A les portes de les eleccions municipals i en període de formació i presentació de candidatures, en el cas de la ciutat de Tortosa resulta especialment interessant el número de formacions que es presenten per a ser representades a l’Ajuntament. És una mostra de que hi ha vibració, de que els pols està viu, de que molts han desterrat l’apatia i volen ser protagonistes de la vida ciutadana. Això, en el seu conjunt és molt bo. Que un elevat nombre de persones siguin capaces de deixar els seus assumptes i interessos personals per a ocupar-se de la cosa pública no mereix més que elogis si es fa amb bona voluntat i esperit de servei. Fins i tot els darrers Papes, des de Pau VI fins a Francesc, ho han elogiat i qualificat de gran acte de caritat i generositat.
Que hi hagin moltes candidatures té també, certament, inconvenients en la pràctica. De forma especial la fragmentació del vot, la qual cosa pot fer més difícil la governabilitat després. Obliga a una cultura del pacte, que és positiva, però fa que moltes energies es perdin en negociacions i més negociacions per arribar a acords, amb un retard en la presa de decisions, quan l’Administració ja és per si mateixa prou lenta.
A Tortosa, i cara aquestes eleccions, algunes formacions han format coalicions, entre elles les dues que tot sembla indicar, sempre amb les màximes cauteles perquè poden haver sorpreses, són les que d’entrada poden ser les que aconsegueixen més regidors, Junts per Tortosa – Junts per Catalunya i Movem Tortosa – PSC. Estan també, en la data en que es redacta aquest article, les candidatures d’ERC, CUP, Ciutadans, Vox, Valents, i Tortosins pel Monument, aquesta darrera una agrupació d’electors no vinculada a partits i molt transversal en la seva composició. És possible que encara en surti alguna altra. El PP encara no ho ha fet públic, i altres movien accions ciutadanes.
Com a iniciativa molt específica ressalto Tortosins pel Monument (de la batalla de l’Ebre). No me’n he amagat en cap moment de que he defensat la persistència i rehabilitació del monument, la seva reinterpretació com van aprovar majoritàriament els tortosins, i la importància de ser una escultura d’un destacat artista, i, per tant, de valor patrimonial. I argumentant també que els monuments no s’han de destruir, sinó explicar el context i l’època en que van ser erigits. Entre altres mostres de la meva posició estan diversos articles publicats a L’Ebre en els darrers anys, que qualsevol pot consultar.
Aquesta candidatura, no canalitzada per partits, entenc que té un component ètic especialment important, a banda de l’intent de salvar el monument: recordar als polítics que han de complir les seves promeses. Diversos polítics locals van dir que acceptarien el resultat de la consulta popular que es va fer sobre el monument i de la que el propi ajuntament va fer les regles. Després no han complit allò que havien promès. No han defensat el monument, ben al contrari. Si per imposició des de la Generalitat o l’Estat s’ha de treure, ja ho faran ells. Però l’Ajuntament havia de defensar la posició dels seus ciutadans.
Una darrera reflexió: Difícilment tindrà majoria absoluta cap de les candidatures, amb la qual cosa altres amb resultats inferiors poden ser decisives per a la governabilitat.
