Quines són avui les addiccions més habituals?
L’alcohol centra el 37 per cent de les atencions i la cocaïna el 35%. L’heroïna està al 12% i les ludopaties, dins les quals s’inclouen les addiccions tecnològiques, representen el 6,6%.
El consum d’alcohol ha pujat?
Fins fa dos anys la majoria de consultes eren per consum de cocaïna. Ara és l’alcohol. Continua sent una droga barata i d’accés fàcil.
Per què una droga caduca com l’heroïna està repuntant?
És més barata que la cocaïna. A Europa estem expectants per si acaba arribant l’epidèmia d’opiacis que està vivint els Estats Units.
Quants usuaris tenen al centre de Terres de l’Ebre?
Hem crescut un 10 per cent. Ara estem tractant al voltant de 55 persones.
Com és el perfil de l’addicte?
Alcohol i cocaïna centren la majoria de consultes. L’edat mitjana ha pujat als 39 anys. Tres de cada quatre són homes.
Poques dones.
Són xifres que no reflectixen la realitat i mostren clarament la dificultat que tenen les dones per a accedir a centres de desintoxicació. L’estigma en la dona consumidora pesa molt. I si té càrregues familiars, la cosa es complica. Quan un home té un problema d’addicció i ve al nostre centre, l’acompanya la seua parella. Les poques dones que ens arriben venen sempre soles. És molt significatiu.
Com es resol això?
Estem treballant-ho perquè necessitem trencar estes barreres. Algunes idees són adaptar horaris o crear espais, com ara llars d’infants o ludoteques, perquè les mares puguen dixar els seus fills mentre reben tractament.
Com ho fem perquè l’addicte faça el primer pas per a desenganxar-se?
Primer cal que reconega que té un problema.
No sembla fàcil.
No ho és gens, perquè l’addicte està convençut que no en té cap, de problema. I està acostumat a mentir als altres i a si mateix. Si no es creu la teràpia, no funcionarà.
Una vegada arriba al centre, com funciona el procés de desintoxicació?
És un tractament gradual, que acostuma a allargar-se durant un any. L’abordem amb un equip multidisciplinar. Primer busquem que el pacient prenga consciència que té un problema, després treballem la part emocional, busquem saber com va començar a consumir i l’ajudem a visualitzar un futur sense addicció.
Quin índex d’èxit hi ha?
Tenim una retenció del 70%. La resta abandona el tractament. És difícil saber l’èxit real perquè l’addicte ho és tota la vida.
Encara que s’haja curat?
És un abstinent, però continua tenint consideració d’addicte perquè pot recaure en qualsevol moment.
La inserció laboral és el següent repte.
Costa molt. I és bàsic per a la rehabilitació. Un fracàs aquí pot provocar una recaiguda. Tenim un programa en marxa amb la Caixa, però cal una major conscienciació. Tothom té dret a una segona oportunitat.
Les addiccions són diferents segons territoris?
A tot arreu és similar. Sí que detectem una relació directa entre determinades addiccions i un elevat índex d’immigració o bosses de pobresa.
Això fa de mal explicar.
Però és un fet. La pobresa va molt lligada al consum de l’alcohol, mentre que les grans concentracions d’estrangers acostumen a anar lligades a un major consum d’haixix en l’entorn més pròxim.
Els jóvens són un cas a part?
Tenim un programa específic per a la franja d’edat entre 13 i 26 anys, en què predomina el consum d’haixix, alcohol i addicció al joc.
El joc i també les apostes, imagino.
Estan inclosos en la mateixa addicció. Recordo el cas d’un periodista d’esports que s’havia enganxat a les apostes esportives. Estava en un bucle. Però se’n va sortir.
No hi ha festa major sense algun coma etílic. Què estem fent malament?
L’afartament d’alcohol, conegut com el binge drinking, és habitual a tota Europa. Una mena de competició de beure fins a l’extenuació. Poden haver-hi seqüeles importants.
No som prou conscients dels riscos?
Per a l’adolescent el risc a llarg termini li queda molt lluny. S’han de treballar més les escoles, amb alumnes, professors i pares, fent programes de prevenció.
Més impostos? Prohibir?
Les prohibicions sempre generen curiositat. Apujar preus a l’alcohol i el tabac sí que ha contribuït a rebaixar-ne el consum. Però sobretot el que cal és educació i pedagogia.
Quina és la principal urgència avui?
No tenim suficients centres residencials públics per al tractament de jóvens amb addiccions severes.
