Acabàvem la setmana passada amb l’anunci del Síndic de Greuges elevant a la Comissió Europea les queixes per manca d’adopció de mesures necessàries per a la protecció efectiva del Delta. Tot un toc d’alerta a les autoritats perquè s’hi posen d’una vegada per totes a actuar realment per protegir aquest espai.
També durant aquesta mateixa setmana s’avançava en la finalització imminent de la tramitació per a la mobilització 380.000 m3 de sorres per part del MITERD, a fi de recuperar punts crítics del litoral. La primera actuació preventiva d’aquestes característiques.
I també aquesta ha estat la setmana en la qual, el Departament d’Acció Climàtica anunciava un projecte de mobilització de 1,4 milions de m3 de sorres procedents del dragatge de la Badia del Fangar, executable el 2023. L’objectiu és doble: frenar el tancament de la badia i aprofitar les sorres per reforçar el litoral. Una mesura llargament esperada i demanada per la gent del territori.
Un bon començament d’any, al qual hem d’afegir l’inici de les compareixences de la Comissió d’Estudi sobre el Delta de l’Ebre al Parlament, que té com a objectiu l’estudi i el seguiment de les mesures que es portaran a terme al Delta davant les amenaces de la regressió, la subsidència, la minva de cabals del riu i les conseqüències del canvi climàtic.
Finalitzàvem l’any 2021 amb l’anunci de la Generalitat de la reserva de 4,8 M€ per efectuar una prova pilot de transport de sediments a executar aquest 2022. Aquesta actuació només es podrà realitzar a partir d’una bona entesa i participació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Aquests aspectes col·laboratius entre administracions també formen part de l’informe que el Síndic de Greuges ha emès a la Comissió Europea.
Cal afegir que del pressupost de 6M € d’aquest any 2021, 4,9M € s’han adjudicat per al reforç de les guardes de diferents basses del Delta. Lluny queda l’any 2020, on es van perdre 6 M€ del pressupost adreçat a actuacions en el Delta de l’Ebre, més altres 6M € per a una prova pilot de dics intel·ligents. Des de la Taula de Consens hem fet moltes propostes de com invertir aquests diners, com ara reforçar actuacions litorals, elaborar el Pla Gestió XN2000 Delta (veure importància a l’article de fa una setmana), o fer l’estudi batimètric al mar de l’Ebre per a la localització i caracterització de sorres marines…
Sembla que les coses van, poc a poc, redreçant-se. I hem de celebrar aquests moments. Al cap i a la fi, des del territori només es demana que es tingui en compte la seva veu pel que fa a la protecció d’aquest espai. La gent que hi viu té molt a dir, i també forma part inherent d’aquest entorn. Les figures de protecció més importants del Delta ho expliciten molt clarament, i tenen en compte la realitat europea on la forta humanització dels ecosistemes és una realitat.
Així, Xarxa Natura 2000 es defineix com una xarxa europea d’espais naturals que té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació dels hàbitats i espècies i evitar el seu deteriorament.
Anàlogament, els Parcs Naturals són espais que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants.
Si ens situem concretament al Parc Natural del Delta de l’Ebre, creat el 1986 gràcies a la pressió i perseverança dels habitants del Delta, aquesta missió es veu reflectida en gran part de l’articulat del Decret de creació. I també es veu reflectit de quina manera els seus habitants i institucions han de contribuir a la seva governança. Així, podem destacar l’article 4.1.d , que diu literalment: “No es permetran actuacions que puguin transformar l’estat actual del Parc, excepció feta de les actuacions que l’Administració pugui dur a terme per a la protecció de l’estabilitat del litoral o per la millora dels sistemes naturals, les quals estaran , en qualsevol cas, subjectes a l’informe favorable del Consell Directiu”. I això ens fa anar a l’article 8.2.c que fa referència a una de les funcions d’aquest Consell Directiu, i que diu literalment: “Emetre els informes i autoritzacions especificades en aquest Decret”.
És evident que aquest Consell Directiu no ha de redactar els informes tècnics, però aquells que tractin sobre l’essència mateixa del Parc els ha de poder conèixer per endavant, els ha d’avalar, demanar aclariments o consultar anàlisis d’alternatives. Aquesta qüestió és molt important de cara a tota una sèrie d’esdeveniments anunciats per al transcurs d’aquest any i per als propers, i que en definitiva han de tenir com a objectiu salvaguardar el Delta de l’Ebre. Esperem el seu compliment, ja que les institucions que hi formem part del Consell Directiu no voldríem incomplir la normativa ni defugir les nostres responsabilitats.
