ENTREVISTA // Cada dia hi ha més persones tatuades.
I més que n’hi haurà. En comencen molts i la majoria repetixen. Tal com ho veig jo, en un futur pròxim anirem a tatuar-nos com aquell qui va a la perruqueria.
Per tant, això no és cap moda.
En absolut. El tatuatge ha estat sempre, s’ha estès i ja no marxarà.
Però es tatua més de fa un temps.
Potser de fa uns quinze anys cap aquí. Els futbolistes han ajudat molt. Que Messi lluïsca tants tatuatges ha generat demanda. Jo he tatuat Oriol Romeu i Montoya.
Diu que la tinta enganxa.
És molt addictiva. Normalment, qui ho prova repetix. Comences amb un de petit, et fas un braç i acabes fent-te l’altre.
Pot semblar molt modern, però ens tatuem des del Neolític.
Els esquimals es tauaven amb pèl de foca. Els maorís es feien ferida i dibuixaven amb estalzim. En alguns països africans empren la punxa del porc espí. La història del tatuatges és llarga i diversa.
Ha definit cultures i també clans.
La yakuza, la màfia japonesa, té un codi propi. La màfia russa també: lluir una o més roses dels vents tatuades indica el poder dins l’organització.
N’ha fet algun d’estos?
Preferixo no respondre.
Es regix per algun codi ètic?
Faig qualsevol cosa que em demanen. La política m’és igual, la veritat, perquè tinc clients molt diversos. Al final, la responsabilitat és de qui s’ho posa.
Què busca qui es tatua?
Normalment, comencen per curiositat. I si s’agraden, acostumen a animar-se. Aquí hi ha un punt juganer, de veure’s diferent. Altres es tatuen quan han viscut algun moment especial. De vegades, donen este pas com si volguessen aprofitar per a començar una nova etapa en la seua vida.
Quin és el perfil del seu client.
De tot. Gent jove, però també alguna senyora de més de 80 anys. Darrerament me n’han entrat de 50 en amunt buscant el seu primer tatuatge.
Això trenca amb l’estereotip de gent de mal viure amb què històricament s’ha associat.
Sí, clar, tots tenim al cap presos, mariners i legionaris. Però a Europa, reis i prínceps van tatuats.
Abans, qui anava a buscar feina li recomanaven que amagués els tattoos.
Ara, és possible que qui t’entreviste en porti més que tu. Fa poc vaig tatuar una advocada. Vaig preguntar-li si el volia en un lloc més discret, i em va dir que cap problema, que la jutge els portava ben a la vista.
S’han acabat els prejudicis?
Qui els tenia se’ls està menjant amb patates. Tinc iaies que es posen un tattoo i patixen pel que els diran els nets quan les vegen.
Es dixen aconsellar o tenen clar el que volen?
Qui es vol tatuar ha de tenir clar què vol i on ho vol. Si no, els envio cap a casa que s’ho pensen bé. És una qüestió molt personal. Si després no els agrada, la responsabilitat només pot ser seua.
Avui es poden esborrar.
Sí, amb làser. També pots cobrir-lo amb un de nou. Això ho faig bastant. També molts retocs.
Què és allò que més li demanen.
A veure, depèn molt de l’estil del tatuador. Encara que puc fer qualsevol cosa, la meua especialitat és el dibuix realista.
Quants tatuatges ha fet?
Ho vaig comptar fa poc. En els setze anys que porto treballant, aquí a Tortosa, uns set mil.
Hi ha diferents maneres de tatuar?
La tècnica és la mateixa. Però és la pell de cadascú la que determina el treball. Segons si és més fina o no, hauràs de punxar més.
Fa mal?
Això és relatiu. Cadascú té un llindar del dolor diferent. Li diré que les dones, en general, aguanten millor. I alguns a qui els encanta que els punxen.
Hi ha riscos?
Com en tot. Però són mínims. Alguna infecció, una al·lèrgia. Hi ha persones al·lèrgiques a la tinta roja.
Es considera un artista?
Encara que els anglosaxons s’anomenen tattoo artist, no m’agrada l’etiqueta d’artista.
Com s’hi va posar en este ofici?
A mi sempre m’ha agradat dibuixar. Em vaig iniciar com a grafiter, pintant per tot arreu, i també he treballat gravant vidre.
Esta és una feina de molta precisió. Vull dir que hi ha poc marge per a l’error.
La clau és tenir memòria muscular, que és la que et fa arribar al lloc exacte en cada punxada.
I molta concentració.
Sobretot! Jo, que soc nervioset, quan agafo la màquina em transformo.
Es pot tatuar qualsevol part del cos?
Sí. Els genitals també. M’ho han demanat però jo no en vull fer.
Alguna zona arriscada?
Les parpelles. És un lloc molt delicat.
El més estrany que li han demanat?
La part interior del llavi.
Però si això no es veu.
Això mateix li vaig dir. I com va patir!
