La Universitat Autònoma de Barcelona premia anualment aquelles administracions que assumeixen el compromís d’informar la ciutadania de les coses que fan. Són aquelles institucions que prioritzen la qualitat informativa i la transparència en la seva manera de fer les coses i que creen sistemes per tal que la ciutadania pugui demanar informació o la tingui directament al seu abast a través de pàgines web o perfils institucionals.
Els avala la Llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que des de l’any 2014 fixa les bases perquè tots els ens administratius treballen en el sentit més ampli de la democràcia: el de donar les eines i capacitat als ciutadans i ciutadanes per decidir lliurement.
Una manera de fer política que busca recuperar i incrementar la confiança dels ciutadans davant la gestió pública i la política. Una manera de fer política que ha de facilitar i ha de promoure el retiment de comptes i ha de garantir l’ètica dels nostres governants.
Fa temps que les administracions s’hi han posat de cap i han començat a creure’s que aquesta és una feina tan important com l’arranjament de carrers o la millora de l’enllumenat públic. El problema és que encara no hi som tots. I aquí és on rau la diferència entre un bon o un mal gestor. Polítics que encara aposten per l’opacitat, per la manca d’informació pública i per l’incomprensible lluïment personal d’alcaldes i alcaldesses a les xarxes socials.
En el cas del meu poble, Ulldecona, que amb només un 36% de compliment dels ítems que marca la normativa, es fa ben difícil i en alguns casos impossible trobar informació sobre contractes signats pel nostre ajuntament, imports, o formes d’adjudicació. En un sol clic hauríem de poder trobar serveis, costos i aprovacions actualitzades de totes aquelles coses que són competència d’un ajuntament. I aquesta informació no ha de ser només accessible sinó que ha de ser intel·ligible. És un dret, és el nostre dret com a ciutadans. I és una obligació, l’obligació de cada responsable polític.
Ajuntaments com la Ràpita, Alcanar o Amposta i Consells Comarcals com el Baix Ebre o el Montsià s’acosten al compliment total. A més, apliquen i canalitzen la informació a través de diferents mitjans posats al servei de la ciutadania, com per exemple assemblees participatives, on els assistents poden preguntar directament sobre la gestió municipal, o programes de ràdio, televisió, e-bans o butlletins amb objectius similars. La pandèmia fins i tot ens ha portat a conèixer noves formes de relacionar-nos a través de les pantalles que afavoreixen i molt la participació en actes, xarrades i esdeveniments per posar els i les polítiques al servei de la ciutadania i obrir els nostres ajuntaments.
Perquè està clar que per a poder despullar una administració s’ha de ser ben valent i ben valenta o, almenys, tenir la consciència i la certesa que les coses es fan bé: ser transparent en la contractació pública, en la contractació de personal i en la gestió econòmica, millorant les relacions entre ens local i ciutadania i obrint la porta a la participació pública, al bon govern i a la priorització col·lectiva d’objectius. Obrir processos selectius de personal amb totes les garanties d’igualtat, mèrit i capacitat, dibuixar horitzons, metes i models per donar a tothom les mateixes oportunitats. Aquesta hauria de ser la feina d’un bon polític municipal.
A les nostres mans està lluitar contra aquelles velles maneres opaques de fer política i a les nostres mans està escollir opcions que apostin per maneres lliures d’explicar les coses. Sistemes opacs i poc clars que res tenen a veure ni amb majories absolutes ni amb eternitzacions a les estructures de govern. Però que, no ens enganyem, els mals hàbits s’agafen amb el temps.
Animem-nos a transformar i comencem a exigir a les nostres administracions que siguin obertes, justes, sinceres i transparents. Perquè la informació i la comunicació és d’aquelles coses que, quan no les tens, es troben tant a faltar.
Entre tots i totes tenim l’oportunitat de millorar la qualitat democràtica de casa nostra. Ens hi posem?