Gerard Mora (Tortosa, 1988) és el nou president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), entitat que agrupa els professionals del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Doctor en Infermeria, compagina la presidència del col·legi amb la seua activitat com a professor del Departament d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV), al Campus Terres de l’Ebre. Després de vuit anys com a secretari de l’entitat, assumix ara el màxim càrrec amb l’objectiu de reforçar el lideratge de la professió, impulsar el desplegament de les especialitats infermeres i apropar el col·legi als professionals del territori.
Què suposa per a vostè assumir la presidència de CODITA?
És un repte important. Després de vuit anys com a secretari, assumir la presidència significa convertir-se en la cara visible del col·legi i en el seu representant legal. La professió té encara molts reptes pendents i molt camí per a recórrer, i això comporta una gran responsabilitat.
La nova junta incorpora moltes cares noves. Quin valor aporta esta renovació?
Hem apostat per una renovació que unix continuïtat i noves incorporacions. La nova junta aporta dinamisme, noves perspectives i professionals amb experiència en àmbits molt diversos. Un exemple és l’aposta per la salut mental, amb la incorporació d’un especialista en este camp com és Pere Dalmau. L’objectiu és reforçar el lideratge de la professió i continuar defensant-ne els interessos amb energia renovada.
Quins seran els principals objectius d’este mandat?
Volem recuperar el lideratge institucional del Col·legi i treballar de manera coordinada amb les administracions, els centres sanitaris i la resta de col·legis professionals. També volem avançar en el reconeixement de la professió, impulsar el desplegament efectiu de les especialitats infermeres i reforçar la proximitat amb els col·legiats.
Hi ha prou infermeres per a cobrir les necessitats de Terres de l’Ebre?
No. Tot i que al territori es formen professionals en una facultat reconeguda entre les millors de l’Estat, les necessitats continuen sent molt elevades. Per a equiparar-nos a les ràtios europees, a les Terres de l’Ebre faltarien aproximadament un miler d’infermeres. A més, durant els pròxims deu anys se jubilaran unes setanta professionals, una situació que obligarà a reforçar encara més la reposició de personal.
Quines altres reivindicacions té el col·lectiu a la regió de l’Ebre?
Una de les prioritats és reforçar el lideratge infermer. Per això hem volgut que la nova junta incorpore una representació important de professionals de les Terres de l’Ebre. També estem treballant per defensar espais que considerem imprescindibles, com la restitució de la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Comarcal d’Amposta.
Les Terres de l’Ebre aconseguixen retindre el talent que formen?
Encara és una assignatura pendent. Molts estudiants provenen d’altres territoris i, tot i que alguns se queden durant els primers anys, després marxen. Un dels factors és la manca d’oferta formativa especialitzada al territori. Sovint les oportunitats de formació es concentren a Barcelona, cosa que dificulta l’accés a la formació continuada dels professionals que treballen a les Terres de l’Ebre.
Continua existint la fuga d’infermeres a l’estranger?
Sí, tot i que no amb la intensitat d’anys enrere. Durant la pandèmia este fenomen se va reduir i fins i tot alguns professionals van tornar. Ara observem un degoteig constant d’infermeres que marxen per a conèixer altres sistemes sanitaris i buscar noves oportunitats professionals.
Per què és tan important el reconeixement de la categoria A1 per a les infermeres?
Per una qüestió de justícia i d’adequació a la realitat acadèmica actual. Les infermeres cursen estudis universitaris de grau de 240 crèdits, igual que altres professions que ja formen part del grup A1. Tot i això, continuem arrossegant una classificació vinculada a l’antiga diplomatura. Esta situació limita l’accés a determinats càrrecs directius i també té repercussions salarials.
I com se pot revertir esta situació?
Cal continuar demostrant el valor que aporta el lideratge infermer dins de les organitzacions sanitàries. Existixen evidències que indiquen que la participació d’infermeres en espais de direcció contribuïx a millorar els resultats en salut i la qualitat assistencial. Des del Col·legi treballarem amb les institucions per a fer visible esta realitat.
Per què reclameu el desplegament de les especialitats infermeres?
Perquè les necessitats de la població cada vegada són més complexes i requerixen professionals especialitzats. Actualment existixen especialitats com salut mental, infermeria familiar i comunitària, pediatria o infermeria obstètrica, però Catalunya encara no les ha desplegat plenament. Això provoca que moltes infermeres que han completat la seua formació especialitzada acaben marxant a altres territoris on sí que poden exercir com a especialistes.
Una de les novetats del mandat és la creació de la Comissió de Benestar Professional. Quins objectius tindrà?
Volem posar el focus en la salut mental i el benestar de les infermeres. Les dades indiquen que més del 40 % de les professionals s’han plantejat abandonar la professió en algun moment. Per això impulsarem programes de formació, activitats d’autocura i un grup de treball específic per a promoure mesures que ajuden a previndre el desgast emocional i professional.
Quina és la situació actual del col·lectiu als hospitals ebrencs?
Tenim professionals molt ben preparats i amb un alt nivell de competència. Ara bé, conviuen dos fenòmens importants que són la jubilació progressiva de professionals amb molta experiència i la incorporació de noves generacions. A això s’hi afegix el cansament acumulat i la pressió assistencial, especialment en períodes com l’estiu.
Com valora l’ampliació de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta i el projecte del nou hospital?
És una actuació necessària i positiva. L’actual hospital ha quedat obsolet i necessita més espai, tant per als professionals com per als usuaris. Tot i això, considerem que estes inversions arriben tard i que cal accelerar tant l’ampliació com la construcció del nou centre. Disposar d’unes instal·lacions modernes és clau per a atraure i retindre professionals, millorar l’atenció a la ciutadania i reduir les desigualtats territorials en l’accés als serveis sanitaris
