Vagues

Vaig començar a exercir la docència el curs de la vaga indefinida, bé, es va començar fent un dia de vaga a la setmana, després dos i seguidament tres dies de vaga, en total entre febrer i juny de 1988 es van fer vint-i-dos dies de vaga i es van celebrar manifestacions multitudinàries. El que es reivindicava era l’homologació salarial amb la resta de funcionaris, però també, com sempre, es reclamava una millora de la qualitat de l’ensenyament, reduir el nombre d’hores lectives, l’estabilitat de les persones interines i substitutes, que cobràvem un 20% menys, entre d’altres.

Mai més no hem tornat a tenir a l’ensenyament públic una vaga de tanta durada, però de vagues n’hem hagut de fer moltes, i des de la dignificació del sou, totes han estat per aconseguir millores en la qualitat educativa. Especialment les dues vagues del 2008, el 14 de febrer i el 13 de novembre, i el 2009  el 19 de març i el 10 de juny vagues parcials de tres hores, contra la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).

El professorat també vam fer vaga del 17 de març i el 8 de juny de 2010 pel desplegament de la LEC amb el Decret d’Autonomia de Centres i per les retallades al sector públic a causa de la crisi. La del juny es va fer contra la baixada salarial del 5%.  I així també el 2017, el 2018 amb el lema “Unir lluites: Per uns pressupostos socials, revertim les retallades” que encara arrosseguem des del 2009. I també “Ara toca educació pública, volem el 6%”. Aquest 6% del PIB continuem reclamant-lo, tot i que la LEC diu que s’ha d’aplicar, no és així, l’educació pública està infrafinançada, actualment no arriba al 3% del PIB.

I aquest 2022 ja portem cinc dies de vaga i n’hi ha de convocades per al 17 de maig de dues hores, el 25 de maig tot el dia, el 2 de juny de dues hores i el 9 de juny tot el dia per reclamar l’augment de la inversió en educació, la retirada del nou currículum a primària i secundària, l’estabilització del personal interí i pacte d’estabilitat, la defensa de la immersió lingüística, la supressió del nou calendari escolar per al curs 2022-23, la dimissió de Gonzàlez-Cambray i negociació real.

Tot plegat sembla impopular, però el que volem aconseguir és la democratització dels centres educatius i una millora de la qualitat educativa, si durant tants d’anys i tanta lluita persistim és perquè creiem que l’educació és un pilar fonamental del futur del país, però sobretot perquè creiem en la nostra tasca docent, perquè estimem la nostra professió i ens resistim a la deriva liberal que pretén usurpar el que és públic. Volem la qualitat perquè volem la igualtat d’oportunitats per a tot el nostre alumnat.

I tal com va passar amb les vagues contra les retallades, ara també demanem el suport de les famílies, no és una vaga només del professorat, ha de ser una vaga de tota la comunitat educativa, perquè els nostres fills i filles s’ho mereixen.

Carme Abril
Carme Abril
Filòloga
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 3 = 9

Últimes notícies

-->