Les Nits de Tyrika seran entre el 19 i 22 de setembre a Alcanar i hi haurà una vintena d’espectacles. Parlem amb Àlex Espuny, el director del festival que unix el passat amb la modernitat.
PREGUNTA: Quines són les principals novetats d’enguany al festival Les Nits de Tyrika?
RESPOSTA: Per primera vegada programem a l’auditori José Valls d’Alcanar, que ens permet oferir un altre tipus d’espectacles que serien difícils de muntar a un parc d’oliveres mil·lenàries, ja siga pel format o perquè mereix un ambient més assossegat i íntim. Una altra novetat són les aliances amb museus. Amb el Centre d’Art Lo Pati, amb qui hem creat un espai de videoart a dins del mateix festival, on se podrà veure durant tot el dia una obra de videoart de Carlos Martorell Solé en bucle. L’altre és l’aliança amb el Museu Terres de l’Ebre, dintre l’Ebre art i patrimoni. Voldria recordar també que Tyrika és un festival d’accés lliure i gratuït excepte en dos espectacles a l’auditori. Enguany s’ha obert també micropatrocini per a aconseguir recompenses, que la gent se senten partícips, i sufragar bogeria de festival.
P: El festival és un punt de trobada…
R: Ens permet fusionar dos mons, el més acadèmic amb el més underground, però sempre portant-ho a l’extrem. Igual que va passar fa tres mil anys aquí que es van fusionar ibers i fenicis, que no tenien res a veure i es van entendre. El Tyrika també ha unit dos públics, totalment diferenciats. En les edicions passades hem vist artistes que mai haguessen pensat que arribaria a ser tan inspirador el món dels nostres ancestres i gent que mai s’havia pensat que assistiria a concerts o espectacles d’este nivell d’avantguarda, però que l’ha entès i ha agradat.
P: Per tant, el festival agafa esta part humana, la de voler gaudir, socialitzar…
R: Durant el dia sobrevivim, treballem, tenim cura de la família…, el dia és una cosa, i quan cau la nit entra la part ritual, màgica, esta part més onírica. Avui encara fem el mateix, en la necessitat d’alterar la nostra consciència a través d’ones sonores, també a través de líquids cerimonials… Fa tres mil anys la societat va ser transformada per un líquid negre que portaven els fenicis, un líquid cerimonial que alterava una mica també la ment i que ajudava a vore els deus, el vi. Mantenim esta necessitat interior de gaudir, de desconnectar, de decorar, d’expressar sentiments bé siga decorant una ceràmica o en una projecció de videoart. Cadascun en les eines que tenia, segurament, d’aquí a tres mil anys, l’art, que ara és tan avantguardista i tant punter i que presentem aquí, serà una cosa totalment prehistòrica, però res haurà canviat, només els mitjans. Perquè el que necessitem treure, serà segurament el mateix. I després, te n’adones que en les obres artístiques que continuem treballant, continuem parlant del mateix, d’amor de guerres, de família, seguim igual.
P: És molt ancestral fer art sota unes oliveres mil·lenàries…
R: I les tractem en un respecte exageradíssim. Cada una és il·luminada d’una manera tan cinematogràfica, que l’any passat, gent que les ha vist tota la vida, les fotografiava com si no les hagués vist mai. Des del festival hem fet també una auditoria mediambiental, ens han donat el màxim nivell de sostenibilitat, tenim una cura exquisida en aquell espai tan singular. Les oliveres són espectaculars, però nosaltres anem més enrere. Quan estaven els ibers, no existien, que natros també puguem dixar empremta, cultural i energètica, al parc de les oliveres mil·lenàries, als peus del jaciment arqueològic de la Moleta del Remei és rellevant.
P: Este cap de setmana hi ha previsió de pluja. Què fareu si plou?
R: Tenim preparat un pla B, ja quasi podem anunciar que serà el que activarem, perquè per a natros la seguretat dels artistes, del públic i dels treballadors és principal. El festival se basa en el que seria la integració en el paisatge, la natura i el patrimoni in situ, però la seguretat va per davant de tot. A Tyrika, fa dos mil anys, també plovia, i no dixaven de ballar ni de fer rituals. Segons com, encara en feien més i això és el que hem fet. Tenim tot el pla treballat, el festival se repartirà per espais d’Alcanar, com l’Auditori José Antonio Valls, el centre cívic, la Cisterna del Vall… Hem aconseguit que no caiga quasi cap espectacle, tenim alguna baixa, però poca cosa i seguim en una vintena espectacles. Si fa dos mil anys quan plovia els ibers ballaven, natros no serem menys.
