Blanca Gilabert, una estudiant de primer de batxillerat de Tortosa que estava gaudint d’una beca a Canadà, i Laia Ricart, una metgessa també tortosina que estava fent de resident a Guatemala, són dos de les repatriades i repatriats que en les darreres hores tornaran excepcionalment a l’Estat espanyol davant l’evolució imparable de la crisi del coronavirus i el tancament progressiu de fronteres.
Laia és potser la que ha viscut una situació més incerta. Està seguint l’especialitat de Medicina de Família i alhora de fer la residència va triar, junt amb l’Aitor i l’Andrea, una rotació externa: l’opció de treballar un temps fora del país per formar-se. Des de principis de març estaven exercint de metges a Guatemala, a un centre mèdic de la població de San Juan Sacatepéquez, fent sortides assistencials a les comunitats més pobres. Al cap de dos setmanes, amb els primers casos de coronavirus confirmats al país centreamericà, se’ls va comunicar que la seua faena s’havia acabat perquè el centre de salut, gestionat per la Universidad Francisco Marroquí, tancava. “Veient també com estava la situació a Espanya, vam decidir tornar”, explica Laia. Però no els ho haurà estat fàcil. A les poques hores el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, va posar el forrellat a les fronteres aèries i des d’aleshores -malgrat que el nombre de casos oficials de Covid-19 no ha incrementat de forma preocupant- ha anat decretant un confinament més o menys generalitzat de la població i una reducció dràstica de l’activitat econòmica i del transport públic. Els tres estudiants catalans han acumulat dies de neguit perquè, malgrat que Espanya es comprometia mediàticament a facilitar el retorn de ciutadans a l’estranger que volguessen tornar, des de l’ambaixada espanyola a Guatemala els demanaven paciència a canvi de poca informació i els intents de contactar amb el Ministeri d’Exteriors espanyol -col·lapsat pels milers de casos de gent “atrapada” arreu del món- eren més o menys infructuosos, també per part de la família de Laia des de Tortosa. Fins i tot se’ls va suggerir creuar a peu la frontera amb Mèxic i aconseguir transport per anar a algun aeroport mexicà operatiu, on a sobre s’han disparat els preus. “No teníem garanties que a Mèxic podríem agafar algun vol i vam decidir quedar-nos a Guatemala, ja que aquí tenim més contactes i ens dona cobertura la universitat”, relata la jove metgessa tortosina. Els darrers dies han viscut a casa d’un estudiant de medicina de la capital, Ciudad de Guatemala. Dimarts van agrair la notícia que Espanya contractaria un vol de repatriació i ahir van rebre la confirmació que hi tenien tres places. Ara estan preparats per a agafar un vol cap a Madrid previsiblement la matinada d’este divendres. “El que més ens neguitejava i ens frustrava era estar a aquí sense poder fer res quan a Catalunya t’arriba que la situació és dramàtica i volem ajudar”, conclou.
Un altre cas de repatriació, menys tens però igualment sobtat i que es materialitzarà en les properes hores, és el de la també tortosina Blanca Gilabert López. La Fundación Amancio Ortega, que cada any beca 600 escolars espanyols perquè puguen cursar l’equivalent a primer de Batxillerat en centres dels Estats Units i Canadà, ha contractat dos avions d’Air Europa per a repatriar-los entre avui i demà, davant el tancament parcial de fronteres i la globalitat de l’emergència sanitària pel coronavirus. Una d’estes 600 alumnes és Blanca Gilabert, que farà 17 anys el 4 d’abril i que, per tant, ho podrà celebrar amb la seua família a Tortosa. Això sí, paradoxalment, malgrat l’emergència de la repatriació, ho celebrarà en una situació de confinament molt més estricta que la que ha estat vivint estes darreres setmanes a la ciutat canadenca de Winnepeg, la capital de la província de Manitoba, on estudiava. Allà l’impacte més contundent de la crisi del coronavirus havia estat tot just la suspensió de les classes presencials, segons explica des de Tortosa el seu pare, Xavi Gilabert. Blanca no havia de tornar fins a l’agost perquè al juliol tenia previst prendre part en un campus d’estiu a Boston, però les circumstàncies han forçat un retorn gairebé d’urgència. “En principi semblava que no hi hauria conseqüències, perquè per exemple a tota la província de Manitoba només s’havien confirmat 18 casos [fins fa pocs dies] de coronavirus, però la situació als Estats Units ha sigut clau perquè la Fundació [previ diàleg amb les autoritats espanyoles, canadenques i nord-americanes] haja decidit repatriar-los”, explica el pare de Blanca, que agafarà un dels dos vols -el de Toronto a Madrid- activats per la Fundación. Abans, haurà d’utilitzar un vol intern fins a la capital canadenca, però la institució presidida pel multimilionari empresari tèxtil “s’ha encarregat de tot”. “Ens han mantingut informats i ens han fet totes les gestions. La veritat és que això ens ha donat molt tranquil·litat”, valora el seu pare, que revela que ha estat la seua família, des de Tortosa, la que sobretot ha hagut d’enviar missatges de calma a Blanca, posant el focus en què la situació a les Terres de l’Ebre no és crítica per a contrarrestar les notícies internacionals sobre la dramàtica afectació del coronavirus a Catalunya i sobretot a Madrid.
Des de Madrid, els estudiants catalans tornaran a Barcelona en autobusos. Enrere quedaran uns mesos enriquidors a Winnipeg, on, juntament amb una estudiant alemanya, ha conviscut en una casa d’acollida amb una família canadenca amb tres filles més petites que ella. “Estava vivint una experiència molt xula, tant a nivell cultural com de maduresa personal”, destaca Xavi. També estan pendents de com es resoldrà el curs des del punt de vista acadèmic. El més habitual és que aquests becats i becades a la tornada puguen incorporar-se a segon de Batxellerat als centres educatius catalans o espanyols.
