Moltes de les programacions culturals que fan els ajuntaments serien incompletes sense les aportacions individuals que hi fan els ciutadans, i aquestes tenen mĆ©s valor quan són dissenyades i produĆÆdes per gent que ha vingut de fora. Això ho dic perquĆØ tant Alcanar com la RĆ pita sāhan vist beneficiades per dos homes que sāhan involucrat en la cultura de les dues ciutats.
TomĆ s Camacho, nascut a la lleonesa Ponferrada (igual que LuĆs del Olmo) i criat a Manlleu, es va establir a Alcanar, el 1992, per a treballar a la docĆØncia: Ć©s professor de Literatura i llicenciat per Geografia i Història; i a partir dāaquestes CiĆØncies Humanes ha dedicat la seva vida als seus alumnes i a la promoció dāactes culturals, i ha ajudat moltes de les personalitats del món cultural ebrenc. Jo vaig ser testimoni de la seva saviesa acompanyada dāuna humilitat sense cap estridĆØncia, amb el suport que li va oferir a lāinoblidable VĆctor Canicio en molta de la seva poesia, havent estat, tambĆ©, el promotor, pòstumament, del seu Ćŗltim poemari. De fet, amb lāamic VĆctor vam tenir lāoportunitat de compartir moments literaris, de vegades acompanyats de bons Ć pats. Independentment de la nostra amistat, sāha submergit en la cultura ebrenca i ha assessorat nombrosos autors. Tant Montse BoldĆŗ com Montse PallarĆ©s poden donar fe del que dic. Continuem assistint mensualment als sopars del Forn de la Canonja. Sempre sāha mostrat favorable a molts dels actes quan es requereix la seva presĆØncia. Sense anar mĆ©s lluny, el passat 25 dāoctubre, durant la inauguració de RĆ pita PoĆØtica, va fer un homenatge, amb una conferĆØncia agraĆÆda i sentida, al poeta Josep Igual, recentment traspassat.
Però, sens dubte, personalment crec que la seva participació literĆ ria mĆ©s important a Alcanar són les Mostres Obertes de Poesia, de quĆØ no solament Ć©s el coordinador i organitzador, sinó tambĆ© lāartĆfex. Dāaquesta forma, una nodrida representació ebrenca fa acte de presĆØncia a Alcanar al voltant del mes de marƧ per recitar versos i presentar les seves darreres produccions. Noms tan coneguts com Baltasar Casanova, Glòria Fandós, Rafael Haro, Emigdi Subirats i Juan Carlos Elijas, entre altres, assisteixen regularment a les mostres. Tot aquest treball cultural i poĆØtic es va veure recompensat amb el Premi al MĆØrit de les Lletres Ebrenques el 2019 i amb el reconeixement de molts amics que el van homenatjar en forma de llibre amb lāobra TomĆ s Camacho Molina. Lo metre poeta canareu.
Eduardo Margaretto, com li agrada recordar, Ć©s fill de lāemigració. Nascut a ValĆØncia, amb arrels a SicĆlia, NĆ pols i GĆØnova, de menut es va traslladar a Barcelona amb la famĆlia, on va passar la seva infantesa. Als anys 80 seān va a Madrid i participa activament en lāanomenada i recordada movida madrileƱa, publicant articles en premsa i comenƧant la seva activitat com a traductor; i biògraf de Franco Battiato i Elvis Costello. Va ser mĆ nager de la Banda Trapera del RĆo, amb la qual va recórrer prĆ cticament tot Espanya. InstalĀ·lat novament a Barcelona, es va dedicar a la traducció, entre altres, de Pier Paolo Pasolini i Tiziano Scarpa, cosa que va fer que VĆctor Canicio sāinteressĆ©s per la seva obra i desitgĆ©s conĆØixer-lo. Va arribar a la RĆ pita a principis del 2014, es va interessar per la cultura rapitenca i va participar activament en nombrosos festivals culturals. Dāaquesta forma va crear RĆ pita PoĆØtica, de la qual el passat 25 de novembre es va celebrar la quarta edició, amb escriptors del món cultural ebrenc com Montse BoldĆŗ, Ćngel MartĆ, Jaume Llambrich i JesĆŗs Tibau, entre altres. Va ser el creador de lāeditorial Mar de Fora, que, per primera vegada a la RĆ pita, va reunir nombrosos poetes rapitencs per a publicar Mot i Mirada, una veritable obra de poesia que mai sāhavia fet a la nostra ciutat, on ha publicat tambĆ© a JesĆŗs Tibau. Actualment estĆ treballant en un poemari i una novelĀ·la.
En fi, que tant TomĆ”s Camacho com Eduardo Margaretto han enriquit la vida cultural dāAlcanar i la RĆ pita. Dos intelĀ·lectuals que van arribar al MontsiĆ i sāhi van establir. El contrast amb lāexterior, amb el que ve de fora, amb la seva presĆØncia i participació, ha beneficiat les dues ciutats.


