El mandat a Alcanar ha estat marcat pels objectius, tan ambiciosos com complexos, de convertir el municipi en referent de la resiliència climàtica, i pel canvi històric a l’alcaldia. Joan Roig hi va renunciar a finals del 2025, després de set anys, i el gener del 2026 Marc Chavalera, fins aleshores regidor d’Hisenda, se va convertir en el tercer alcalde d’Esquerra consecutiu d’un cicle republicà que ja arriba als 20 anys, des que Alfons Montserrat accedís a l’alcaldia el 2006, fruit d’un pacte amb el PSC que, curiosament, torna a ser vigent des de l’estiu de l’any passat, amb la incorporació al govern de l’única regidora socialista, Neus Sancho.
L’entrada del PSC a l’executiu no va ser anecdòtica ni debades, ja que la destitució, per part de l’alcalde Roig, de la regidora d’ERC Txell Ulldemolins, investigada per la comissió ètica nacional del partit i que va acabar abandonant la formació republicana, havia dixat Esquerra sense majoria a l’Ajuntament. D’aquí a un any, l’electorat local dirà si els socialistes, enfortits en general al territori, recullen o no els fruits d’haver sortit al rescat d’ERC.
La crisi detonada pel cas Ulldemlins va ser d’altura, ja que l’ara regidora no adscrita va ser acusada per part d’un influenciador d’haver intentat cobrar comissions de forma irregular. El mateix creador de continguts no va ratificar la denúncia en seu judicial. Ulldemolins també va ser denunciada per amenaces per l’aleshores alcalde Roig, tot i que les dos parts van arribar a un acord abans del judici ràpid. La qüestió va enverinar la política local i la resta de partits, tant el PSC com la CUP i Junts, van reclamar a Roig més explicacions de les oferides. Després d’entendre’s amb el PSC i al cap de pocs mesos, Roig va argumentar que se sentia esgotat per la pressió d’haver de combatre els embats dels aiguats persistents, una circumstància que està hipotecant els comptes municipals. Va anunciar que plegava, també per a reincorporar-se com a mestre d’institut, i va cedir el testimoni a Chavalera, que ha liderat una acció de govern continuïsta que aposta per materialitzar projectes de decreixement en favor de la seguretat de les persones davant de l’alt risc d’aiguats greus. Dos dels principals són la renaturalització del barranc de Sant Jaume, on un projecte elaborat per la Diputació preveu eliminar l’actual plaça per a ampliar la capacitat de desaigüe del barranc, o el futur enderroc de deu cases ara habitades al curs del barranc del Llop, amb la complicitat i la col·laboració de la Generalitat. Completar el finançament per a actuar al barranc de Sant Jaume serà una de les prioritats del que queda d’un mandat en què també s’han obert pas projectes com la segona fase de les pluvials a la zona escolar o un nou menjador per a l’escola Marjal. També hi ha pendent completar la reforma de les instal·lacions esportives de la Fanecada.
En una plaça tradicionalment caracteritzada per la fragmentació política, i encara sense anuncis oficials, s’entreveu que la secció local d’ERC puga ratificar Chavalera com a nou referent i alcaldable, i caldrà esperar com se reconfigura tot el mapa polític i quantes opcions concorren a les urnes.
