Quatre exiliats de les Terres de l’Ebre van formar part del sinistre comboi que, amb l’ocupació alemanya de França, va buidar el camp francès de Vendei en direcció als camps de concentració nazis. La fugida, la mort per malaltia o per tortures i l’alliberament van ser els seus destins diversos, tots marcats pel patiment.
El 6 de juny de 1944 tenia lloc el desembarcament de les tropes aliades a les platges franceses de Normandia. Fou l’inici del final de la Segona Guerra Mundial.
Des d’aquell dia, la retirada de l’exèrcit de la Wehrmacht de la França ocupada fou una constant. No obstant això, la deportació als camps de concentració nazis no va disminuir, més aviat va ser reorganitzada atenent el retrocés de l’exèrcit alemany.
El camp de concentració de Vernet estava situat en la França ocupada per l’exèrcit alemany, entre les poblacions de Vernet i Saverdun (Ariège). A este camp, el 10 de febrer van fer cap els prop de 10.000 soldats anarquistes de la 26a Divisió, també anomenada Divisió Durruti, que en retirada dos dies abans havien passat la frontera hispanofrancesa per Puigcerdà.
A partir de setembre de 1939, amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, el de Vernet se va convertir en un camp disciplinari i repressiu d’internament dels considerats pel Govern francès com “estrangers perillosos i indesitjables” (comunistes, anarquistes, resistents, gitanos, principalment). Amb l’ocupació alemanya de França, a finals de 1940, els jueus també foren internats en este camp abans de ser deportats als camps d’extermini nazis.
Quatre dies després del desembarcament de Normandia, la 3a Companyia de l’exèrcit alemany va desarmar als fins llavors vigilants francesos, i va prendre el comandament del camp de concentració de Vernet per a “buidar-lo” de presoners i enviar-los deportats a camps de concentració nazis. El 30 de juny de 1944 els darrers presoners, 399 hòmens i 4 dones, són evacuats del camp i traslladats en camions fins a Toulouse (Haute-Garonne), on foren internats a la caserna Caffarelli. D’estos 403 presoners, 242 eren republicans espanyols.
El 3 de juliol d’un estiu calorós, vigilats per una companyia de les Wafen-SS, des de l’estació de Raynal de Toulouse sortia el comboi ferroviari 1.261, també conegut com el Train Fantôme (”tren fantasma”), en direcció a Bordeaux (Gironde). Prèviament, s’hi havien sumat 150 presoners de la presó de Saint-Michel de Toulouse i 24 dones, algunes d’elles espanyoles com la resistent Conxita Ramos. L’endemà el tren va iniciar el trajecte en direcció a Angoulême (Charente), però en arribar a prop, l’estació havia sigut destruïda per l’aviació aliada. El comboi va haver de retornar a Bordeaux i els presoners van ser ubicats a la sinagoga de la ciutat durant vora un mes.
El 8 d’agost el comboi s’amplia amb presoners del centre penitenciari del castell Fort du Hâ, de Bordeaux, i l’endemà va reiniciar el viatge a la destinació final, el camp de concentració de Dachau, al sud de Múnic, a Alemanya.
El “tren fantasma” va tardar quasi dos mesos a arribar el 28 d’agost a Dachau. En paraules de l’historiador alemany Johannes Meerwald, tota una “odissea sense precedents”. Els obligats “passatgers” mai van saber la seua destinació. Durant el llarg i convuls recorregut el comboi del tren va viure diverses sorts. Un trajecte marcat per la calor, falta de menjar i aigua, evasions, afusellaments, caminades esgotadores, anades i tornades i canvis de tren, metrallaments per l’aviació aliada, atacs del maquis, i morts.
En arribar a Dachau, els maltractats deportats del “tren fantasma” foren matriculats en les sèries dels números 93.000 i 94.000. Per la seua part, les dones foren dirigides al camp de concentració de Ravensbrück i van ser matriculades en la sèrie 62.400.
Pel que hem pogut saber i havent pouat a la francesa Fondation pour la Memoire de la Deportation, als arxius alemanys de Bad-Arolsen i a l’Amical del camp de concentració de Vernet d’Arieja, quatre ebrencs van viatjar en aquell comboi ferroviari de vagons de bestiar, com molt bé definiria el polític i escriptor italià Francesco F. Nitti, que també en va formar part. Hi cabien 8 cavalls i hi van cabre 70 hòmens (Chevaux 8, hommes 70): Joan Martí Pons, de Xerta; Enric Meseguer Galià, d’Ulldecona; Agustí Serra Florensa, d’Ascó, i Ramon Viña Meseguer, d’Horta de Sant Joan.
Joan Martí Pons
Joan Martí Pons va nàixer a Xerta el 15 d’octubre de 1894. Durant el període de la Segona República, va esdevindre alcalde de Xerta entre els anys 1934 i 1936. El 20 d’octubre de 1936 va formar part del nou Ajuntament de Xerta com a regidor del PSUC.
En la retirada, anant cap a l’exili francès, la família Martí-Pascual va passar la frontera pel coll d’Ares, entre els termes municipals de Molló (Ripollès) i Prats de Molló (Pirineus Orientals). A França van poder establir la residència familiar a la ciutat de Nimes (Gard). Joan Martí no va dixar de tindre contacte amb membres del PSUC a l’exili i de col·laboració amb la Resistència francesa.
El 27 de juny de 1941 fou detingut per la policia del govern de Vichy acusat de “comunista propagandista” i internat al camp de concentració de Vernet. En arribar al camp de Dachau va rebre el número de matrícula 94.241 i va ser inscrit com a pagès de professió. El 9 de febrer de 1945 va morir en este camp a conseqüència del tifus. Tenia 51 anys.
Enric Meseguer Galià
Enric Meseguer Galià va nàixer a Ulldecona el 10 d’abril de 1898. Era fill d’Enric Meseguer, jutge municipal, i germà de Josep Meseguer, que fou alcalde d’Ulldecona del 20 de febrer al 19 d’octubre de 1936. Va entrar a França l’11 de febrer de 1939. Formant part del 401 Grup de Treballadors Estrangers (GTE), el 25 de juny de 1943 fou transferit a una Companyia Departamental a Aurillac (Cantal) i al Grup Disciplinari a St. Laurent-Chabreuges (Haute-Loire), des d’on va ser traslladat al camp de concentració de Vernet el 7 d’octubre de 1943 donat què “sent guàrdia de caserna, va liderar un moviment d’insubordinació, no va impedir que els seus companys fessen mal. Els va animar a fer-ho”, sosté el document que exposa els motius del seu internament. A Dachau va rebre el número de matrícula 94.065. Va morir en este camp de concentració el 16 d’abril de 1945 a conseqüència de “les tortures infligides, sense haver rebut cap atenció mèdica i haver-lo assistit en els seus últims moments”, segons l’atestat amb el testimoni d’un altre deportat. Acabava de fer 47 anys.
Agustí Serra Florensa
Agustí Serra Florensa va nàixer a Ascó el 26 de desembre de 1887. Va pujar al tren a Bordeaux procedent de la presó d’esta ciutat. A Dachau fou inscrit amb el número de matrícula 94.340 i pagès de professió. El 16 de setembre de 1944, va ser traslladat al camp de Mauthausen i va rebre el número de matrícula 99.085, i tot seguit, al subcamp d’Ebensee, d’on seria alliberat el 6 de maig de 1945.
Ramon Viña Meseguer
Ramon Viña Meseguer va nàixer a Horta de Sant Joan el 4 de setembre de 1920. En retirada de l’exèrcit republicà, el 10 de febrer de 1939, va passar la frontera hispanofrancesa per Puigcerdà i Bourg-Madame (Pirineus Orientals) formant part de l’anarquista Divisió 26a, l’esmentada Divisió Durritu. El 12 de novembre de 1942 fou detingut per la policia de Toulouse a la població de Sauzel (Lot) per motius polítics, però també a conseqüència del descobriment d’un depòsit d’explosius clandestí a la població de Carnac-Rouffiac (Lot). Va ser internat a la presó de Saint-Michel de Toulouse. El 14 de juny de 1944 va ser traslladat al camp de concentració de Vernet.
Viña fou un dels afortunats que van aconseguir evadir-se del “tren fantasma”. De fet, en els dies en què els presoners del comboi foren internats a la sinagoga de Bordeaux, ja va intentar fugir, però no ho va aconseguir, cosa que li va comportar el maltractament dels soldats alemanys.
El 19 d’agost de 1944, en arribar a prop de Montélimard (Drôme), en una parada obligada per la destrucció de la via, els soldats alemanys autoritzaren dos persones de cada vagó a anar a buscar aigua a una font pròxima. Ramón Viña i el també republicà espanyol Marciano Bachiller van sortir per peus i es van escapar. L’endemà mateix, Ramón Viña es va incorporar a la lluita guerrillera dels Maquis Sector C de les Forces Franceses d’Interior (FFI) a Ardèche (Moselle).
Diferents fonts xifren en 656 hòmens i 64 dones les persones que formaren part d’este comboi, de les quals 259 eren republicans espanyols. La història del “tren fantasma” de Bordeaux a Dachau és la d’un comboi ferroviari més dels que el Tercer Reich va utilitzar en el transport de presoners cap als camps de concentració nazis.
