Ximo Rambla, editor gerent L’EBRE
Pregunta: S’ha arribat al número 1.000 i aviat es compliran els vint anys d’aquella fusió de les dos capçaleres locals. Suposo que pel cap passen moltes imatges…
Resposta: La veritat és que sí, però he de reconèixer que el temps ha passat molt de pressa i he gaudit molt de la feina que he fet i gairebé totes les imatges que ara em venen a la memòria són altament positives..
P: Amb aquella fusió del 2001 les funcions van quedar molt definides i vostè va ocupar des del principi el paper d’editor gerent.
R: Hem tingut la sort de comptar sempre amb un equip d’un gran nivell professional i humà, i les funcions de cadascú sempre han quedat molt ben definides. En el nostre cas, la direcció periodística a l’inici i durant un llarg període de temps va ser competència de Josep Maria Arasa, soci i amic, Va ser ell el que va encarregar-se de marcar una línia editorial i uns sistemes de treball que s’han demostrat eficaços i positius. Si no fos així, no s’explicaria que vint anys després estiguéssem encara aquí.
P: Han sobreviscut a crisis econòmiques importants…
R: Durant este període de temps altres companys editors no han tingut la mateixa sort i s’han vist obligats a tancar publicacions. La premsa de proximitat, un fenomen a Catalunya únic i excepcional, i que no s’esdevé en cap altre lloc d’Europa, ha hagut de superar diverses crisis, algunes encavalcades, fet que ens ha acabat convertint en mitjans resilients. I si a això afegim que ens trobem a les Terres de l’Ebre, un territori amb menys de 200.000 habitants i amb una societat rural i repartida en més de 50 municipis, els problemes encara s’agreugen més.
P: De què se sent més orgullós d’entre allò que han fet durant els darrers vint anys?
R: De la professionalitat amb la qual s’ha fet el producte. No hem dixat de sortir cap setmana, més enllà de les petites aturades vacacionals. També d’haver fet un producte periodístic de pagament i de qualitat, i no haver renunciat a la línia editorial, sempre centrada en la defensa i promoció del territori de les Terres de l’Ebre, per a aconseguir que tinga identitat pròpia a tots els efectes i amb la vegueria com a màxima expressió. I com expliquem en la nostra presentació editorial, per a aconseguir-ho sempre hem cregut que calia estendre socialment, entre tots els ciutadans, els valors de la independència periodística, i la pluralitat, entesa com a democràcia participativa, des de plantejaments progressistes, catalanistes i de justícia social i igualtat d’oportunitats. Així, sempre hem apostat per fomentar, a les nostres pàgines, l’equilibri territorial, la nostra llengua, la mobilització activa de la societat intercultural i per dinamitzar la conscienciació mediambiental. I el més important és que creiem en el que fem.
P: I a partir del setmanari s’ha teixit un grup propi, amb potes en tots els sectors comunicatius possibles.
R: I es va aconseguir fer sense capital extern i fruit de la dedicació dels socis treballadors que portem l’empresa. Fora d’aquí, pocs entenen que quatre o cinc persones que treballen en un setmanari hagen estat capaços de mantenir el negoci, haver donat feina a desenes i desenes de persones durant vint anys i haver aconseguit a través d’un concurs públic una freqüència de ràdio i una altra de televisió, a més de tenir diaris digitals potents i seguidors consolidats en totes les xarxes socials. Hem hagut de lluitar contra grans grups de comunicació del país perquè no acabessen tenint un monopoli, també a les Terres de l’Ebre, que hauria acabat tancant la veu del periodisme local i de proximitat a les Terres de l’Ebre, en benefici d’uns altres legítims interessos d’un periodisme més global. Em dol que això no es reconega prou.
P: La immediatesa que demana l’audiència posa en perill el paper de publicacions com l’ebre?
R: No es pot negar que tot ha canviat molt en vint anys. Però el que no ha variat és la necessitat d’oferir un periodisme de qualitat, contrastat, independent i fiable. Soc dels que pensa que oferir un producte periodístic de qualitat és la millor manera de protegir a la premsa local. Ara per ara, els mitjans de proximitat som líders en audiències als nostres territoris.
P: El millor i el pitjor moment dels últims vint anys?
R: L’alegria més gran la tenim cada divendres en veure el setmanari al quiosc i com els diversos distribuïdors el fan arribar als nostres subscriptors. La pèrdua de la nostra companya Vicky Curto el 27 de juliol de 2017 és el moment més trist que ha viscut la família de l’ebre. Vicky representava molt més del que alguns poden imaginar, per la faena que feia com a correctora i periodista. Ella va ser actora principal d’un període excepcional d’allò que ara celebrem. Puc afirmar que l’esperit de Vicky està sempre present a la redacció.
