HomeOpinióFirmes setmanarilebre.cat‘13 Rue del Percebe’

‘13 Rue del Percebe’

Quan era menuda ma iaia Isabel tenia un quiosc petitet a la portalada del costat del bar La Ribera. Era un rectangle minúscul que robava l’espai a l’entrada d’una vivenda. Allí s’amuntegaven diaris, revistes, col·leccionables i tebeos de tota mena. Recordo, de molt menudeta, que la iaia em deixava llegir la contraportada d’un tebeo perquè així no els obria ni els feia malbé. Allí estava el dibuix perfilat de la casa de 13 Rue del Percebe. Cada una de les vinyetes era la història d’una família o personatge diferent, i en aquells petits espais passaven autèntiques aventures. A mi em semblava assombrós que en tan poquet es pogués contar tanta cosa. M’encantaven els personatges, les històries, els dibuixos.

Després van vindre els interiors amb Mortadelo y Filemón, magistrals, i des d’allí ja vaig passar als còmics: Los 4 Fantásticos, El Guerrero del antifaz, Asterix… Fins a saltar a les novel·les gràfiques de Salgari o de Verne, en pàgines ja totalment escrites i amb alguna vinyeta enmig. Així em vaig aficionar a llegir fins ara, sense parar de descobrir meravelles, tant en còmic, com en novel·la, assaig o poesia. Podria dir que el gust per la lectura em va començar gràcies a Ibáñez, i ara que ja ha mort, m’adono que en som tota una generació, els que van començar a llegir així. Estos dies en què per les xarxes apareix l’edifici de 13 Rue del Percebe buit, sense els seus personatges, sento que molts ens hem quedat una mica orfes. Gràcies, mestre Ibáñez i fins sempre.

Cinta Galiana
Cinta Galiana
Doctora en Ciencies de l'Activitat Física i l'Esport
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 72 = 82

Últimes notícies