HomeEspecial 8M8M · Les dones van guanyant presència als nomenclàtors municipals de l’Ebre

8M · Les dones van guanyant presència als nomenclàtors municipals de l’Ebre

Tot i que les dones representen la meitat de la societat, això, encara avui dia, no es trasllada als nomenclàtors municipals pel que fa als espais públics, i s’esdevé, així, una desigualtat respecte dels hòmens. Tant és així que, en els darrers anys, han estat diversos els ajuntaments que s’han proposat designar diversos espais, com places o sales d’equipaments, amb noms de dones, per tal de donar-los visibilitat i atorgar-los el seu lloc al carrer.

Este és el cas, per exemple, de Deltebre que en els darrers anys ha inaugurat diverses places dedicades a dones. El 2018, es va inaugurar la plaça Marina Oriol, en homenatge, diuen, a una dona molt vinculada al teixit associatiu del municipi, que era molt estimada per la població i que va morir d’un càncer. El 2020, el Govern d’Enlairem Deltebre també va inaugurar la plaça de les Dones, que conté les figures Les Dones de Fang, elaborades per l’escultora deltebrenca Cristina Jobs, en homenatge a la dona lluitadora i treballadora del Delta.

D’altra banda, l’any 2021 va inaugurar-se l’embarcador Maria Garriga, per a reconèixer el paper d’una dona que va ser clau per a entendre la comunicació entre els municipis de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja a través de la navegabilitat del riu.

Finalment, i tal com han apuntat fonts municipals, en les pròximes setmanes l’Ajuntament de Deltebre té prevista la inauguració de la sala Lourdes Franch, la qual formarà part de l’equipament del Centre Social del Barracot, per tal de retre homenatge a una dona que també va estar vinculada al teixit associatiu del municipi, i que, malauradament, va morir en un tràgic accident en els darrers anys.

També és el cas d’Amposta. L’any 2016, amb motiu del Dia Internacional de la Dona -8 de març-, l’Ajuntament va inaugurar una plaça dedicada a la deportada Neus Català, ubicada davant de l’Arxiu Comarcal del Montsià, per tal de reconèixer la figura de l’última supervivent catalana deportada a un camp d’extermini nazi.

A més a més, el 2021, tots els grups municipals van coincidir a votar a favor de la proposta de la Comissió del Nomenclàtor perquè l’artista ampostina, pintora, poeta i activista feminista Mari Chordà posés nom a la plaça situada entre els carrers Saragossa i Gran Capità, davant de Lo Pati – Centre d’Art de les Terres de l’Ebre.

Així mateix, este dilluns, tot el ple de l’Ajuntament d’Amposta va aprovar la designació de plaça de les Llevadores a la nova plaça generada davant del Casal Cívic de Gent Gran. En este sentit, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, detallava que este nom vol homenatjar “aquelles ‘madrines’, tal com s’anomenava aquí, a Amposta, durant dècades, aquelles dones que treballaven per a ajudar a nàixer els nadons. Així els fem un reconeixement públic, vinculat a l’antiga Clínica, en este cas, tot i que estes madrines també assistien parts a domicilis i fins i tot fora del municipi”.

Al seu torn, el 2018, Flix va denominar com a plaça 8 de Març l’espai que popularment es coneixia com a plaça de la Casa del Secretari; i el 2020 va inaugurar també una plaça dedicada a Neus Català, amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria singular de la supervivent al nazisme, que va lluitar clandestinament contra el franquisme, i també va ser una ferma defensora dels drets humans, de la preservació de la memòria històrica i dels drets de les dones, i que, a més a més, segons va assenyalar l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, “era una persona molt vinculada al nostre territori”.

A més, des del 2021, també tenen un parc que s’anomena Parc de Marie Sklodowska-Curie, en honor a la científica a qui es va concedir dos Premis Nobel, un en Física (1903) i l’altre en Química (1911).

D’altra banda, a Tortosa, el març del 2022, va dedicar-se una de les sales del Teatre Auditori Felip Pedrell a la memòria de Marisa Valls, professora de l’Escola Municipal de Teatre, poques setmanes després de la seua mort. Per tal de reconèixer la figura d’algunes dones rellevants, Santa Bàrbara té un carrer dedicat a la mestra Pietat Bel i Valls, i Sant Jaume d’Enveja, a la mestra M. Cinta Vidal; Móra la Nova té el carrer Mariana Pineda, una liberal espanyola del s. XIX, que va ser executada durant la restauració de Ferran VII; i Masdenverge, l’Escola Rosa Gisbert, en homenatge a la doctora que va exercir de metgessa a la població durant molts anys, al segle XX.

A més, a la Ràpita, s’estaria estudiant d’ampliar la presència femenina al nomenclàtor municipal. Un dels projectes que hi ha a sobre la taula és la construcció d’una plaça a l’esplanada del costat de l’Escola d’Hostaleria Pons, al darrere de la impremta local Gràfiques Castellà, en què, segons han apuntat algunes entitats locals, una de les opcions que s’estaria considerant és posar-li el nom de La Muixa -com era coneguda la rapitenca Angelina Sans Chaler, que va ser condemnada a 30 anys de presó per propagandista roja, activista, sindicalista, republicana i feminista-.

 

A l’Ebre, hi ha 229 carrers amb nom de dona

A les Terres de l’Ebre hi ha 52 municipis amb milers de carrers. D’estos, només 229 portarien nom de dona, segons les dades del sistema Nomenclàtor de Catalunya de carrers amb nom de dona, impulsat per l’Institut Català de les Dones, l’any 2014.

Esta xifra, però, s’hauria d’agafar amb pinces, ja que, com que es tracta d’una eina col·laborativa, si els ajuntaments no han notificat la incorporació de nous espais amb nom de dona, el mapa no estaria actualitzat. Així, doncs, podria ser que en els darrers anys s’haguessen incorporat nous carrers amb noms femenins que no constarien al sistema.

Tot i això, segons estes dades, algunes poblacions com Alfara de Carles, l’Ampolla, Camarles, Paüls, Caseres, la Palma d’Ebre, la Torre de l’Espanyol o Vinebre no tenen registrat cap carrer amb nom de dona.

Davant d’això, la directora territorial d’Igualtat i Feminismes, Mar Lleixà, apunta que “necessitem crear i visibilitzar referents, i reivindicar estes dones. Este ha estat l’objectiu, per exemple, del projecte Dones Rurals, Dones de les Terres de l’Ebre que hem desenvolupat en el darrer any, aquí, a Terres de l’Ebre, de la mà d’ajuntaments, equipaments i entitats locals que ens han proporcionat dones que poden ser referents”, apunta Lleixà.

Este projecte recupera la memòria d’un centenar de dones ebrenques que han estat protagonistes en el món rural, un àmbit molt masculinitzat, per tal de donar-los visibilitat i reconèixer les seues experteses i coneixements. Amb tot, Lleixà assenyala que “cal incorporar noms de dones a carrers, places, a espais culturals, perquè encara n’hi ha pocs”.

Però, noms i cognoms propis de dones. Hi ha moltes ciutats, com, per exemple, Tortosa, on sí que hi ha un bon grapat de carrers amb nom de dona -segons el sistema, una quarantena-, però pràcticament la majoria van dedicats a santes o mares de Déu. En este sentit, Ulldecona, sí que compta amb diversos carrers dedicats a dones que no són mares de Déu, com els carrers Montserrat Roig, M. Aurèlia Capmany, Mercè Calduch o Consol Gavaldà; o Amposta, també, amb la plaça dedicada a Cecília Carvallo o a Helena de Troia, els passatges de Diana o Minerva, o els carrers d’Agustina d’Aragó, Covadonga, d’Elisa, d’Elisabets, d’Olímpia, Penèlope o d’Amàlia.

D’altra banda, i per tal de reconèixer i destacar el paper d’algunes dones a la societat, ajuntaments com el de Tortosa han posat en marxa projectes com Dones Rellevants, impulsat el 2022, que busquen difondre les biografies de diverses tortosines que van destacar en els seus respectius camps.

La primera selecció va centrar-se en dones que van viure entre els segles XIX i XX, com l’actriu Carlota de Mena i Zamora, una de les intèrprets més destacades de la Catalunya de la segona meitat del s.XIX; la pintora Manuela Delsors i Mangrané, l’artista que va sobresortir a la dècada dels quaranta i cinquanta del s. XX, especialment pels retrats, dibuixos i les natures mortes; la mezzosoprano Enriqueta Massoni, coneguda arreu de l’Estat i diversos països del continent americà; i la llibretera i científica Enriqueta Ferrús, editora de llibres i regent de l’actual llibreria Viladrich, de qui l’any passat va commemorar-se el centenari de la seua mort.

Amposta va homenatjar l’artista i activista social Mari Chordà amb una plaça que en duu el nom.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 13 = 18

Últimes notícies