrogen verd. En canvi, a les Terres de l’Ebre, cal obrir vies de penetració d’esta incidència. Ho han de liderar les administracions, però també el teixit empresarial, amb una aposta clara per la innovació, i la ciutadania s’hi ha de sumar. Potser per primera vegada la ciutadania té molt a dir a través de les comunitats energètiques. Entre tots tenim l’oportunitat simbòlica de dixar de ser el sud del sud i apostar fort, defugint victimismes i adoptant una actitud proactiva.
No podem permetre que 30 anys després que l’aigua de l’Ebre marxés regularment cap a Tarragona per a fonamentar tot just el desplegament del sector petroquímic que ara necessita l’hidrogen, es produïsca un altre transvasament, ara d’energia, a partir de la que generem als controvertits parcs eòlics ebrencs, sense que hi haja una repercussió directa i positiva en l’entorn territorial i social d’estos aerogeneradors.
De la mateixa manera que tampoc hauríem de permetre que siguen els gegants energètics, com Endesa, Repsol i altres companyies que figuren -i així ha de ser- a la plataforma aglutinadora Catalunya Sud, els que marquen la pauta de la transició energètica al territori. Fem tots un pas endavant.
