TERRES DE L’EBRE // Un reportatge del periodista Òscar Meseguer, publicat ara fa dos any i mig al setmanari L’EBRE, ha tingut el final que es preveia després del testimoni del reguerenc Adrian Grau que es recollia a la publicació i que ha estat el principal informant del Departament de Justícia. La Direcció General de Memòria Democràtica, d’este departament, ha pogut confirmar que l’individu recuperat en una fossa del cementiri dels Reguers, a Tortosa, correspon al maqui aragonès Francisco Serrano Iranzo, conegut amb el sobrenom d’el Rubio i company del mític La Pastora. L’ADN dels ossos ha coincidit amb el perfil genètic de la seva filla, Lídia Serrano.
Evidències prèvies
L’excavació per trobar el maqui es va portar a terme entre novembre i desembre de 2020. Els arqueòlegs van trobar el cos amb un tret de bala a la pelvis dreta, una dada que ja coincidia amb l’autòpsia que es va practicar al cadàver del maqui l’any 1954. Les restes es van trobar al punt que determinava l’estudi previ de la Direcció General i que també assegurava el relat d’un testimoni. El cos va aparèixer de boca terrosa i sense taüt.
Mort una nit d’estiu
Francisco Serrano, el Rubio, era un guerriller antifranquista que actuava a la zona del Maestrat, els Ports i la Terra Alta juntament amb el maqui Florenci Pla, àlies Durruti, però conegut popularment com la Pastora. Els dos maquis van assaltar una masia dels Reguers la nit del 3 d’agost de 1954. Van entrar a la casa a l’hora de sopar i van intentar segrestar la filla de la família per poder obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milícies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per disparar Francisco Serrano. Els guerrillers van aconseguir fugir de la casa. Florenci Pla va marxar a Andorra, però Francisco Serrano va acabar morint a causa de les ferides. El seu cos va ser trobat el matí següent al barranc de Vallcervera, prop de la masia. L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra. Francisco Serrano era natural de Castellote, un municipi de Terol. La Guàrdia Civil va comunicar la mort a la família, però no va permetre traslladar el cos al poble natal. La filla del maqui, de 84 anys, continua vivint a Castellote i té la intenció d’enterrar-lo al poble.
Novè identificat
Francisco Serrano és la novena persona identificada amb el Programa d’identificació genètica de la Generalitat, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica. De les altres vuit persones identificades, n’hi ha set que van ser recuperades de la fossa del Soleràs (Les Garrigues): Leandro Preixens, Tomàs Verdaguer, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea i un dels dos germans Sabatés que van desaparèixer durant la Guerra Civil. L’altra persona identificada és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
A banda d’aquestes 9 persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca, Ramon Haro, recuperat d’una fossa de Pamplona oberta pel govern navarrès. La col·laboració va ser possible arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d’una mostra genètica d’ell.
Mostres d’ADN
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car. En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya, com és el cas del maqui Francisco Serrano.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
