Móra la Nova mira al futur amb l’objectiu de convertir-se en un pol tecnològic de referència al sud del país, però sense perdre de vista l’arrelament al territori. En esta entrevista, l’alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, explica l’estratègia que impulsa el municipi per a atraure projectes tecnològics, diversificar l’economia més enllà de la dependència nuclear i preparar-se per als grans reptes que vindran. La formació, l’habitatge, les infraestructures i, sobretot, la retenció i el retorn del talent són alguns dels eixos clau d’un model de creixement que vol ser sostenible i generador d’oportunitats per a la gent del territori.
Móra la Nova viu un moment de projecció tecnològica sense precedents. Què ha canviat al municipi perquè siga l’epicentre de projectes estratègics d’este nivell?
És una estratègia que treballem des de fa sis anys. En el seu moment, quan jo també era conseller de l’àrea TIC al Consell Comarcal, vam engegar tot el tema de l’àrea digital al polígon del Molló, perquè teníem una nau construïda el 2010-2011 que estava buida i vam veure que havíem d’apostar per la tecnologia. Vam començar a treballar tota la iniciativa tecnològica que podria impulsar un altre sector productiu industrial a la nostra comarca. Tot això, acompanyats del Fons de Transició Nuclear, fa que aquelles iniciatives i aquella estratègia que vam marcar hagen donat el seu resultat.
Un dels projectes més destacats és la gigafactoria. En quin punt se troba este projecte i què pot representar realment per al territori si tira endavant?
És un projecte europeu que, per a començar, ja ha posat Móra la Nova, la Ribera d’Ebre i el sud de Catalunya al mapa mundial. Això significa que busquem diversificar la nostra economia territorial. Tenim una dependència energètica envers els centres nuclears, que tenen una data de tancament, i això pot convertir-se en un hàndicap molt important. El projecte busca diversificar esta economia envers la tecnologia. Esta gigafactoria no només aportarà llocs de treball directes, sinó que atraurà totes aquelles empreses que necessiten estar al costat d’una infraestructura com esta. Per tant, se crearà un hub tecnològic important i referent a Europa.
Ha transcendit que Madrid s’incorporava en esta candidatura. Això li lleva importància a Móra la Nova?
No, al revés, li dona més importància. Encara no tenim per part d’Europa el contingut exacte de les necessitats, però sí que hi ha sobre la taula els terminis: se parla que el 2027–2028 això ha d’estar en funcionament. A Móra la Nova s’ha de construir tota la infraestructura, i no hi havia temps d’arribar als terminis. A Madrid hi ha un centre de dades ja existents que permet començar abans. Això permet complir els temps que marca Europa, però la seu i la gigafactoria, tal com es va plantejar, haurien d’existir igual. És possible que hi haja més d’un emplaçament a la Península. El que busquem és garantir que el projecte siga realista en terminis.
Com se garantix que el creixement de Móra la Nova siga sostenible i beneficiós mediambientalment?
És una comarca interior, rural i molt agrícola. Hem tingut la sort de poder viure en diferents èpoques de la nostra història canvis de paradigma. Quan va arribar el ferrocarril, Móra la Nova era una de les estacions més importants del trajecte de Barcelona a Madrid, on hi havia dos mil persones treballant. Això va significar un creixement considerable i significatiu per a tota la comarca. Quan se va electrificar el servei i es va acabar el vapor, va baixar la necessitat d’ocupació. Ara arribarà el moment en què les centrals nuclears se tancaran. No sabem si serà el 2032 o el 2033, però el calendari hi és. Per tant, acabarem tenint problemes com té la majoria del món rural a tot el país. A partir d’aquí hem de treballar amb il·lusió i tenim les conselleries de la Generalitat molt alineades. Els partits polítics, també. Estem treballant amb visió de futur, sobre què significarà la gigafactoria en termes formatius, en equipaments, en habitatge. Estem treballant des del municipi i amb la Generalitat per a poder disposar d’habitatge.
Les connexions amb transport públic són deficients.
S’està treballant per la línia ferroviària R15, que és la que té més incidències al país i això s’ha d’invertir. Estem treballant, els departaments de la Generalitat i l’Ajuntament, per a solucionar els problemes que ens puga generar l’arribada de més gent. Si no fem un pas endavant acabarem com s’ha acabat a tot Espanya i a tot Catalunya: un món rural buit, on no hi ha serveis, no hi ha treball i la gent ha de marxar a buscar-se la vida a altres territoris.
En quin estat està el projecte de la futura fàbrica d’impressores 3D alimentàries?
És un projecte relacionat amb la nostra estratègia. Hem tingut reunions amb diverses empreses, enfocades totes al Fons de Transició Nuclear. Han tingut finançament i tenim naus buides disponibles. Les empreses que tenen necessitats de producció ho veuen factible i estem a l’espera que comencen les inversions i les obres.
Passa el mateix amb la fàbrica de satèl·lits?
Amb este tema s’ha de ser prudent. És veritat que hem trobat finançament a la línia del Fons de Transició Nuclear, per a poder implantar-se en zona nuclear. Hem tingut molta relació i moltes converses i som un municipi que hem treballat perquè esta empresa acabe implantant-se al nostre poble. L’última decisió és de l’empresa i per part de l’Ajuntament estem oberts i facilitadors per a que acabe sent una realitat, però fins que no estiga més madur, no m’agradaria aixecar expectatives. Sí que puc afirmar que en relació a la línia New Space de la Generalitat, que es va anunciar esta tardor, ja han començat les obres per a ubicar les antenes que rebran la comunicació dels satèl·lits on se treballen les dades.
Si la candidatura de la gigafactoria fallés, podrien trontollar la resta de projectes?
Ho enfoquem al revés. La gigafactoria ens demana, sobretot a l’Estat espanyol i a la candidatura, al consorci d’empreses, que siguem capaços d’aportar empreses al seu voltant per a fer-la més atractiva, perquè Europa esculla este emplaçament. És el que estem fent.
Amb tots estos projectes, quina capacitat té el municipi de créixer, per exemple, en formació?
Ja tenim institut escola, equipaments cedits a Educació i capacitat de formar personal. A Móra la Nova tenim la capacitat de donar i dotar personal per a poder fer formació. Però és un tema que va més enllà de Móra la Nova. El Consell Comarcal ja ha signat convenis per a fer formació d’acord amb les necessitats de la comarca. Tenim altres instituts com el de Móra d’Ebre. No cal que tot se centralitze aquí, sinó que tot el territori puga donar esta cobertura.
