El bo social elèctric no arriba a tothom que el necessita. És una de les conclusions del síndic de greuges en un informe que radiografia la pobresa energètica a Catalunya presentat al Parlament. Així, el 23% de la població en situació de pobresa severa no accedeix a esta ajuda estatal en la factura de la llum dels consumidors vulnerables.
L’informe mostra que el 19% de la població catalana no pot mantenir la temperatura adequada a casa, a l’hivern o a l’estiu, i que el 9% paga les factures amb retard, en un context en què la despesa en subministraments de les llars ha pujat un 30% des del 2008. El síndic adverteix que només li consten unes “desenes” de comptadors socials tot i el conveni de fa dos anys entre la Generalitat i Endesa.
La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha presentat este dilluns en comissió al Parlament l’informe ‘La pobresa energètica a Catalunya 2023: reptes pendents en un context de crisi energètica’.
El document elaborat pel síndic mostra que el 19,2% de la població a Catalunya no es pot permetre mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, per sobre del 15,9% estatal. Este percentatge s’ha disparat en l’última dècada: el 2013, a Catalunya, era del 5,2%; el 2020, del 9,4%, i el 2021, del 15,9%, de manera que es registra un increment important en els anys de la pandèmia de la covid-19.
L’informe fa palès que les famílies catalanes s’han empobrit al llarg de l’última dècada per la crisi econòmica del 2008-2013, l’encariment de l’habitatge, la sortida de la pandèmia i els efectes de la guerra a Ucraïna, amb una inflació dels preus de l’energia i també altres productes.
La despesa de les llars catalanes en subministraments d’aigua, electricitat i gas se situa en 1.463,41 euros de mitjana el 2021 i representa el 4,62% del pressupost familiar. Segons les dades elaborades pel síndic, esta despesa ha augmentat un 30,4% respecte a la d’abans de la crisi econòmica del 2008, quan era del 1.045,8, i representava un 3,02% del pressupost familiar.
A més, les llars catalanes tenen una de les despeses més elevades en l’àmbit europeu segons l’estàndard de poder adquisitiu (PPS), només per darrere de Portugal, la República Txeca i els Països Baixos, amb 1.448 euros de mitjana (2020).
L’informe analitza les mesures adoptades per les administracions per combatre la pobresa energètica, com és el bo social elèctric, amb unes 100.000 llars a Catalunya que en fan ús, del total de 3.029.300.
El síndic adverteix que dues terceres parts (65,3%) de la població en situació de risc de pobresa no accedeix al bo social d’electricitat, un descompte que s’aplica a la factura de la llum als consumidors vulnerables. Així, hi ha 1.550.730 persones en situació de risc de pobresa a Catalunya i 537.690 tenen el bo social (estimació), segons recull en el document. En el cas de les persones en risc de pobresa extrema, 701.335, el 23,3% en queden excloses.
“Entre les persones que gaudeixen del bo i les que ho haurien de fer, hi ha una bretxa que s’explica, entenem nosaltres, per les dificultats burocràtiques i un disseny de vegades poc afinat de la mesura”, apunta l’adjunt general al síndic, Jaume Saura. Per això, entre les recomanacions del síndic a l’Estat, hi ha simplificat els tràmits i la documentació que cal aportar per a accedir a aquest descompte.
Giménez-Salinas insisteix en les dificultats burocràtiques i diu que compliquen l’accés a les ajudes socials i demana que els processos siguen més “àgils“: “Les famílies més vulnerables són les que menys possibilitat tenen d’accedir-hi i els que entenen una mica més el sistema poden accedir-hi amb més facilitat. Hauríem d’aconseguir que hi accedís qui en té més necessitat”.
Falta d’un reglament de la Llei 24/2015
El síndic de greuges reclama desplegar el reglament de la Llei 24/2015, amb mesures per afrontar la pobresa energètica, ja que alerta que vuit anys després la Generalitat encara no ho ha fet. El síndic destaca la importància d’aquesta norma, amb caràcter pioner a l’estat espanyol, perquè ha permès evitar molts talls de subministraments bàsics a les persones que han acreditat trobar-se en situació de vulnerabilitat amb un informe dels serveis socials. El defensor de les persones assenyala que el desplegament reglamentari de la llei permetria garantir de forma més efectiva els drets de les persones vulnerables.
Manca de convenis amb altres empreses subministradores
La Llei 24/2015 determina que les administracions públiques han d’establir convenis amb les companyies de subministrament d’aigua, gas i electricitat per garantir que concedeixen ajudes a fons perdut a les famílies en risc d’exclusió residencial o que els apliquen descomptes notables en el cost dels consums mínims.
El Síndic ressalta que aquest acord existeix amb Endesa i en fa una valoració globalment positiva, si bé recomana a les dues parts que en revisen el grau de compliment. Però sobretot demana al Govern que impulse la signatura de convenis amb altres empreses subministradores, com Naturgy o Iberdrola.
Sense dades oficials de comptadors socials
El síndic adverteix que no té dades oficials del nombre de comptadors socials que s’han instal·lat en el marc de l’acord entre la Generalitat i Endesa per garantir que les famílies vulnerables que viuen en un pis ocupat accedisquen al subministrament bàsic en caràcter d’urgència.
Saura indica que és a través d’entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) que saben que només s’han instal·lat unes “desenes” de comptadors. Per això una altra de les reclamacions que fa la institució al Govern és avaluar amb la companyia la implementació d’aquesta mesura.
El síndic demana a les companyies que no venguen factures impagades si hi ha criteris de pobresa
El síndic alerta que algunes companyies contracten empreses de cobrament de factures impagades, ja que n’han rebut queixes, i adverteix que no es pot amenaçar les famílies vulnerables. En aquest sentit, Saura recorda una sentència recent que condemna els directius d’una empresa subcontractada per Endesa per assetjar una clienta vulnerable i afirma que estableix un “precedent molt important”.
“La venda d’aquestes factures impagades no es pot fer en consumidors vulnerables”, assenyala. “Ser titular d’un bo social o reunir certs llindars de pobresa haurien de ser criteris objectius perquè les companyies evitessen fer aquestes accions de recobrament”, afegeix.
Menys de la meitat dels municipis tenen alguna bonificació del preu de l’aigua
El síndic també es dirigeix als ens locals i els demana que regulen un preu assequible de l’aigua i aprovar reglaments del servei de subministrament. Saura exposa que només un 40% dels municipis de Catalunya tenen alguna bonificació del preu de l’aigua en funció de la renda i sosté que totes les ordenances municipals haurien de tenir alguna mesura d’aquest tipus. El síndic també demana que les factures siguen més clares i entenedores.
