Ens trobem en plenes vacances d’estiu. La calor està picant de valent i sembla que no canviarà gaire durant les pròximes setmanes, inclús tindrem dies d’onades de calor molt importants. Evidentment, cal extremar precaucions, ja que estem en un moment climàtic complicat, sigui pels aiguats o per les temperatures extremes. No ens podem refugiar dient que sempre ha fet calor o que no és per a tant, el planeta està bullint i parlant.
Els i les més petites també ho sofreixen, sigui perquè els campus modifiquen horaris o perquè les mateixes famílies es prenen al peu de la lletra els consells dels professionals com que no poden estar exposats al sol en hora punta del dia, per exemple. Llavors, com és d’esperar, han d’estar a casa, amb l’aire condicionat o davant del ventilador. Però, què fem amb ells i elles? No s’estan quiets, ho remenen tot, estan hores i hores davant les pantalles (l’opció que més triomfa, tot i que és la que menys hauria de ser)… Dia rere dia apareix la paraula “avorriment”, doncs bé, m’encanta.
Avorrir-se no té res de dolent, tot el contrari, és el principi d’un aprenentatge potent i creatiu, dels que fan madurar i créixer als més petits d’una forma més autònoma i bona per a ells i elles. Volem nens i nenes amb els ulls cap a baix i mirant una pantalla? Volem que estiguin entretinguts amb qualsevol activitat i mentrestant que passi el temps? Jo el que vull és aprofitar el temps i crec que en moltes franges horàries cal fomentar l’avorriment, ja que d’alguna manera plantegem al jovent a buscar solucions pel seu propi compte.
Em sembla excel·lent tindre activitats programades per als nostres fills i filles quan estem junts, una bona varietat és clau, però no podem demanar algunes coses si no les provoquem. Intentem que durant el dia tinguin franges lliures, on puguin jugar de manera autònoma amb diferents materials a una zona en concret. Ben segur que al principi us vindran a dir que és molt avorrit, ja que viuen en un ecosistema creat per nosaltres on tot ho tenen preparat i si ens diuen que s’estan avorrint involuntàriament intervenim ràpidament i els oferim una altra proposta. Doncs no, crec que s’ha d’acabar aquesta dependència de l’adult constantment.
L’estiu és un bon moment per canviar això i, al mateix moment, treballar per un futur millor, apostant per l’autonomia, creativitat i sortint progressivament de la digitalització. Mireu, quan ens trobem un nen o una nena autònoms se’l veu d’hores de distància i el ritme d’aprenentatge, treball i personalitat no té res a veure amb altres que no ho són. La vida és cada vegada més complexa i cal que el jovent estigui preparat i de vegades, per a estar-ho cal treure-li ajuda. Pot ser que el millor regal per aquest estiu no sigui una tauleta, sinó oferir estones de joc lliure.
