A la fresca!

Arriba l’estiu i les vacances. És temps de desconnexió, de repòs i de reflexió.

Desconnexió obligada per mantenir una bona salut mental, per recarregar les bateries i afrontar el nou curs amb garantia de poder-lo superar amb nota. repòs que és  vitamina per l’esperit, dormint tantes hores com sigui necessari, sense rellotges ni mòbils, sense obligacions- És temps de retrobades amb els vells amics, de reflexió, per generació espontània o amb la companyia d’un bon llibre, sense presses ni pressions. És temps d’escoltar i escoltar-te  i no tant de parlar.

Si tens la possibilitat de poder viatjar a un lloc escollit, molt millor, totsol o amb companyia, sense angunies ni imprevistos i amb seguretat de poder tornar sa i estalvi.

També pot ser temps d’aventura, de canviar de vida ni que sigui durant unes setmanes, sense fer grans plans i amb la determinació d’afrontar situacions desconegudes, excitants. Descobrir nous paisatges, noves cultures, nous costums, conviure i compartir amb persones estranyes.

Segons les circumstàncies personals de cadascú escollim un tipus o altre de descans vacacional. Aquest és el veritable premi, poder escollir, o millor, poder fer vacances i poder escollir. I en aquest sentit és bo recordar que molta gent no sap ni ha sabut mai que significa fer vacances, molta més de la que n’ha fet. Aquesta reflexió, incòmoda i inevitable quan et mous pel mon i tens un mínim de sensibilitat, no et pot esborrar les bones sensacions del viatge, però tampoc resulta fàcil tancar els ulls.

Siguin com siguin les nostres vacances actualment tenim un repte; després de quasi any i mig de pandèmia necessitem que siguin el més normals possible. Marxar o quedar-se a casa, tant hi fa, el que necessitem és un mínim de llibertat per decidir que volem fer, i que les restriccions sanitàries no decideixin per nosaltres. En realitat, tot és qüestió d’expectatives (com en molts àmbits de la vida); o en tenim o no en tenim. Si en tenim, les haurem de gestionar, o potser en les circumstàncies actuals és millor no tenir-ne.

La meva recepta és senzilla, una mica d’això i una mica d’allò, mestre puguem, vacances amb família i sense renunciar als orígens ni que sigui per un parell de setmanes. Passejar pels carrers del poble recordant batalletes de menut, qui vivia aquí, qui vivia allà, que se n’ha fet d’aquest o de l’altre. Tinc la sort de poder passejar al costat de la meva mare, que sent gran com és, encara te bona memòria. Xerrar amb la gent que et trobes durant el trajecte, portar converses banals però edificants, sense discussions. Passejar pel Trabucador amb la dona, els fills i la gosseta, passar el dia sencer a la platja. Llegir aquelles seccions del diari que habitualment no pots per falta de temps, o aquell llibre que fa mesos que no avances. Visitar les finques i fer alguna feineta per suar i estirar l’esquelet… I per la nit, a la fresca!.

No és temps de fer dieta, impossible intentar-ho. Les múltiples trobades amb els vells amics sempre son al costat de la taula. Aquelles converses després d’un bon arròs, i aquella migdiada que no pot faltar. Aquí si que cal planificar be, no sigui que algun retrobament esperat es quedi sense dia al calendari..

Soc dels que pensa que a les Terres de l’Ebre tenim moltes coses que altres voldrien als seus territoris d’origen. Tenim la nostra cultura i tradicions, tenim bon menjar, bon clima, llocs d’interès immillorable, però tinc la sensació que moltes vegades els “de fora” coneixen millor que els “d’aquí” el que tenim, i que no ho valorem prou.

I només queda desitjar que tot-hom gaudeixi de les seves esperades vacances en la mesura que pugui. Que el viatge més llarg i exòtic sigui tant reparador com quedar-se a casa fent turisme de proximitat. I que comencem el nou curs amb la força renovada per superar un altre any difícil encara, però millor que l’anterior, segur.

Lluís Fort
Lluís Fort
Economista i consultor de negoci
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 1 =

Últimes notícies