Hem acabat el mes de març i, en emprendre un nou mes, miro enrere per analitzar el que ha suposat el vuit de març, Dia Internacional de les Dones, d’enguany.
30El vuit de març ha deixat de ser un dia reivindicatiu per a només unes quantes dones de ciutat que, conscients de la situació de violència, dels desavantatges i de les nombroses discriminacions i entrebancs de què són objecte pel fet de ser dones, s’organitzen i fan d’aquest dia una jornada reivindicativa. El vuit de març ha arribat als pobles i als calendaris de la cuina. L’espurna de la lluita per la igualtat ha encès la memòria, i les dones ens preguntem com és possible que en ple segle XXI encara existeixi l’escletxa salarial entre homes i dones, l’obligació de les dobles jornades laborals, la feminització de la pobresa…
Enguany els organismes oficials, i a través de TV3, ens han invitat a “normalitzar” el feminisme; per aquesta raó em permetran que faci una breu consideració al respecte:
El feminisme és un moviment social de defensa dels drets humans. Com tot moviment, pot tenir diferents gradients de colors.
Hi ha molta gent que es pensa que el feminisme és el contrari del masclisme. No solament no és el mateix, sinó que no tenen res a veure. El feminisme es fonamenta en la teoria de la igualtat, i el masclisme, en la teoria de la inferioritat.
Moltes dones i molts homes tenen temor de les feministes, però, en cap part del món ni en cap episodi de la història s’ha assassinat en nom del feminisme. El masclisme, però, no pot dir el mateix: són nombroses les dones assassinades cada any arreu del món. L’OMS estima que una de cada tres dones al món ha patit violència masclista, física o sexual.
Hi ha molta gent que diu: “ni masclisme ni feminisme”. El rebuig al feminisme i la negació de la realitat de les dones és un mòrbid i perillós mecanisme de defensa, propi de l’abús de poder.
El 8 de març no és un dia de celebració, és un una jornada excepcional per fer visibles les desigualtats, les discriminacions, les violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, una lluita que ens compromet els altres 364 dies de l’any, perquè el patriarcat, l’androcentrisme, el sexisme, el masclisme considera la dona de propietat i inferior a l’home, tant en l’àmbit públic com en el privat, i menysprea els valors femenins.
Tot i que la pràctica del masclisme és majoritàriament masculina, dissortadament hi ha moltes dones masclistes; la cultura i l’educació l’arrelen de tal manera que fins i tot és invisible i ben vist en diferents cultures i èpoques. El masclisme utilitza, com a instrument de control i domini sobre les dones, la burla, el temor i la violència.
El masclisme exigeix als homes contínues proves de virilitat, i castiga aplicant la burla: doneta, gallina, figa blana, calçons, “travelo”… i també amb la violència, els homes que considera que no són “prou mascles” i els imposa una determinada manera de ser i de fer.
Cal tenir present que el feminisme és per a tothom. És cert que no s’obliga ningú a ser feminista, el masclisme, sí. El feminisme justament existeix per a això, perquè no s’obligui a no ser el que un o una no és.
La revolució femenina ja està en marxa, ara ens falta la revolució dels homes. Els homes tenen temor al canvi per la pèrdua de privilegis i per les crítiques dels masclistes, però necessitem que prenguin consciència i s’autoorganitzin per donar espais a totes les masculinitats.
Simone de Beauvoir deia: “L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits.”
Cal que siguem valentes i valents per enderrocar el patriarcat, i establir mesures de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments negacionistes de les polítiques de gènere, (sustentades en una forta base científica) i que van en contra dels drets adquirits i no respecten la nostra condició de persones humanes.
A les Bases del Pla municipal de Política de Dones de Deltebre, les paraules de Rosa de Luxemburg inviten a lluitar per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures. Aquestes paraules guien les accions que cal emprendre per transformar la realitat de les dones i dels homes, i també, a través de l’ecofeminisme, defensar i lluitar per donar llarga vida al Delta, al feminisme i a les dones i homes que estimen la terra i la llibertat.
