Al tardet del 20 d’agost de 1940, fa 83 anys, sortia de l’estació de ferrocarril d’Angulema, al departament francès del Charente, el primer i únic comboi de població civil (hòmens, dones, vells i xiquets) de l’Europa occidental compost per republicans espanyols i catalans amb destinació al camp de concentració i extermini de Mauthausen, a Àustria. Famílies senceres de les Terres de l’Ebre refugiades aquell dia al campament de Les Alliers, a la vora mateix d’Angulema, foren obligades a pujar en aquell tren de bestiar cap a l’infern nazi.
El 24 d’agost el tren va arribar al seu destí final i l’estació de Mauthausen esdevé l’escenari de les separacions familiars més cruels. Crits autoritaris dels soldats de les SS, però també els crits esgarrats de dolor i els plors de les famílies separades davant la incertesa de, tal vegada, no poder vore mai més als pares o fills. Les dones i xiquets i xiquetes menors de 14 anys -442- varen ser retornats a l’Estat espanyol en el mateix tren. Els hòmens -oficialment 430- foren els que aquell dia varen entrar al camp de concentració de Mauthausen, però hi hauria un ebrenc -Jaime Martínez Aliaga- d’este comboi que entraria cinc mesos després, l’1 de febrer de 1941, elevant la xifra a 431 individus. Havia baixat a l’estació austríaca de Lambach en una parada tècnica del tren el tercer dia de viatge, però no hi va tornar a pujar. No es creu que ho fes amb ànim de fugir. Senzillament va baixar a passejar i es va quedar a terra. Va deambular i malviure per la regió de Salzburg fins a ser detingut per la Gestapo i traslladat a Mauthausen, on es va retrobar amb el seu fill. Tots dos acabarien morint.
Divuit foren els ebrencs que varen formar part del comboi d’Angulema i van entrar al camp de concentració. El tren també és conegut com el comboi dels 927 pel nombre de persones que hi formaven part -tot i que no existix documentació exacta sobre esta dada- i que varen tastar el dia a dia de la barbàrie nazi del camp de concentració de Mauthausen i el subcamp de Gusen. Entre ells hi havia set hòmens de Xerta: José Aviño Ventura, José Aviñó Sabaté, Bautista Sabaté Pons, Antonio Piñol Mayor (pare), Antonio Piñol Mayor (fill), José Piñol Mayor i Jaime Martínez Aliaga; els canareus José Nos Juan i Juan Bta. Nos Fibla; els ampostins Enrique Ferrer Berenguer i Enrique Ferrer Duran; Juan José Domenech Salvadó, de Paüls; Francisco Ferrando Pedret, de Tortosa; Pedro Altés Fava, del Mas de Barberans; Carlos Navarro Valldepérez, de la Ràpita; Francisco Vallesí Serra, del Pinell de Brai, i Francisco Sas Llop, de la Palma d’Ebre.
Gusen, situat a 5 quilòmetres del camp central de Mauthausen i conegut pels deportats com l’escorxador, es va engolir la vida de la gran majoria de deportats republicans. Dels 107 ebrencs que varen passar per este subcamp, 104 van ser assassinats. D’ells, 12 corresponen als que van formar part del comboi d’Angulema. Altres dos morts van ser: un (Enrique Ferrer Berenguer) al camp central de Mauthausen, que es va convertir en el primer deportat ebrenc mort en un camp de concentració nazi (6 de gener de 1941); i l’altre (José Aviñó Ventura) a la cambra de gas del castell de Hartheim (4 de desembre de 1941).
Dels divuit deportats, només quatre van sortir amb vida: Enrique Ferrer Duran, Francisco Vallespí Serra, José Aviñó Sabaté i Juan Bta. Nos Fibla, l’únic ebrenc que va sortir en llibertat del subcamp de Gusen (22 d’agost de 1941) a petició de l’ambaixada d’Espanya a Berlín per indicació del mateix Ramón Serrano Suñer, aleshores ministre d’Exteriors del govern de Franco.
