Pregunta: Ha estat la legislatura de moltes grans qüestions. Quan cristal·litzaran els fons nuclears en inversions privades de valor afegit?
Resposta: Este 2024. A l’abril traurem les primeres convocatòries i hi hauran sectors econòmics que ja s’hi podran presentar. Arrancarem amb el sector industrial i serveis a la indústria i en noves oportunitats de negoci, però hi ha dos sectors, com el primari i el turístic, en què també estem treballant amb les bases. Potser no arribarem a l’abril, però una vegada incorporats estos sectors, el fons arribaran a moltes empreses.
P: Parlem d’agroindústria?
R: Això ho tenim més resolt. Parlem més de producció. I també estem treballant línies de captació de talent, un dels dèficits més identificats al territori.
P: Ha parlat del sector primari i turístic. Un dels reptes de la legislatura era potenciar la Reserva de la Biosfera, però no creu que no s’ha acabat de desplegar?
R: Espero que tinguem en breu un conveni sobre la taula entre el Departament d’Accció Climàtica, el Departament d’Empresa i el COPATE per a donar un impuls econòmic fort a la Reserva. És el que ens fa falta i en el segon semestre tindrem esta empenta. El vector de desenvolupament de les Terres de l’Ebre, la seua marca, ha de ser la sostenibilitat i hem d’aconseguir que des de fora se’ns perceba així.
P: I per a produir en sectors vinculats al primari, també cal regar. Es va anunciar l’adjudicació de les obres de la primera fase del Xerta-Sénia, però no hi ha hagut resultats.
R: No és còmode parlar de regadius en temps de sequera, però el projecte està seguint el seu curs i hi haurà novetats en breu. Evoluciona segons el calendari previst.
P: I és compatible al cent per cent el Xerta-Sénia amb la protecció del Delta, o és una incongruència inevitable?
R: Natros no estem d’acord amb la PDE. Natros volem pagesos i si volem pagesos, els hem de garantir un mínim de productivitat. A la conca de l’Ebre també hem patit els efectes de la sequera i a llocs com el Priorat o l’interior del Montsià els pagesos només es poden guanyar la vida amb reg de suport, perquè cada vegada més et vas trobant que els pous amb què es regava tenen problemes i limitacions. Necessitem regs de suports, no per a fer canvis de cultiu; regs eficients i sostenibles. A veure si al final s’aprofitarà l’aigua a tota la conca de l’Ebre excepte al tram català.
P: L’acord entre el Govern català i l’estatal per dur aigua en vaixell des de Sagunt a Barcelona en cas de necessitat semblava deslliurar l’Ebre de pressió, però l’ACA encara no ha descartat l’aigua del CAT.
R: Jo, amb la sequera, estem normalitzant un escenari totalment excepcional. El Govern del país està gestionant la sequera més gran que ha tingut mai, en durada i en intensitat, amb una sensibilitat absoluta cap a l’Ebre i amb els postulats de la nova cultura de l’aigua, aprofitant tot el cicle de l’aigua. Ni en els nostres millors somnis podíem pensar en esta fermesa del Govern i els seus riscos polítics.
P: Però vostè creu que la fermesa aguantarà sota la pressió de sis milions de persones si no plou?
R: Jo el que veig de moment és que malgrat la pressió de tothom i de sis milions de persones, ni a l’Ebre estem sabent valorar l’acció del Govern, que és excepcional. Jo crec que ens costa fins i tot creure’ns-ho.
P: Parlem d’hospitals. Després de molts anys d’incerteses, estem en un punt en què l’ampliació del Verge de la Cinta és una realitat i el futur hospital una qüestió de consens. Però, vist des de fora, no la criticaríem, esta aposta per dos hospitals?
R: Les Terres de l’Ebre no poden renunciar a un nou hospital. En necessitem un de referència amb els estàndards de qualitat del segle XXI, però tots sabem, ho diguem o no, que un nou hospital és a anys vista. En portem dos i els terrenys no els té a punt ni l’Ajuntament. En este escenari, s’havia de decidir què fer amb un Verge de la Cinta que estava estrangulat en capacitat quirúrgica i llistes d’espera. Podíem esperar 10 anys? Jo crec que no.
P: En 10 anys es pot tenir un nou hospital?
R: Sí. No sé si el tindrem, però jo crec que tots en el fons esperem un nou hospital entre 10 i 15 anys vista. I a més a més, l’edifici de l’ampliació del Verge de la Cinta es podrà reaprofitar, i el complex, també.
P: Per a què?
R: L’ampliació i tot el Verge de la Cinta es repensarà com una instal·lació i n’hi ha de candidates perfectes.
P: Per exemple?
R: En l’àmbit sociosanitari. Hi ha moltes necessitats a les Terres de l’Ebre i hem de començar a pensar en gran. El nou hospital de les Terres de l’Ebre, el principal enemic que té som natros mateixos.
P: Per això ha impulsat la Taula per un nou hospital. Però no creu que en any preelectoral això serà una guerra?
R: És millor, jo crec. Qui s’atrevirà a sortir del consens? A més, no és una taula de supervivència del Govern, perquè la pilota està a la teulada de l’Ajuntament encara.
P: Kronospan ha marcat un punt d’inflexió que de vegades fins i tot se’ns n’escapa la dimensió. La té clara, el Govern?
R: Kronospan ha sigut la instal·lació icònica… però què ens dona? Una ampliació que implica uns compromisos de la Generalitat, entre ells el ramal ferroviari, i una massa crítica al seu voltant que no havíem tingut mai i que ens permet apostar per habilitar 675 hectàrees de sòl industrial, que són una de les quatre grans actuacions industrials a nivell de país, i que ens permetrà apostar per una estació intermodal que connecte les mercaderies en tren amb els ports de Tarragona i Barcelona, per a fer del Catalunya Sud un dels sòls industrials més competitius del país a escala nacional.
P: I en quin punt està l’elaboració del Pla Director Urbanístic del Catalunya Sud.
R: Per a natros és important anar ràpid, perquè hi ha un context de retorn de grans inversions al sud d’Europa. Ara es farà l’últim procés, el de participació pública, de l’avenç del PDU, i ja s’ha tret a licitació la redacció del PDU pròpiament dit.
P: El Govern no té la sensació que està sent utilitzat per l’Estat per a fer obres de blindatge del Delta sota el paraigua del consens que fins fa poc no hi havia?
R: Però és que l’alternativa és no fer res i passar-nos la pilota d’uns als altres. Al Delta hem presentat una estratègia per protegir-lo de la regressió i subsidència històriques i del canvi climàtic, i l’estem implementant, en els terminis marcats. Abans teníem el problema que no hi havia cap projecte executiu, però ara la comissió bipartida amb l’Estat ens servix per a anar treballant el consens i després ja sabem per exemple quanta arena tenim i on.
P: Però just en este punt els criteris tècnics de l’Estat semblen estar en contra de la macromobilització d’arena que proposa la Generalitat al frontal litoral?
R: Bé, els criteris tècnics de l’Estat, en altres punts del litoral mediterrani espanyol no són els mateixos. El que demanem que es faça aquí, l’Estat ho està fent a altres zones. La conclusió seria que els criteris de l’Estat són bastant sensibles a la pressió.
P: Els tres aiguats a Alcanar en els darrers cinc anys han suposat un canvi en el discurs de les possibles solucions. El delegat del Govern de les Terres de l’Ebre veu edificis expropiats i tombats a mitjà o llarg termini?
R: Sí. No dic que siga a curt termini, però ens estem trobant que la serra del Montsià, amb barrancs curts però ràpids i amb zones poblades prop de barrancs fruit de models anteriors, està generant una sèrie de problemes que estem abordant amb institucions, veïns i experts i sobre els quals no podem descartar cap solució. Segons el comportament d’estos barrancs en els propers anys, haurem de garantir la seguretat de les persones.
P: El debat sobre els correbous és etern? Perquè sembla molt difícil conciliar posicions. Què li diu el nas què passarà amb les tres modalitats ara en joc i en el futur amb els correbous?
R: Fa vint anys teníem una situació més complicada, en què els correbous es feien sense cap garantia de protecció dels animals, i en aquell moment vam ser capaços d’arribar a un acord, a un manual de bones pràctiques, que era més exigent que la llei de blindatge dels correbous del 2010. Per tant, se va ser més valent al territori que al Parlament i som un territori referent, d’entre els llocs on es fan correbous, en legislar en favor del benestar animal. I en este marc, hem de seguir evolucionant, proporcionalment als estàndards de la societat. Hem d’anar millorant.
P: I això, què vol dir?
R: Que la solució no és prohibir, sinó anar incorporant millores pel benestar animal a la llei. Jo defugiria que grups parlamentaris que no tenen cap tipus de representació institucional a les Terres de l’Ebre ens provoquen un debat així, perquè al final pot provocar un efecte contrari i que es visualitze des d’aquí com un atac al territori.
P: Està satisfet dels tres anys de legislatura?
R: Portem dos anys i vuit mesos i els grans reptes que teníem al territori s’han desencallat o encarrilat. Estem normalitzant coses que són excepcionals com poder disposar de 60 milions d’euros a l’any dels fons nuclears. L’Estratègia Delta és històrica… El Catalunya Sud ha passat de tenir un sostre de 134 hectàrees a Tortosa a 670 hectàrees i una estació intermodal, els hospitals, el Xerta-Sénia, la C-12. Teníem projectes estratègics pendents i els estem tirant endavant.
P: Falta la vegueria
R: Constitucionalment, avui no és possible, no és cap secret, però sí que hem fet passos de consens perquè el món local agafe dinàmica cap a la vegueria. Per exemple, amb el govern d’unitat aconseguit este mandat al COPATE.
