Les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya sobre la renda familiar disponible bruta per habitant tornen a posar el focus sobre una realitat preocupant: les Terres de l’Ebre són, un any més, la regió amb la renda per habitant més baixa de Catalunya. Amb només 14.948 euros anuals de mitjana el 2022, els ebrencs disposen de 4.192 euros menys que la mitjana catalana. Una diferència que s’agreuja si tenim en compte l’impacte de la inflació i l’estancament dels ingressos familiars.
A les dos principals ciutats de la regió, Tortosa i Amposta, els increments de renda han sigut pràcticament nuls: 0,1 % i 0,5 %, respectivament. Uns percentatges que no compensen, ni de bon tros, l’encariment del cost de la vida. I això vol dir, en la pràctica, menys poder adquisitiu per a les famílies i menys dinamisme per a l’economia local.
Les dades municipals també reflectixen una forta dependència dels salaris i de les prestacions socials com a principals fonts d’ingrés. En molts casos, els sous representen menys del 60 % de la renda familiar, i les pensions o subsidis superen el 30 %.
La situació és especialment greu si es té en compte que 10 dels 30 municipis amb la renda més baixa de Catalunya es troben a les Terres de l’Ebre. El territori té potencial: recursos naturals, capital humà i una posició estratègica, però no pot continuar esperant que la recuperació arribe sola. És hora de trencar esta inèrcia. Les Terres de l’Ebre no poden quedar enrere. Cal una acció decidida de les administracions per a revertir esta situació.
