Andreu Pérez (Tortosa, 1959) és enginyer tècnic en Química Industrial, enginyer industrial especialitzat en Electrònica Automàtica i llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses. Al llarg de la seua trajectòria professional ha desenvolupat principalment tasques de gestió empresarial en companyies bàsicament de capital àrab. Des de fa uns anys exercix com a consultor empresarial, assessorant dos grups inversors internacionals en estratègies de creixement, expansió i adquisició d’empreses. Ara assumix la presidència de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) amb l’objectiu de reforçar el pes institucional de l’empresariat ebrenc, impulsar la competitivitat de les empreses i contribuir al desenvolupament econòmic del territori.
Acaba d’assumir la presidència de l’AECE. Quins són els objectius que s’ha marcat?
Ens hem fixat quatre grans objectius. El primer és reforçar la representativitat i la influència de l’empresariat ebrenc. Les Terres de l’Ebre han de ser presents als espais on se prenen les decisions, tant a Barcelona com a Madrid, perquè si no hi som, el territori corre el risc de quedar fora del focus. El segon objectiu és impulsar la competitivitat i la innovació. Al territori tenim empreses capdavanteres en molts sectors i volem ajudar-les a continuar innovant i creixent. El tercer és crear un ecosistema favorable a l’emprenedoria. Detectem que cada vegada hi ha menys joves amb la voluntat de crear la seua pròpia empresa i volem revertir esta tendència. Finalment, tot això està estretament relacionat amb la prosperitat del territori. Estem convençuts que el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre depèn d’un teixit empresarial fort i d’empresaris capaços d’impulsar nous projectes.
I com pensa assolir estos objectius?
Pel que fa a la representativitat, ja formem part de Foment del Treball i de la CEOE, que són els espais on se definixen moltes de les propostes que després arriben a les diferents administracions. En competitivitat i innovació continuarem organitzant cursos, jornades i trobades. Avui innovar no és només tenir una pàgina web, sinó automatitzar processos, digitalitzar les empreses i prendre decisions a partir de l’anàlisi de dades. Pel que fa a l’emprenedoria, un dels principals obstacles és l’excés de burocràcia. Crear una empresa continua sent massa complicat i volem traslladar esta preocupació a les administracions perquè simplifiquen els tràmits.
Encara hi ha moltes empreses de la regió que no formen part de la patronal. Què els diria perquè s’hi sumen?
El primer que hem de fer és demostrar que l’AECE és útil. Si una empresa veu que l’associació l’ajuda a resoldre problemes o a aprofitar oportunitats que per si sola serien més difícils d’aconseguir, és molt més fàcil que decidisca adherir-s’hi. Un exemple és el treball que estem fent per a facilitar l’accés als fons de transició nuclear. Se tracta d’una oportunitat molt important perquè moltes empreses puguen fer inversions amb ajuts a fons perdut. Quan un empresari comprova que l’AECE li aporta este valor, el pas natural és formar-ne part.
En quin moment se troba avui l’economia de les Terres de l’Ebre?
El teixit empresarial ebrenc és fort, dinàmic i resilient. A més de les dificultats que han afectat totes les empreses, com les conseqüències de les guerres internacionals, aquí també hem hagut de fer front a episodis climàtics adversos. Malgrat això, les empreses continuen invertint i apostant pel territori.
Quines són les principals dificultats que encara ha de superar el teixit empresarial ebrenc?
La primera són les infraestructures. L’autopista AP-7 s’ha convertit en un autèntic coll d’ampolla i és impossible saber amb certesa a quina hora arribaràs a Barcelona o a València. Això penalitza tant les empreses com els treballadors. Jo mateix he arribat tard a les dos últimes reunions que tenia a Barcelona per problemes de trànsit. L’altra gran dificultat és la manca de talent. Tenim una bona col·laboració amb els centres de formació professional i es dissenyen cursos adaptats a les necessitats de les empreses. El problema és que, en molts casos, no aconseguim atraure prou alumnat, malgrat que són estudis amb una inserció laboral pràcticament garantida. Hem de saber explicar millor estes oportunitats.
A banda de l’autopista, quines altres infraestructures considera prioritàries?
Esperem que l’estació intermodal de mercaderies del polígon industrial Catalunya Sud siga aviat una realitat, perquè serà un element molt important per a atraure noves empreses i consolidar les que ja hi són. També reclamem que es reprenga el projecte de l’autovia A-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i Torreblanca. Considerem imprescindible completar esta infraestructura i, al mateix temps, ampliar la capacitat de l’autopista AP-7 amb un tercer carril.
La regió de l’Ebre viu un moment marcat pels projectes energètics, la MAT o els debats sobre l’aigua. Com se posiciona l’empresariat ebrenc davant d’estes qüestions?
Són qüestions que debatem internament i que afecten directament el territori. El nostre posicionament és clar, qualsevol projecte que tinga un impacte sobre les Terres de l’Ebre ha de comportar un retorn per al territori. Això és aplicable tant si parlem de l’aigua com de línies de molt alta tensió, parcs eòlics o qualsevol altra infraestructura. Les Terres de l’Ebre no poden aparèixer al mapa només quan algú necessita recursos o espai. Cal escoltar les propostes, negociar-les i defensar sempre els interessos del territori.
Quins sectors econòmics tenen més potencial de creixement durant els pròxims anys?
L’agroindústria és un dels sectors amb més recorregut, sobretot si continua incorporant tecnologia. També ho és l’energia sostenible, perquè disposem de coneixement i de professionals qualificats. A més, tenim potencial per a consolidar un model de turisme sostenible. Som Reserva de la Biosfera i probablement encara no estem aprofitant prou este distintiu com a element de promoció.
Un dels grans reptes és retindre els jóvens. Què falta perquè els professionals qualificats decidisquen quedar-se a l’Ebre?
Necessitem crear llocs de treball d’alt valor afegit, perquè això és el que permet oferir salaris més competitius. Per a aconseguir-ho, cal que les empreses guanyen dimensió, fomentar les aliances, els clústers i els serveis compartits. És imprescindible aprofundir en la digitalització, l’automatització i la robotització dels processos productius. Hem d’apostar per sectors especialitzats, com l’agroalimentació de qualitat, l’energia sostenible o un turisme de més valor afegit. Si generem oportunitats professionals atractives, la gent no haurà de marxar. Viure a les Terres de l’Ebre és un privilegi, però les persones necessiten perspectives laborals.
