El Departament de Territori va publicar la setmana passada al Diari Oficial de la Generalitat -i ho enviarà ara al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana- la declaració de 131 municipis més com a zona de mercat residencial tensat perquè s’hi puga aplicar la limitació dels preus del lloguer. Perquè entre en vigor la declaració, la Llei estatal pel dret a l’habitatge (12/2023) preveu que, un cop comunicat, el Ministeri ha de publicar una resolució que reculla la relació de les àrees de mercat residencial tensionat declarades pel Govern. D’esta manera, estos 131 municipis, entre els quals n’hi ha deu de les Terres de l’Ebre, se sumaran als 140 que el Departament de Territori ja va declarar tensos l’agost de l’any passat. En aquella ocasió, el Ministeri va trigar set mesos a publicar la resolució.
En la primera llista només estaven inclosos Amposta, Móra la Nova i la conurbació formada per Tortosa i Roquetes. L’ampliació afecta ara els municipis de més de 2.000 habitants que no formaven part dels 140 ja declarats, i que complixen algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l’habitatge: que les persones o famílies dediquen més del 30 % dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics, o que el preu de lloguer o de compra dels habitatges haja experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d’almenys tres punts per sobre de l’IPC.
Esta nova declaració, anunciada ja per la consellera de Territori, Ester Capella, a mitjans d’abril, respon als canvis que s’han produït al mercat de l’habitatge els darrers mesos, segons argumenta l’executiu català. L’increment generalitzat del cost de l’habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensionat. La decisió s’ha traduït en la incorporació de 131 nous municipis on se podrà aplicar la contenció dels preus del lloguer en dos supòsits.
En primer lloc, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. A més, quan se tracta d’un gran tenidor -persona física o jurídica propietària de cinc o més immobles urbans a les zones de mercat residencial tensat-, el lloguer no podrà ser superior a l’índex de referència del preu del lloguer. Si es donen els dos supòsits, s’aplica una doble limitació i preval el preu més baix.
L’índex de referència del preu del lloguer és un indicador de consulta pública -al web del Ministeri- que s’aplica a la zona de mercat residencial tensat. Establix una estimació del preu del lloguer d’un habitatge en funció del lloc on està situat i de les característiques que tinga.
L’índex el determina el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, i oferix un valor inferior i un de superior. El preu del lloguer no pot superar en cap cas el valor superior.
A Catalunya, la declaració de 131 municipis més com a zona tensada es va començar a tramitar el 15 d’abril. Un cop superat el període d’informació pública, se va publicar al DOGC, i ara el Ministeri ho haurà de publicar al BOE perquè puga entrar en vigor. A partir de llavors, Catalunya comptarà amb 271 municipis on s’aplicarà la contenció de les rendes, d’acord amb la llei estatal. En estos municipis hi viuen més de set milions de persones, el 90 % del total de la població. La durada de la declaració com a zona tensada, que s’aplica als contractes de lloguer d’habitatges destinats a residència permanent, és de tres anys des que entra en vigor. Un cop passat este termini, se pot prorrogar anualment.
La declaració no s’aplica als habitatges de protecció oficial ni als integrats en xarxes públiques d’inserció o en el fons d’habitatges de lloguer destinats a polítiques socials; ni tampoc als de caràcter assistencial ni als de lloguer social obligatori. Com recordava recentment la regidora d’Habitatge d’Amposta, Núria Ferré, a esta publicació, la declaració de zona tensionada posa límit al preu del lloguer, però no resol el problema de la mancança de pisos disponibles si els particulars o els grans tenidors no accedixen, per diferents motius, a posar-los en ús. En el cas de la capital del Montsià, l’Ajuntament, que ha demanat la cessió de 150 pisos de la Sareb, va intentar pujar l’IBI als grans tenidors, però els serveis jurídics de les entitats financeres ho van tombar.
Tots els municipis de les Terres de l’Ebre afectats són els següents: Tortosa, Amposta, Roquetes, Móra la Nova, Alcanar, L’Ametlla de Mar, L’Ampolla, Deltebre, Móra d’Ebre, La Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, La Sénia i Ulldecona.
El preu mitjà del lloguer a l’estat puja un 5,49 % al primer semestre
Segons l’informe semestral de preus de lloguer elaborat per pisos.com, l’habitatge de lloguer a l’estat va tindre al mes de juny un preu mitjà d’11,73 euros per metre quadrat, una xifra que va marcar ascensos en totes les comparatives: mensual del 0,95 %, trimestral del 2,53 %, semestral del 5,49 % i interanual del 7,61 %. Segons Ferran Font, director d’estudis de pisos.com, “la recerca d’un pis de lloguer que s’ajuste al pressupost mensual porta de cap a molts ciutadans”. L’escalada sembla no tindre sostre i “endarrerix la sortida dels més jóvens de la casa familiar, però també dificulta que els llogaters actuals puguen optar per una ubicació d’acord amb els seus gustos o un habitatge millor equipat”, explica Font. L’informe revela que las regions més cares per a viure de lloguer el juny del 2024 van ser les Balears (17,57 €/m²), Madrid (17,04 €/m²) i Catalunya (13,51 €/m²). n
