De vegades, ens cal només un petit instant, un moment d’emoció esporàdica i intensa alhora, perquè el cor ens bategue, cada vegada amb més força, sense saber ben bé per què.
Pot tractar-se d’una expressió innocent d’un xiquet; una reflexió imaginària, la il·lusió dels nostres fills adolescents o el gest trist, vençut d’una mare que prova d’aconsellar-nos i, per a fer-ho, recorre a l’experiència de temps passats, quan va aprendre tot allò que la vida li ha ensenyat i avui sap.
És en estos moments quan ens detenim i observem amb profunda admiració la força, l’esperit de lluita de les nostres dones, l’empenta, la crueltat a què els ha calgut enfrontar, però, sobretot, la immensa capacitat d’estimar dels seus cors malmesos, dolguts per haver patit tant. I així, obrir-nos camí i continuar caminant.
Este sentiment, esta percepció, quan ens remuntem al passat, és compartida per bona part de la humanitat, però cada lloc en què hem nascut ens aporta un sentit de pertinença; un senyal inequívoc d’identitat que ens ajuda a saber qui som i què hi hem vingut a fer.
És per això que vull dedicar estes ratlles, a manera de petit homenatge, a les dones d’ahir i d’avui; a les dones de demà.
Mares, iaies, filles, netes… Dones totes, mestres i guies del nostre futur, protagonistes del nostre llegat.
A totes, us garantim que lluitarem sense parar, fins que aconseguim el respecte que totes i cadascuna mereixem.
Per això, les dones del Baix Ebre sense res, us diem amb tota la nostra força ara i avui, demà i per sempre més que guanyarem la lluita; que no defallirem i que ningú no ens aturarà, perquè si haguéssem d’escollir alguna expressió per definir el valor de les dones triaríem, sense cap dubte i per excel·lència, la paraula dignitat.