HomeSense categoriaVuit ajuntaments de les Terres de l’Ebre deixen d’ingressar 1,4 milions...

Vuit ajuntaments de les Terres de l’Ebre deixen d’ingressar 1,4 milions d’euros de l’IBI de l’AP-7

Els vuit municipis de les Terres de l’Ebre per on travessa l’autopista AP-7 deixaran d’ingressar este 2020 la xifra d’1.447.601 euros corresponent a l’IBI que pagava la concessionària Abertis per esta infraestructura i tots els serveis associats com peatges o àrees de servei. Amb la fi de la concessió, la titularitat de la via ha passat al Ministeri de Foment, que està exempt de pagar IBI.

Els ajuntaments que deixaran de percebre una quantitat econòmica més important són l’Ametlla de Mar (354.000 euros) i Ulldecona  (270.000), ja que són els que tenen més quilòmetres d’autopista, mentre que Freginals és el municipi on l’impacte de la mesura serà més important, ja que els ingressos per l’IBI (129.500) de l’autopista representaven el 21% del pressupost de l’Ajuntament. “Per a  nosaltres és un problema important, ja que tenia un pes molt significatiu al pressupost”, reconeix l’alcalde de Freginals, Josep Roncero. En la resta de municipis l’impacte sobre el pressupost no és tan gran (entre un 3 i un 5%), però tots els alcaldes coincidixen que si bé l’alliberament de l’autopista és una mesura molt positiva per al territori,  representa un important perjudici econòmic per a les finances dels municipis que han hagut de reduir inversions, estrènyer la despesa corrent o incrementar impostos per compensar la pèrdua d’ingressos.

 

Ulldecona deixarà de fer inversions 

En el cas d’Ulldecona, la fi de la concessió ha implicat que Abertis deixés de tributar al municipi 270.000 euros d’IBI i, per compensar esta pèrdua d’ingressos “deixarem de fer inversions amb recursos propis”, ha explicat l’alcaldessa, Núria Ventura, que ha afegit que totes les inversions previstes al pressupost del 2020 es finançaran a partir de subvencions. Tot i que els ajuntaments eren sabedors que l’AP-7 deixaria de tributar amb la fi de la concessió, Ventura creu que els ajuntaments no s’han de “resignar” amb esta situació i cal obrir un debat sobre com l’Estat gestiona les grans infraestructures i com es compensarà els municipis per on passen vies d’alta capacitat. “No estem parlant d’una activitat que deixa de fer-se i per tant deixes d’ingressar l’IBI. Esta infraestructura continua passant pel nostre terme municipal i l’impacte negatiu que tenia, el continua tenint”, explica l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura. 

Al Perelló, l’alcaldessa Maria Cinta Llaó també reconeix que els 97.000 euros de l’IBI implicarà “deixar de fer alguna inversió”. “Eren uns diners que rebíem i ara deixaran d’entrar. Alguna cosa haurem de fer per a afrontar la situació”, lamenta.

L’ampolla apuja l’IBI

Per a fer front a la reducció d’ingressos que ha representat la no tributació de l’autopista, l’Ajuntament de l’Ampolla s’ha vist obligat a incrementar un 11% l’IBI este 2020.

En este municipi, Abertis pagava 197.000 euros d’IBI per la infraestructura i pel peatge que hi havia. “L’aportació d’Abertis significava gairebé un 4% del nostre pressupost i ens hem vist obligats a apujar l’IBI per a compensar esta pèrdua d’ingressos”, lamentava l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa. L’alcalde defensa que “caldria estudiar i  plantejar com
l’Estat pot compensar els municipis que patim el pas d’estes infraestructures”,
ja que recorda que, per exemple, patixen limitacions en la construcció i en el desenvolupament urbanístic del terme municipal.

Tot i la preocupació dels vuit alcaldes per la situació, de moment no s’ha engegat cap iniciativa a nivell de territori per a buscar de compensar esta pèrdua d’ingressos. L’alcalde de Camarles, Antoni Navarro, és un dels que demana passar a l’acció i que la qüestió s’aborde al Consell d’Alcaldes del Baix Ebre. “És un tema que ens preocupa i molt als alcaldes, ja que ha representat una sostracada important als pressupostos”, reconeix Navarro. En el cas de Camarles Abertis pagava 97.000 euros, un 3% del pressupost i creu que davant l’impacte que ha tingut en la majoria d’hisendes municipals “cal que busquem entre tots una alternativa o alguna compensació, no podem deixar d’ingressar estos diners”, diu Navarro, que rebutja l’opció, de moment, de apujar impostos als ciutadans.

L’alcalde de l’Aldea tampoc creu que la solució siga incrementar els impostos als ciutadans i el consistori es veurà obligat a “fer un exercici important de contenció de la despesa corrent” per a compensar els 190.000 euros que Abertis pagava pels 2 peatges que hi havia al terme municipal de l’Aldea, l’àrea de servei i pel tram d’autopista que travessa el terme. “Alguna compensació haurem de rebre, ja que continuem tenint una gran infraestructura que ens creua el terme”, defensa Royo que no descarta que la qüestió puga arribar al Congrés dels Diputats a través d’alguna iniciativa política. “Ho treballarem”, assegura.

Amposta és el municipi en el qual la mesura ha tingut menys impacte per a la hisenda municipal, ja que els 145.000 euros que pagava Abertis representa una part molt menuda dels 28,5 milions d’euros del pressupost municipal. Amb tot, l’alcalde Adam Tomàs, creu que seria de justícia que “l’Estat apliqués alguna mesura de compensació” i, fins i tot, no descarta que esta via pogués arribar via les diputacions provincials.

El municipi que més ingressava per l’IBI de l’autopista és l’Ametlla de Mar. L’alcalde, Jordi Gaseni, va reconèixer al ple de pressupostos que els 354.000 euros que ha deixat d’ingressar d’Abertis “suposaran un dificultat econòmica per a l’Ajuntament”. Així caldrà estrènyer la despesa corrent, “els serveis més importants estan garantits, però està clar que estos diners deixaran d’estar al carrer”, ha dit Gaseni. L’alcalde s’ha mostrat escèptic sobre la possibilitat que l’estat compense els ajuntaments esta tributació de l’IBI i
recorda que hi ha damunt la taula el debat sobre el model de gestió de les grans infraestructures, un debat que creu que va per a llarg. “L’únic que podem fer de moment és gaudir de la gratuïtat de l’autopista, com més temps millor”, ha dit Gaseni, que veu lluny esta possible compensació als municipis

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

51 + = 53

Últimes notícies