ENTREVISTA // Com ha acabat el curs?
Entretinguts. No ha estat un curs senzill. Però quan tens una plantilla compromesa, tot és més fàcil.
Dirigeix la primera escola pública de Catalunya.
Amb més de 170 anys d’història. En este centre s’ha treballat sempre amb molt de coratge i dignitat per a arribar a un present encoratjador.
Què és una escola de màxima complexitat, com La Mercè.
Som un centre amb una comunitat educativa molt rica, formada per alumnat de famílies procedents de 16 països diferents de gairebé tots els continents, amb llengües, costums i tradicions diverses.
Diu que aspiren a ser referents socioeducatius.
Massa sovint, en el món educatiu, encara es prioritzen els resultats acadèmics. Aquí posem per davant la justícia social per garantir l’aprenentatge de tothom basat en l’equitat. Com ho fem? Treballant les relacions humanes, les emocions i les habilitats socials. Partim de la base que cal posar l’alumne al centre, per conèixer abans que res el seu potencial i les seues necessitats. Natros apostem per l’escola restaurativa.
En què consistix?
Es tracta de personalitzar l’aprenentatge i la presa de decisions en funció de les necessitats de cada alumne.
Un dels seus reptes és lluitar contra la segregació escolar. Com es fa això?
La segregació és una distribució desigual de matrícula.
O siga, una mala distribució.
Fruit de diferents casuístiques, sovint hi ha un nombre de matrícula massa homogeni, que pot fer aparèixer el risc de la vulnerabilitat. Hi ha coses que no depenen de natros, però altres sí.
Per exemple?
Tenir sempre unes elevades expectatives sobre el nostre alumnat. I no jutjar mai ningú.
El problema de la segregació és general a tot el país.
Catalunya ha fet un primer pas important, que és reconèixer un problema que és provocat per situacions molt diverses en cada municipi.
Estem massa carregats de prejudicis?
Per desconeixement. Cada família ha de prendre la decisió que considera millor per al seu fill. Això és obvi. Les escoles tenim la missió de mostrar a l’exterior que tenim un projecte potent i de qualitat.
El confinament va posar en evidència realitats diferents fins i tot dins de la mateixa aula.
Ha estat una oportunitat per a demostrar l’aposta del nostre centre per la inclusivitat. A La Mercè m’agrada més parlar de plantilla que de claustre. Perquè en situacions extremes com la que vam viure, la implicació de tothom va ser clau i exemplar.
Com a formador de directors, quina opinió li mereix el debat entre la nova pedagogia i l’ensenyament més clàssic?
En tots els canvis hi ha resistències. Amb el temps, tot quedarà al lloc. Estem al segle XXI i l’escola també ho ha de ser. Això vol dir que cal anar més enllà del component acadèmic per a treballar l’aspecte emocional, afectivosocial, coeducatiu, etc. L’ensenyament ha de ser competencial en totes les edats.
Les universitats no sé si estan massa per la labor de l’ensenyament competencial més enllà de la secundària.
L’avaluació per competències ha d’arribar al batxillerat i més amunt i tot.
Els crítics pregunten en quin lloc queda la disciplina, l’esforç i l’autoritat del docent.
L’autoritat te la guanyes. El mestre ha de buscar com connectar amb l’alumnat. L’esforç i la disciplina s’han d’aconseguir fent que l’alumne s’adone que són necessàries per al seu aprenentatge. En el món educatiu tots tenen responsabilitats: professorat, alumnat i famílies. La suma de tot és la clau de l’èxit. El docent ha de donar una resposta educativa, que no potser només punitiva, sinó sobretot restaurativa i sanadora. Si no fem això, no serem ni una escola ni un país inclusius.
Els exàmens han de perdre pes?
Rotundament sí. L’avaluació ha de ser una eina d’aprenentatge personal i col·lectiva que permeta a l’alumne avançar.
La memorística té cada dia més mala premsa.
L’educació no pot ser memorística, sinó vivencial i a partir de l’experiència. Això va d’acumular sabers o de transformar allò que aprens en coneixements viables i transferibles a la vida? Cal trobar les fórmules que evidencien que els alumnes aprenen, però primer cal despertar-los la curiositat.
I com els convertim en alumnes curiosos?
No n’hi ha prou que un professor transmeta els seus coneixements. Els qui estan al davant han d’estar disposats a escoltar, i per a això els has de generar inquietuds. Com? Abans que res escoltant l’alumne, per saber què li interessa. Així tindràs eines per a cridar-li l’atenció i motivar-lo. El camí és la personalització de l’aprenentatge.
Les dinàmiques de treball actual compliquen els professors l’atenció individualitzada.
Sempre hi ha maneres. Per exemple, com introduir les normes de disciplina en una aula? Per què no les consensuem entre tots? Segur que arribem a un acord. I faràs sentir els teus alumnes importants i responsables. S’esforçaran per complir-les.
Més enllà dels referents nòrdics, quin és el model educatiu ideal.
Somio una Catalunya modèlica. Crec que hi som més a prop del que molts es pensen.
