Dos anys llançats a la brossa a ulls del sector antitaurí. Tota la tramitació al Parlament de la proposició de llei per a abolir els bous embolats, capllaçats i a la mar, presentada a través dels grups dels comuns i la CUP i de la qual fins i tot s’havien celebrat ja dos sessions de la ponència parlamentària constituïda al respecte a la cambra catalana, amb la participació dels primers 10 compareixents entre polítics i veterinaris, ha anat aigua avall. No ha servit de res. L’acabament abrupte de la legislatura, després que ERC no pogués tirar endavant els pressupostos del 2024 -en bona part per la negativa d’un dels dos partits que van presentar la proposició abolicionista-, ha fet decaure tots els tràmits que s’havien fet i caldria començar de zero: tornar a registrar la iniciativa, presentar i votar les esmenes a la totalitat, acordar de nou una llista de compareixents a la ponència i tornar a començar les compareixences, per a les quals se va aprovar una llista d’una vuitantena de persones que també ha quedat com a paper mullat.
Les proposicions de llei i altres iniciatives parlamentàries decauen quan no s’ha completat la seua tramitació durant la legislatura, però hi ha una fórmula que no decau i els antitaurins l’estudiaran per a evitar topar de nou amb la inestabilitat política a Catalunya, on cada vegada sembla més difícil que s’esgoten les legislatures. Se tracta de la iniciativa legislativa popular (ILP), que no requerix la implicació de cap grup parlamentari sinó la presentació de 50.000 signatures i que pot mantindre’s viva entre una legislatura i la següent. “En principi la ILP no tenia massa sentit si hi havia partits que presentaven la proposta, com així va ser, però a Catalunya la durada de les legislatures s’està tornant molt incerta i estudiarem la possibilitat de presentar una ILP”, afirma Aida Gascón, presidenta de AnimaNaturalis a Espanya, que recorda que han passat més de dos anys des que la CUP i els comuns, l’abril del 2022, van fer de corretja de transmissió del sector animalista i van registrar la proposició de llei al Parlament per a acabar amb les modalitats de correbous considerades més agressives. La proposició va trigar un any i mig a ser inclosa en l’ordre del dia del ple del Parlament, quan a l’octubre de l’any passat els partits van tombar per poc -gràcies a 13 vots lliures de diputats de Junts i ERC- les esmenes a la totalitat presentades per PP i VOX. Posteriorment, se va acordar una llista de participants a la ponència parlamentària -se va votar el 19 de desembre-, entre acusacions dels animalistes cap a les penyes taurines de pretendre col·lapsar la comissió amb un excés de peticions de compareixences. Finalment, els dies 2 i 16 de febrer d’enguany se va posar en marxa la ponència, però l’anunci d’eleccions per part del president sortint Pere Aragonès, el 13 de març, ha posat el comptador a zero.
En les dos primeres sessions, tres de quatre veterinaris van alertar que hi ha “evidència científica” del patiment dels animals en els correbous. Polítics veterans ebrencs van invocar l’adaptació per a evitar l’abolició, que sí que va defensar sense embuts l’exdiputat valencià socialista David Calvo.
Ara, els antitaurins esperaran a la configuració del nou govern i de les noves majories al Parlament per a decidir si aposten directament per una ILP. Fonts oficials del Parlament confirmen que esta és la via més segura perquè no torne a passar el mateix, però també assenyalen que “hi ha una faena feta” que es podria aprofitar si els abolicionistes tornen a optar per la via de la proposició de llei. “Els grups ja tenien coses pactades i hauria d’anar més ràpid”, sostenen les mateixes fonts, encara que també admeten que el nou Parlament no tindria per què ratificar la llista de compareixents pactada a finals de l’any passat.
La ILP no és una eina desconeguda per als animalistes. De fet, la prohibició de les curses de braus a Catalunya, el 2010, se va tramitar a partir d’una ILP, i actualment hi ha en marxa al Congrés dels Diputats una altra ILP que té la intenció de derogar, sota el lema No es mi cultura, la Llei estatal 18/2013 que declarava la tauromàquia com a patrimoni cultural i que compta amb l’aval del Tribunal Constitucional.
Front taurí
L’Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre s’aferrava tot just a esta llei per a defensar que l’abolició de correbous per part d’un Parlament autonòmic com el català seria en qualsevol cas inconstitucional. Sobre el cop de volant polític que ha dixat en un no-res la tramitació de la proposició defensada per la CUP i els comuns, el portaveu de les penyes ebrenques, Adolfo Lleixà, reconeix que dona aire als taurins, que podran estar “un parell d’anys tranquils”, però també avisa que no jugaran “a veure-les venir” ni s’hi estaran de braços plegats, sinó que establiran des d’ara un “fòrum de treball” amb els grups parlamentaris per a fer pedagogia de com funcionen les festes amb bous. “Esperem que no tornem a arribar tan lluny i si s’hi arriba, almenys que els diputats voten amb coneixement de causa”, manifesta Lleixà, que destaca “la patacada” de la CUP i dels comuns a les Terres de l’Ebre en les eleccions del passat 12 de maig. Els dos partits van ser superats en el conjunt de les quatre comarques per la resta de formacions que van obtindre representació al Parlament, fins i tot per la ultradretana independentista Aliança Catalana. Els taurins confien que cap dels dos partits d’ideologia antitaurina tinga pes específic en el nou govern de la Generalitat.
Movem s’absté en la votació sobre els bous als Reguers
El ple ordinari de juny va servir a Tortosa per a aprovar la celebració dels correbous als Reguers els propers dies de festa major 21, 22 i 23 de juny. La votació va esquerdar l’equip de govern, ja que els dos regidors del PSC i els tres d’ERC van votar a favor, com també ho van fer els 10 regidors de Junts per Tortosa a l’oposició. En canvi, els cinc regidors de Movem, el partit que té l’alcaldia, se van abstindre. El regidor de la CUP, Sergi Arnau, que dona suport al govern des de fora, va votar en contra i va lamentar que, amb Movem a l’alcadia, “no s’haja començat a revertir la situació dels drets dels animals”. “Els partits han de ser coherents arreu i en canvi els han tremolat les cames”, se va referir a l’abstenció dels progressistes, vinculats als comuns, partit que al Parlament té una posició abolicionista. La controvèrsia va ser aprofitada per la cap de l’oposició, Meritxell Roigé, que va retreure a la CUP la seua incapacitat de pactar amb el govern d’esquerres que no es fessen correbous. “Només m’ho demanava a mi, quan m’ho va posar com a condició per a aprovar un pressupost?”, li va etzibar l’exalcaldessa a Arnau en l’últim ple de l’anticapitalista, que ha renunciat a l’acta i serà substituït per Selene Alberich.