HomeSense categoriaVint-i-cinc anys de la Colla Jove de Tortosa

Vint-i-cinc anys de la Colla Jove de Tortosa

El passat diumenge, Tortosa va retre homenatge a una de les agrupacions més característiques i populars de la ciutat. La Colla Jove de Dolçainers de Tortosa celebra els 25 anys del seu naixement amb un concert a l’Auditori Felip Pedrell i les institucions musicals més reconegudes del territori van participar en este vespre de folklore popular amb segell ebrenc. Hi van actuar Quico El Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, els Gaiters de l’Aguilot, l’Escola Municipal de Teatre, Roberto Olivan, els Dolçainers de Ferreries, els Dolçainers Lo Golafre i la Banda Municipal de Música de Tortosa. 

Tot i que els dolçainers i tabalers de Tortosa són una colla prou jove, la tradició d’este tipus de música tradicional ve de lluny. A les Terres de l’Ebre, fa tres segles ja existien les melodies que ara se senten a les cercaviles, i la percussió i les gralles i gaites eren un element clau de les festivitats i els espectacles de carrer. Malgrat la llarga tradició, al llarg del segle XX, a causa de la Guerra Civil, la inestabilitat política i social i el poc interès per la cultura i tradicions minoritàries, les comarques de l’Ebre van perdre el costum de treure els músics al carrer i dansar les cançons que, la majoria de vegades, passaven de generació en generació sense partitures, només d’oïda.

Hi van actuar Quico El Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, els Gaiters de l’Aguilot, l’Escola Municipal de Teatre, Roberto Olivan, els Dolçainers de Ferreries, els Dolçainers Lo Golafre i la Banda Municipal de Música de Tortosa. | Núria Caro

 

No va ser fins als anys 80 i 90 que, a partir de la recuperació de les colles de grallers i tambors al País Valencià, Vinaròs, Tortosa o Rasquera van començar a plantejar-se de formar grups musicals folklòrics a cada ciutat.

Un grup de tortosins compromesos i amb ganes de recuperar ritmes del passat va crear la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa. Un d’ells és l’actual regidor de Festes, Domingo Tomàs. Com és obvi, una de les claus d’este nou projecte va ser definir quin tipus d’instruments necessitava la nova colla i quin repertori es tocaria. Es van preferir les dolçaines per sobre de les gralles, perquè no eren tan comunes i tenen una afinació diferent, que sonava trencadora.

 

Núria Caro

 

El disseny és propi i únic, i està inspirat en dolçaines de principis de segle d’altres poblacions ebrenques. Ignasi Irazuzta és l’actual coordinador d’este segment musical. Les cançons que s’interpreten són variades: des de les típiques i animades cançons de cercavila a l’himne de la Cinta o el pasdoble tortosí, emblemes que distingixen la Colla Jove d’altres agrupacions. La percussió, encara que menys reconeguda, és molt important: marca el ritme dels compassos i també dels músics. Adrià Gil n’és l’actual responsable. La colla té una cinquantena de membres, encara que el número fluctua depenent de la festa o època de l’any. A part de la gent que toca els instruments, hi ha membres que s’encarreguen d’altres tasques més pràctiques. Per exemple, hi ha dos encarregats del vestuari, que és propietat i responsabilitat de la Colla Jove, i persones que organitzen i preparen àpats en les diferents sortides. També s’han de tenir en compte els portadors de les bèsties i els gegants. 

 

Núria Caro

Amb el pas del temps i la implicació dels tortosins, la Colla Jove va introduir el grup d’abanderats, el seguici de les bèsties i els gegants i els correfocs. Així doncs, en vint-i-cinc anys han sabut consolidar l’aposta d’entreteniment en directe que van tirar endavant a principis de la dècada dels noranta. En l’actualitat, l’oferta cultural i de patrimoni que oferix la Colla Jove en totes les seues activitats i disciplines és un valor afegit a la ciutat.

 

Núria Caro

 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

5 + 1 =

Últimes notícies