HomeSense categoriaViure a l’Ebre i treballar a Londres

Viure a l’Ebre i treballar a Londres

EDICIÓ PAPER // L’Adrià Cidre és un programador de Barcelona, viu a Roquetes i fa set anys que teletreballa per a clients d’arreu del món, alguns d’ells a Londres. L’Adrià va ser un dels ponents que va participar en la taula redona virtual Viu a l’Ebre, treballa al món que va organitzar el Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. “Hi hem presentat quatre experiències de gent que viu en zones rurals i treballa en projectes arreu del món. S’hi han connectat més de cent persones i això un vol dir que és un tema d’interès i més ara que la pandèmia del coronavirus ens ha fet repensar la manera com treballem. Cal dir, però, que és una dinàmica que ja havíem detectat molt abans i, de fet, en un principi la jornada l’havíem previst de celebrar el mes de març passat en un format presencial. El confinament ens va impedir de celebrar-la”, explicava Xavier Farré, subdirector del Campus Terres de l’Ebre de la URV.

La jornada tenia per objectiu demostrar que es pot viure a l’Ebre, sense renunciar a cap element de projecció personal i professional, en un moment en el qual les eines tecnològiques s’han incorporat en un ampli ventall de perfils professionals. El primer testimoni va arribar de la mà de Bosco Soler, arquitecte i dissenyador de Gandia, viatger i sense oficina fixa: “El teletreball no és una tendència nova. Vaig estudiar arquitectura a València, vaig passar un any d’intercanvi acadèmic a Noruega i sis mesos al Japó. En acabar la carrera vaig recórrer Àsia i Oceania mentre continuava treballant per a clients d’arreu i formant-me a distància. Des de llavors que he viscut en períodes de diversa durada a seixanta ciutats de tretze països”. El treball remot li va donar llibertat per a organitzar-se i viatjar. I ara que viu a Múrcia evita desplaçaments, s’estalvia els lloguers desmesurats de València, Madrid i Barcelona i ha reduït la seua petjada ecològica, perquè també ha reduït els desplaçaments. Ha guanyat en qualitat de vida, però tot no ha estat fàcil.
 

Un canvi de paradigma
“Tot plegat sona molt bé, però cal fer front a la solitud de l’emprenedor. No tens companys d’oficina i és fàcil sentir-se desconnectat de l’entorn professional. Si no vius en els nuclis d’emprenedoria de les grans ciutats, és més difícil trobar projectes. Per això, teletreballar requerix una actitud proactiva per a connectar virtualment amb altra gent. A més, és important mantenir relacions presencials amb els amics i trobar la teua ‘tribu’”
, va explicar Soler.

El seu relat es va complementar amb una taula redona moderada per Enric Ginovart, dinamitzador de l’espai de Coworking universitari URV Emprèn, i en la qual hi va intervenir la periodista ebrenca Anna Zaera, fundadora de la web cultural Surtdecasa.cat: “Sovint tenim una visió esbiaixada de les Terres de l’Ebre, construïda pels mitjans de comunicació, pels clixés o la pròpia inseguretat. Hem d’acabar amb la idea que en un món rural no hi ha oportunitats. De fet, des de Surtdecasa.cat ens hem dedicat a reivindicar tots aquells casos vinculats amb la potència creativa i humana o amb la innovació en el marc territorial”.

“Ara bé, també és cert que cal implementar molts canvis més enllà de les qüestions purament laborals, perquè molts de nosaltres vam marxar a estudiar a Barcelona i ens hi vam quedar perquè la gran ciutat ens oferia feina, però també uns incentius culturals i socials que a les Terres de l’Ebre eren difícils de trobar: des de patrons de família a qüestions de gènere, oferta cultural i nous corrents de pensament. Són elements que a poc a poc també es van incorporant a la societat ebrenca, però encara fa falta consolidar-los”, va explicar Zaera.

El debat també va fer aflorar temes estructurals: es van posar damunt la taula mancances com ara la poca oferta d’habitatges de lloguer, la problemàtica del transport públic o la mala connexió d’Internet, especialment en els pobles més petits. Sobre estes mancances es va fer una crida a les administracions locals per tal que busquen possibles solucions. Ara bé, malgrat tots els peròs, la pandèmia del coronavirus ha estimulat una nova forma de treball a distància cada cop més generalitzada. Per això, des de l’espai de coworking universitari s’ha començat a fer un mapeig entre els membres de la ‘diàspora ebrenca’ interessats a tornar a la terra natal i treballar des del territori. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 4 =

Últimes notícies